EN RESiDÈNCiA a La Nit dels Museus: una visita molt especial a l’exposició ‘Aquí hem trobat un espai per pensar’
Creadors, docents i alumnes van compartir els seus processos de creació amb el públic assistent a Fabra i Coats
La nit del 18 de maig amenaçava pluja i vent, però les inclemències del temps no van ser impediment perquè un nodrit grup de visitants (més de dos-cents), expectants davant la possibilitat de conèixer el procés de creació de sis de les obres exposades a Aquí hem trobat un espai per pensar, es citessin a la Fabra i Coats a les 20 h, hora d’inici d’una visita guiada de la mà d’artistes, docents i alumnes participants a diferents edicions d’EN RESiDÈNCiA.
La mostra, que reuneix 77 creacions –corresponents a les residències de les nou primeres edicions del programa–, va rebre aquella nit Toni Clapés i Alícia Casadesús, Toni Giró, Marc Larré, Mariona Moncunill, Jaume Pitarch, Mònica Roselló i Martí Sales, artistes que van revelar els secrets de les respectives creacions, les preguntes que cal formular-se abans d’iniciar un procés creatiu, les fases que segueix i els significats ocults de les peces resultants. Una oportunitat irrepetible per descobrir com una idea acaba prenent la forma d’una obra d’art contemporani.
Va obrir foc Jaume Pitarch, autor d’Aula d’acollida juntament amb l’alumnat de l’Institut Moisès Broggi (curs 2016-2017), una instal·lació de pupitres i cadires orientats al nord i arrenglerats en quatre fileres, que presenta una distorsió: una de les taules està torta i posada del revés, trencant l’harmonia del conjunt. Aquesta anomalia simbolitza la solitud i la incomunicació dels nois i noies procedents d’altres realitats (emigrants, refugiats) que s’incorporen a les aules a mig curs i/o les deixen abans no s’hauran integrat al grup. La creació parla de la necessitat que tots els centres educatius disposin d’una aula d’acollida, perquè els nouvinguts puguin adaptar-se a l’institut amb facilitat.
El significat de l’art contemporani i la seva relació amb la ciutat
De sis a sis és el títol del treball que la creadora Mariona Moncunill va realitzar amb alumnat de l’Institut Juan Zafra (curs 2017-2018) i en estreta col·laboració amb el Museu d’Art Nacional de Catalunya (MNAC). A l’inici de la residència, Moncunill va llançar una pregunta al grup: “Què és per a nosaltres l’art?”. Els va portar gairebé un any trobar la resposta a la qüestió, aparentment senzilla, i la van trobar a les sales i magatzems del MNAC que a l’hivern, a partir de les sis de la tarda, es buida de públic i s’omple del personal que vetlla per la neteja o per la seguretat de l’equipament durant la nit.
Marc Larré, escultor i fotògraf, va fer sortir al carrer el seu grup de l’Institut Joan Boscà (2017-2018) perquè s’impregnés (metafòricament) de l’asfalt, de l’art exhibit als edificis modernistes, de la llum, els sons i l’olor de la ciutat. Com el fang que, impregnat d’aigua, modifica la seva forma sota la pressió de les mans o dels objectes que el toquen. I el fang va ser la matèria amb què alumnes i artista van crear Contactes, un conjunt d’escultures urbanes sorgides de la col·lisió amb alguns elements de la ciutat. Per exemple, una de les peces adopta per un costat la forma d’un dels impactes de les bombes que van caure a la plaça de Sant Felip Neri durant la Guerra Civil, mentre que per l’altre, té les marques d’una pilota de futbol; la peça uneix el passat i el present de la plaça, que conserva les cicatrius de la guerra però que, avui dia, és l’espai d’esbarjo dels nens i nenes de l’escola que allotja.
Recerques poètiques
Resident igualment al Joan Boscà (2014-2015), la fotògrafa Mònica Roselló va treballar amb alumnes del centre a l’entorn del mar. “Els vaig fer anar a la platja perquè prenguessin consciència que la idea creativa de vegades necessita un canal per donar-li sortida. I el mar pot ser aquest canal”. Extensió d’aigua salada, el resultat de la residència, consisteix en un collage de fotografies que mostren el mar amb diferents mirades, però no només això. Hi ha també una cartografia poètica de la costa: el perfil que retalla la terra sobre al mar està traçat amb versos que proporcionen una lectura addicional. En acabar el curs, tots van destacar que havien après la importància del procés en la creació d’una obra.
Toni Clapès i Alícia Casadesús fa temps que busquen correspondències entre la poesia i les arts plàstiques. I a l’Institut Jaume Balmes (2017-2018), van aprofundir en aquesta recerca amb l’ajuda dels alumnes participants a EN RESiDÈNCiA. A partir de la idea del lloc com a espai simbòlic (el lloc de la memòria, etc.), la parella creadora va proposar exercicis per obrir la mirada de nois i noies. Així, els alumnes van escriure poemes, van sacsejar els aforismes de grans pensadors per donar-los nous sentits i van dibuixar en un conjunt de llenços en blanc una línia (alterada, confusa com si l’hagués traçat un sismògraf en una zona d’alta activitat sísmica) que recorria espais, llocs especials per a ells. I van anomenar el treball resultant Enfilalls, un títol que suggereix llaços, connexions entre disciplines i pensaments.
Per últim, Martí Sales va parlar de l’Orgull de classe compartit amb alumnat de l’Institut Narcís Monturiol (curs 2017-2018). Una proposta que es va fer amb dues poetes més, Anna Pantinat (resident el mateix any a l’Institut Josep Comas i Solà) i Maria Arnal (a l’Institut Milà i Fontanals), i que es va presentar en el marc de Barcelona Poesia 2018. Melodies, textos, imatges i jocs es ban barrejar en la proposta amb el propòsit de treure a la llum la poètica de les aules, la poesia que d’una partitura musical o d’un enregistrament audiovisual. La intervenció de Sales havia de posar el punt final a la visita comentada de la Nit dels Museus, però la incorporació inesperada de Toni Giró, creador resident a l’Institut Serrat i Bonastre l’any 2016-2017, va afegir nous continguts a la visita. Giró va explicar el procés de creació de #Monu#mentalismes, una instal·lació plàstica i fotogràfica que va tenir com a punt de partida tres paraules, arqueologia, estrany i posicionament, i que després de mesos d’exploració i d'experimentació van donar lloc a una obra feta de petits fragments (com si fossin restes arqueològiques), valenta i reveladora, pel fet que conté parts de cadascú dels alumnes –com van reconèixer quan es va presentar el treball.
L’exposició restarà oberta fins al 30 de juny.