Autobioucronies: llops, corbs, goril·les i un gat a la sessió de contaminació de Matilde Amigo EN RESiDÈNCiA a l’Institut Salvador Espriu

Els joves creadors del centre van compartir la seva investigació artística a través de tres activitats i amb la participació de l’equip docent.

El procés de creació de Matilde Amigo parteix d’una investigació col·lectiva per fer un treball de replantejament de les convencions. I la sessió de contaminació que va preparar amb l’alumnat de l’Institut Salvador Espriu del barri d’El Clot no podia ser, doncs, gens convencional.

Tota l’activitat es va desenvolupar al pati exterior de l’institut, de forma circular i amb un  amfiteatre que convida a la teatralització. Per començar, el professorat assistent, va escalfar motors donant voltes a l’espai, dirigits pels alumnes, que interrompien i aturaven el moviment de forma aleatòria, amb aturades no programades. I tot seguit, els joves creadors van proposar un treball de confiança. Cada membre del claustre docent es va col·locar una bena als ulls i es va deixar guiar per un alumne a través de gestos i llenguatge corporal. El no ús de la veu, que estava prohibit en aquesta dinàmica per aprendre a confiar, va donar lloc a escenes inèdites i anòmales.

Finalment, el tercer acte de la sessió de contaminació va girar al voltant de les anomenades “autobiocronies”. Matilde Amigo havia demanat als joves que preparessin uns textos en els quals s’havien de posar en la pell d’un animal i relatar una situació o vivència. I en aquesta activitat, no només havien de llegir els seus escrits, sinó que també havien d’interpretar-los davant del públic assistent. I així cada alumne narrador també va ser, per una estona, un animal: l'Oscar Garcia Sahuquillo va ser un goril·la; la Yaneth, un gat; la Keyri Mariel Nuñez Moncada, un corb que recitava poesia, i en Jan Roca Asensio, la cria d’un llop que anava pel bosc amb la seva mare, fugint dels homes caçadors. Un paisatge sonor de fons va ambientar la lectura dels quatre relats.

La sessió va acabar amb una conversa en la qual el professorat va felicitar els seus alumnes i va confessar haver descobert coses que mai havien vist en ells. També els van convidar a publicar els seus escrits al blog del programa EN RESiDÈNCiA, on també es podrà seguir el procés de producció d’uns audiovisuals basats en aquestes “autobiocronies”.