Les petites coses, el fet quotidià i la memòria del barri, a Fabra i Coats
Més d’una trentena de nois i noies es van reunir el passat 11 de juny a Fabra i Coats, en una jornada festiva que reunia bona part de la comunitat d’EN RESiDÈNCiA.
Eren alumnes de quart d’ESO dels instituts La Sagrera Sant Andreu i Nou Barris, que presentaven el resultat final dels seus processos de creació. Els primers, acompanyats per Tatiana Donoso, amb el comissariat i la mediació de L’Afluent i Fabra i Coats: Fabrica de Creació, van presentar No hay nada más lindo que lo que hacemos juntas. L’alumnat de l’Institut Nou Barris, per la seva banda, acompanyat per Biel Llinàs i el comissariat i la mediació de l’Associació A Bao A Qu, va presentar Aula portàtil.
Una instal·lació tèxtil i sonora
El recorregut va començar en una de les dues sales de Fabra i Coats. Conduïts pels mateixos alumnes de l’Institut La Sagrera Sant Andreu, els assistents van entrar a la sala i es van trobar un conjunt de peces de roba i altres elements. La instal·lació es completava amb dues alumnes que, darrere d’una lona il·luminada, recitaven poemes i textos escrits pels mateixos joves: No hay nada más lindo...; En nuestro escritorio hay...; Nuestros professores se acuerdan...; Hola y adiós...instituto; Hola parque...; Nuestros professores creen que no hay nada más lindo...; i Me acuerdo, recollits en un poemari.
Tots aquests elements donaven forma a No hay nada más lindo que lo que hacemos juntas, un relat de memòria sobre el fet quotidià i íntim de les seves vides. “Aquest projecte parla sobre els records i moments rellevants que, per molt petits que semblin, per a tu són importants”, explicaven els i les alumnes quan presentaven el projecte.
Mentre sentien els versos dels poemes i observaven les ombres de les dues recitadores, el públic assistent podia anar contemplant totes les peces de l’alumnat: pantalons, jerseis, titelles, escrits, llistes de la compra, fotografies, dibuixos, teles...tots els elements tenien una raó de ser. En aquesta residència, Tatiana Donoso ha aplicat el seu treball artístic, que consisteix a portar les memòries d’allò quotidià a l’aula. “Allò que els està passant a la seva vida quotidiana és important, genera memòria i s’ha de recordar”. Durant el recorregut, l’alumnat conversava amb els assistents, explicant la instal·lació i les seves aportacions. Com Luna Gracia, que havia creat la seva obra a partir d’un titella d’una cabra. En general, tot el grup es mostrava molt satisfet amb l’experiència i el resultat final. Laia Bayo explicava que EN RESiDÈNCiA l’havia sorprès molt: “No m’esperava res semblant. M’ha agradat molt el fet de recopilar tot el material i endreçar els textos. Aquest projecte m’ha fet prendre consciència de la importància dels petits detalls. D’entrada ja ho saps, però sempre se t’oblida de com d’important és un petit moment”, explicava.
Per la seva banda, Tatiana Donoso també valorava molt positivament l’experiència: “Ha estat un viatge molt intens. Surts de la zona de confort que tenim els artistes i treballes amb uns altres imaginaris, ritmes i prioritats. És com un riu d’aigües subterrànies. M’ha portat a fer coses molt diferents que no hauria fet mai”, apuntava.
El barri de La Prosperitat, des d’uns altres ulls
La segona parada del recorregut va ser a l’Aula portàtil, el resultat del procés de creació de l’alumnat de l’Institut Nou Barris i Biel Llinàs. Només arribar a la sala, tot l’alumnat, les docents i l’artista es van descalçar per trepitjar una tela negra de 60 m², una aula portàtil a escala real que, durant tot el procés de creació, el grup va transportar per diferents indrets del barri.
De la mà dels mateixos alumnes, els assistents van conèixer en què havia consistit la seva experiència. Des del primer dia de l’artista a l’institut, el treball a l’aula, les visites a l’estudi de Biel Llinàs, a La Capella, i a la Xarxa de Dones Cosidores, i la concreció del projecte. Segons van explicar, l’eix principal del procés de creació havia estat la memòria del barri de La Prosperitat. A través de sessions obertes amb l’aula portàtil a diferents punts del barri, l’alumnat havia conegut etapes molt significatives, com la lluita veïnal, les conseqüències de l’especulació immobiliària, i la vaga dels 62 dies; espais com la plaça dels treballadors i treballadors de Harry Walker i la plaça Ángel Pestaña, i persones que havien viscut en primera persona tot aquest procés, com Isidre Ramos. Per a Biel Llinàs, l’artista d’aquesta residència, el procés de creació va permetre connectar el barri amb els estudiants: “Els alumnes han vist quina vinculació tenen amb el barri i amb el seu procés històric que l’ha configurat. Han conegut, des d’allò vivencial, fets sense els quals no entendrien el seu barri. Una evolució d’anada i tornada que m’ha semblat molt potent d’explorar. Ha estat tot un repte”. És el cas de Miquel Ortiz, un dels alumnes de quart d’ESO, que va afirmar que el projecte li havia agradat molt perquè era molt diferent de les classes habituals a l’institut. “M’ha semblat molt interessant i he après molt sobre la història del meu barri. Gairebé tota la meva vida he viscut aquí, i aquest projecte m’ha fet adonar que vivim en un barri amb una història molt difícil i amb una lluita social molt potent”, explicava.
Tot el projecte de l’alumnat i Biel Llinàs s’ha materialitzat en una publicació, que els assistents es van poder endur per consultar-ne més detalls a casa.
La jornada es va tancar amb l’Orxata EN RESiDÈNCIA, un petit refrigeri al vestíbul de Fabra i Coats. Docents, alumnat, artistes i famílies van poder compartir impressions sobre els dos processos de creació i conèixer en primera persona els protagonistes.
Coneix l'evolució dels dos processos de creació al blog de cada residència:
Tatiana Donoso
EN RESiDÈNCiA a l'Institut La Sagrera Sant Andreu