Creació escènica contemporània a EN RESiDÈNCiA
Anna Serrano, Pau Miró i Txalo Toloza i Laida Azkona presenten els seus processos de creació
El calendari de presentacions de la desena edició d’EN RESiDÈNCiA ha superat ja el seu equador. El mes de maig hem pogut gaudir de tretze de les vint-i-quatre mostres programades, creacions realitzades per alumnes i artistes en àmbits tan diversos com la dansa, la fotografia o el disseny; també en el de les arts escèniques, com és el cas de tres de les darreres presentacions del mes.
A veces mes dan ganas de soltarlo todo en este papel és el títol del treball resultant de la residència d’Anna Serrano a l’Institut Montjuïc. Serrano i l’alumnat participant van sorprendre el públic congregat al Teatre Lliure de Montjuïc (dimecres 28 de maig) amb una proposta de teatre no convencional, un teatre que fuig de formulismes per beure de les vivències i impulsos de l’equip creatiu. Amb el vestíbul del teatre com a espai escènic i, alhora, platea (el públic ocupava les cadires situades al centre), nois i noies van dir els seus textos i van ballar, dibuixar, escriure, cantar... L’experiència amb Serrano els va ensenyar que el teatre pot servir-se de disciplines i llenguatges artístics diversos, i que és una tribuna privilegiada per exposar pensaments i idees connectades al 100% amb l’aquí i l’ara.
Resistència i cooperació
La segona presentació teatral de la setmana (dijous 30 de maig) va anar a càrrec de Pau Miró i una vintena d’alumnes de l’Institut Moisès Broggi. Titulada Actes de resistència, la dramatúrgia enllaçava escenes corals, amb participació de tot l’elenc, i d’altres molt més intimistes, més introspectives, interpretades per dos o tres estudiants. Escenes sorgides dels exercicis d’escriptura, improvisació i joc proposats per Miró: així, hi va haver espai per al monòleg, per a la cançó melòdica, per al debat còmic al voltant de personatges de la cultura popular (Tom i Jerry, Doraemon) o per a un esclat d’energia, amb la música de Marilyn Manson a tot volum.
L’última presentació del mes, i la primera de juny, va correspondre a Txalo Toloza i Laida Azcona, artistes residents a l’Institut Pau Claris, i alumnes del centre, que el 31 de maig i l’1 de juny van exhibir #19 a l’Antic Teatre. Una vegada més, l’experimentació i el treball col·lectiu van ser els eixos de la proposta, les claus del seu procés de creació. La recerca interior, la col·laboració entre totes i tots o la confessió pública de somnis i temors van bastir un espectacle que, de nou, va fer evident que l’escena contemporània és una bona via per alliberar la creativitat, guanyar confiança i créixer personalment.