Explicar moltes coses sense dir res: ‘Aclucalls’ en cru al Graner!
Tres grups EN RESiDÈNCiA connecten amb la proposta de laSADCUM, just abans de la seva presentació a Dansa Metropolitana 2022.
Llums apagats i la sala en silenci. De sobte, música electrònica, una veu en off i una intèrpret donant indicacions i parlant en un idioma desconegut apareixen a l’escenari. Així va començar la primera de les 'Converses, processos de creació i moviment', el cicle d’activitats en forma d’assaig obert i espai de diàleg i intercanvi entre creadores i creadors que intervenen a Dansa Metropolitana 2022 i els adolescents, artistes, docents i mediadors que participen en l'actual edició d’EN RESiDÈNCiA.
En aquesta ocasió, hi van participar els i les alumnes de 1r d’ESO de l’Institut Doctor Puigvert amb Gerda Kochanska, de 4t d’ESO de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó amb Tanit Plana i també, de 4t d’ESO, de l’Institut Emperador Carles i Marilia Samper, que van connectar amb laSADCUM. Aquesta companyia, liderada per Guillem Jiménez, està fent residència a El Graner, una Fàbrica de Creació vinculada a la dansa i a les arts vives, i que forma part de l’equip de mediació d’EN RESiDÈNCiA des de la 4a edició (2012-2013).
La sessió va començar amb un assaig obert exclusiu, en cru, sense vestuari ni projeccions audiovisuals, en el qual laSADCUM va obrir als presents una part del seu espectacle Aclucalls.
Aclucalls és una proposta de dansa multidisciplinària que integra la performance i la creació sonora i audiovisual. És una creació de laSADCUM, que ha reunit per a aquest projecte 18 artistes nascuts en la dècada dels noranta. Es planteja com un retrat grotesc de la societat actual que exposa les frustracions i traumes de la generació Z des del punt de vista dels seus integrants, immersos en la distòpia tecnològica, la saturació d’informació, l’optimisme forçat i el culte al cos.
Era la primera vegada que aquesta companyia obria el seu procés de creació a un grup ampli d’adolescents, i la proposta no va decebre ningú. Després d’una mostra de 30 minuts, va tenir lloc un diàleg entre laSADCUM i els i les participants d’EN RESiDÈNCiA. Aprofitant que els i les alumnes es troben immersos en les sessions de contaminació, aquests van voler saber com va ser el procés de creació de l’espectacle Aclucalls. El director i coreògraf Guillem Jiménez va explicar que es tractava d’un procés de tres anys que havia començat quan en tenia 19 i va reivindicar la capacitat dels artistes joves per dur a terme propostes artístiques potents: “A través de la dansa i el moviment del cos podem explicar moltes coses sense explicar res”, va comentar. Per la seva banda, l’alumna de 1r d’ESO de l’Institut Doctor Puigvert, Nayara Pla Moliner, va preguntar sobre el significat d’Aclucalls. Segons van explicar Jiménez, la peça és un retrat, portat a l’extrem, de la societat i la generació postinternet, que li ha tocat conviure amb la tecnologia i lemes com ‘tot és possible’, ‘si vols, pots’, i ‘no llancis la tovallola’. També va conversar amb Carla Moll, ballarina de laSADCUM, sobre dues parts de la peça que li havien cridat l’atenció, una escena amb unes cartes i una escena on els ballarins ballaven movent el cap i els cabells d’una forma molt agressiva.
Per la seva banda, Tanit Plana, creadora EN RESiDÈNCiA a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó, va explicar les impressions recollides pels joves integrants del seu grup. Emocions com terror, agressivitat, tensió i escapatòria són alguns dels sentiments que els van venir al cap mentre vivien l’assaig obert. En aquest sentit, Tanit Plana també va voler connectar el missatge d’Aclucalls amb el procés de creació que estan treballant a l’Institut, i que gira al voltant de l’arquitectura de l’edifici com a sistema normatiu, que marca unes normes per a alumnes, docents i comunitat educativa.
Qui també va donar valor a les emocions va ser Gerda Kochanska, artista visual EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert, que va preguntar als artistes quines emocions havien prioritzat a l’hora de construir els seus personatges. Meritxell Soto, per exemple, es va basar en l’arquetip de superficial i vulnerable i les emocions d’empoderada i dictadora a la vegada. Per la seva banda, Stefano de Luca va explicar que s’havia basat en emocions com la ràbia i la impotència.
Per acabar, l’artista Mónica Rikić, resident a l’Institut Escola Rec Comtal, va preguntar sobre el missatge final d’Aclucalls. Segons va explicar el director de la companyia, l’objectiu de la peça és “emocionar el públic i que aquest s’hi pugui reconèixer o no”. Tant Rikić, com Pia Mazuela (productora executiva de Dansa Metropolitana, present al Graner), com la resta de participants en la conversa van felicitar la companyia i es van mostrar interessats per saber com serà la proposta artística final. Per la seva banda, Guillem Jiménez i Carla Moll també van valorar molt positivament l’experiència i es van oferir a seguir dialogant amb l’alumnat després de l’estrena, que ha tingut lloc al CCCB els dies 11, 12 i 13 de març, amb totes les entrades exhaurides.