‘Ordre i desordre, una mateixa cosa’
Martín Vitaliti EN RESiDÈNCiA a l’Institut Viladomat i l’alteració de les normes socials
El febrer passat, els i les alumnes de 1r d’ESO que participaven a la residència de Martín Vitaliti a l’Institut Viladomat van realitzar un dels exercicis proposats per l’artista. Entre la performance i l’experiment conductista, l’acció els va situar al centre del pati escolar, drets, immòbils i en silenci durant 30 minuts, mentre els companys i companyes d’altres classes s’hi esbargien. El grup va ser un pol d’atracció per a aquest alumnat, que es va moure al seu voltant, el va tocar i interpel·lar per obligar-lo a trencar la quietud. L’objectiu de l’exercici era que els i les participants observessin la reacció dels altres davant d’una escena que escapava a la seva comprensió.
Per al març, la previsió era executar tres accions més –l’obstrucció del pati, la irrupció en una aula en funcionament i una intervenció en la megafonia del centre–, però l’aturada del curs per la covid-19 va impedir-ne la realització. Amb tot, l’enregistrament d’aquell exercici ha servit ara per il·lustrar el resultat de la residència, Ordre i desordre, una mateixa cosa: una reflexió sobre la resposta de les persones davant situacions o realitats que trasbalsen, ni que sigui subtilment, l’ordre establert, la normalitat instituïda.
Una reflexió audiovisual i una de teatral
El vídeo confronta dues imatges aparentment antagòniques, la del pati en plena ebullició i la del mateix espai buit, amb unes cadires al centre: el soroll vs. el silenci, la multitud vs. la unitat. Tant en un cas com en l’altre, l’ordre s’altera per factors externs –els nois i noies que volen destorbar la inacció dels companys, a la performance, i els que desfan les rengleres de cadires, a la segona imatge. L’ordre pertorbat, però, dona pas al desordre o a una altra mena d’ordre?
Aquest és l’interrogant que ha centrat el procés de creació d’Ordre i desordre, una mateixa cosa. Un procés desenvolupat a través d’accions performatives o de converses, xerrades i discussions, documentades sempre per Martín Vitaliti. Algunes d’elles han pres la forma del text teatral El Cajón, que us podeu descarregar al blog de la residència, una dramatització d’episodis reals protagonitzats pel grup participant, que inciten al debat i, sobretot, a la reflexió.
L’Associació A Bao A Qu ha comissariat i coordinat un projecte artístic i filosòfic, que serà objecte d’una exposició el proper mes d’octubre.