Martí Sales: ‘La creació dona alguns pams de món als alumnes: els amplia el que és possible, tenen més joc i camp de batalla’

Els impactes d'EN RESiDÈNCiA, a ‘El Temps de les Arts’

El passat 10 d’agost, el poeta i músic Martí Sales, un dels creadors de la novena edició d’EN RESiDÈNCiA, va recordar en  la revista en línia El Temps de les Arts l’experiència compartida amb el grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Narcís Monturiol que va participar en el projecte. L’article no es limita a repassar les etapes del procés de creació, sinó que destaca la transcendència d’un programa transformador que, més enllà de connectar els i les joves i la creació contemporània els ajuda a formular preguntes, a buscar-ne les respostes i a observar amb uns altres ulls el món que els envolta.

Per Sales, ‘el grau zero cultural que tenen els alumnes no es desvia de la trista mitjana: un desert de referents més enllà de la producció abassegadora de l’imperi mediàtic dels Estats Units’. ‘A la vegada, tampoc es desvia gens ni mica del grau zero de potencialitat adolescent, que és enorme: els meus alumnes gairebé no llegien i no havien escrit mai, i malgrat això, al cap de poques setmanes, eren capaços de desplegar una creativitat que ni quinze anys de mala televisió i cap llibre havien pogut anorrear’. De fet, aquest alumnat que, a l’inici del curs, no mostrava un especial interès per la cultura no hegemònica, al final va presentar Orgull de classe, una proposta en viu que va formar part de la programació de Barcelona Poesia. Una presentació memorable!

‘Orgull de classe’, poesia, música i veritat

Martí Sales, Maria Arnal i Anna Pantinat, tres veus potents del context artístic contemporani,  i creadors residents, tots tres, en instituts participants a la novena edició d’EN RESiDÈNCiA –el Narcís Monturiol, el Milà i Fontanals i el Josep Comas i Solà, respectivament–, van compartir l’escenari de la Fabra i Coats per presentar Orgull de classe a la Fabra i Coats, en el marc de Barcelona Poesia 2018. Un recital que unia poesia, música i pensament, joc i emoció, i que feia evident aquella potencialitat adolescent a què es refereix Sales al seu article. L’autor explica que, després de ‘descobrir-los’ l’univers creatiu de Gus Van Sant (Elephant, 2013) i de l’artista plàstic Joan Ponç, ‘les converses amb ells a partir d’aquestes obres van ser molt sucoses: la seva capacitat analítica i perceptiva encara no estava atrofiada, estava intacta, només s’havia d’activar, només se’ls havia de donar l’espai i una direcció oposada al col·lapse de la pròpia opinió/gust que els apropés a la reflexió col·lectiva, a agafar la paraula i compartir una impressió o un pensament’. Algunes d’aquestes reflexions i impressions també es poden llegir al bloc de l’edició.

A El Temps de les Arts, Sales confirma a partir de la seva experiència allò que EN RESiDÈNCiA defensa des de la primera edició: la capacitat dels nois i noies per desenvolupar processos de creació que transformen la seva percepció del món i d’ells mateixos, la conveniència d’enfortir els llaços entre cultura i educació i la d’escoltar les veus d’uns joves als quals la societat, el sistema, sovint han silenciat. Unes veus potents i reveladores.