‘El forat negre’, un collage d’escenes i accions

Es presenta al Mercat de les Flors la creació sorgida de la residència de Silvia Sant a l’Institut Montjuïc

El 12 de maig passat, i davant d’un públic format majoritàriament per altres alumnes i docents de l’Institut Montjuïc, el grup participant en la residència de Silvia Sant al mateix centre va presentar El forat negre, resultat d’un procés de creació que va fer transitar alumnes i artista per llocs comuns i executar accions quotidianes a través del moviment. ‘Era tot un repte’, va afirmar Silvia Sant en acabar la presentació. ‘Es tractava de mostrar-se davant de companys i companyes, d’exposar-se en un escenari. D’incorporar el moviment com a via d’expressió sense que ningú deixés de ser ell mateix’.

A la manera de preludi, sense cap acompanyament sonor, noies i nois van caminar per l’espai escènic: entrecreuant-se constantment, imitant gestos d’altres o mirant-se als ulls. Es van moure aleatòriament, sense seguir un patró establert, fins que la música va irrompre en escena i l’ordre va començar a desplaçar al caos. ‘Benvinguts i benvingudes al forat negre’, van anunciar tres noies, mentre un company, micròfon en mà, anava fent les acotacions del que passava a l’escenari. ‘Las chicas se han presentado’, va començar, per seguir amb frases com ‘comienzan a gatear, se levantan, se ponen otra vez al frente del escenario’. A partir d’aquest moment, les escenes van succeir-se sense interrupcions; hi va haver coreografies espontànies, jocs d’esbarjo... I, en el moment en què l’espai va enfosquir-se a excepció d’un cercle lluminós, al centre, hi va haver reflexions: ocults per la foscor, elles i ells van dir els seus noms i van expressar alguns desitjos. ‘Si tingués una vareta màgica voldria saber què pensa la gent de mi’ o ‘deixaria de ser tan rancuniosa’.

Encara ressonaven aquests pensaments quan l’espai escènic va quedar delimitat per una moqueta, i els i les intèrprets van trobar, per fi, una zona segura. ‘La moqueta és un espai de comoditat’, va explicar després la creadora. ‘Fins al moment d’instal·lar-la, el procés no havia comptat amb un espai fixe, s’havia fet en una aula, en un gimnàs o en altres llocs’. Sobre aquesta superfície còmoda, elles i ells van relaxar-se, van fer exercicis corporals, es van barallar i van estirar-se per viure un moment catàrtic: la projecció de les fotografies que van documentar el procés de creació, i que un dels docents referents, Elies Carles Olivas, va prendre sessió rere sessió.

El professor Vicent Santamaria va agrair l’empenta i l’entusiasme que Silvia Sant va posar en el projecte, ‘fins i tot en els moments de crisi. Ha estat un procés complicat, però la moqueta va ser un punt d’inflexió; podríem dir que és una moqueta màgica perquè a partir d’aquell moment tot va estar molt clar’.

Amb comissariat i coordinació del Mercat de les Flors, El forat negre va aconseguir que el grup EN RESiDÈNCiA de l’institut Montjuïc conegués com es relacionava amb el moviment i amb el cos, o que els mateixos alumnes que a l’escena introductòria caminaven de manera confusa i desordenada, formessin una pinya en l’escena final. Consulteu el blog de la residència per conèixer més detalls d’aquest procés de creació.