‘Ens havien dit que el cos era UN’
Trobada virtual amb Isabel Barios EN RESiDÈNCiA a l’Institut Jaume Balmes, alumnes i docents
Continuen les presentacions en línia del resultat dels processos de creació de l’onzena edició d’EN RESiDÈNCiA. La d’Ens havien dit que el cos era UN, treball realitzat per Isabel Barios juntament amb un grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Jaume Balmes i la professora Elisenda Vila, i amb mediació d’Experimentem amb l’Art, es va realitzar a través d’una plataforma de videoconferència, un format que va permetre conèixer i conversar en directe, tot i la distància, amb alguns dels joves implicats i obrir un intens debat sobre les definicions d’art i de salut o la necessitat que programes com EN RESiDÈNCiA siguin la norma, i no l’excepció, en l’àmbit educatiu formal.
Un procés que connecta art i salut
Artista visual i infermera, Isabel Barios relaciona la seva pràctica artística amb la salut i la cura. Així, doncs, no ens ha de sorprendre que la primera pregunta que va llançar als nois i noies del Jaume Balmes fos ‘Què tenen a veure l’art i la salut?’. La resposta, segons van explicar els alumnes presents a la videoconferència, va canviar de l’inici al final del procés de creació. Ton Blanco va reconèixer que abans sostenia que l’art no podia curar una malaltia, mentre que ara s’adona que l’art ajuda al benestar de les persones: ‘l’art dona salut’, va dir. L’alumne va afegir que l’experiència d’EN RESiDÈNCiA li havia canviat la seva percepció de l’art –ara és capaç de trobar art en un acte tan quotidià com cuinar–; la seva companya Andrea Martínez va assegurar que havia après molt sobre l’art, el cos i noves maneres d’expressar-se, i l’Elies Maldonado, que la residència li havia ensenyat que la possibilitat d’escollir ell mateix una temàtica o un llenguatge artístic el va fer sentir lliure i segur.
A la tardor, publicació del resultat
L’objectiu de la residència de Barios era fer reflexionar els i les joves participants sobre el propi cos, a observar les seves asimetries i la cura (o no) que posaven en els seus hàbits. Al llarg del procés, va anar proposant-los reptes perquè connectessin amb el cos des de la performance i altres recursos artístics. Els va convidar a poetitzar un gest quotidià i a reivindicar-lo com a acte curador –com pot el de ser cosir una peça de roba, un acte reparador. Tots aquests exercicis van donar lloc a fotografies, enregistraments de vídeo, escrits i altres materials, un corpus documental recollit en una publicació que es presentarà la propera tardor. Serà una nova ocasió per gaudir de les reflexions d’Ens havien dit que el cos era UN i de reprendre la conversa, esperem que presencialment, amb els i les protagonistes d’aquest procés de creació.