EN RESiDÈNCiA, al Mercat de les Flors i La Central

Alumnes dels instituts Josep Comas i Solà i Poeta Maragall presenten el resultat dels seus processos de creació

“Quan va començar el curs, no ens coneixíem. En tot el procés ens hem barallat molt, però finalment hem arreglat les nostres diferències i ara ens estimem”. Aquest és un dels comentaris que els nois i noies participants a la residència de Constanza Brnčič al Comas i Solà van fer després de presentar públicament Un show más, el resultat del procés creatiu compartit amb l’artista. Va ser el 3 de maig al Mercat de les Flors, centre consagrat a la dansa i les arts del moviment. La Sala Pina Bausch va omplir-se de públic anhelós de veure’ls expressar les seves emocions a través del moviment, d’escoltar la seva veu sense pronunciar cap paraula. El grup d’intèrprets, estudiants de 3r i 4rt d’ESO, no només va lliurar-se a la coreografia, sinó que al llarg del procés de creació va capturar les imatges que es van projectar a la presentació, i que els va acompanyar en la seva dansa. Brnčič els havia demanat que enregistressin imatges que els agradessin, que els fessin sentir bé, i, sense acordar-ho, bona part de l’alumnat va gravar el cel, metàfora, potser, d’una mirada oberta i lliure.

Dijous 9 de maig va ser el torn de l’alumnat del Poeta Maragall, que va aprendre al costat de l’artista visual Antoni Abad a llegir les imatges fotogràfiques, a compondre plans en què cada element aporti un sentit i res respongui a l’atzar. Abad va introduir el grup en la fotografia analògica, els va ensenyar a revelar els negatius i a positivar les còpies, a valorar el temps d’exposició, l’obertura del diafragma i la sensibilitat de cada pel·lícula. I, a partir d’aquest aprenentatge, els nois i noies participants van captar amb una càmera panoràmica analògica Horizon 202 el significat de l’adolescència: la necessitat de pertinença al grup, la soledat de qui abraça la dissidència, la discriminació de les relacions no heterosexuals o els insults, més abundants en totes les llengües que les expressions d’elogi. La terrassa de La Central de Mallorca, un entorn que conjuga intel·lecte i emoció, va ser l’espai escollit per a la presentació d’Ara que tinc 15 anys, publicació que recull les fotografies sorgides de la residència. Un espai per a la lectura, en aquesta ocasió, d’imatges amb moltes significacions.