‘Ordre i desordre, una mateixa cosa’, nova ressonància a Fabra i Coats
La presentació del procés de creació de Martín Vitaliti EN RESiDÈNCiA a l’Institut Viladomat (2019-2020) conjuga acció, dramatúrgia i audiovisual
El passat dilluns 5 d’octubre, la Fabra i Coats va acollir una nova ressonància, la presentació d’Ordre i desordre, una mateixa cosa, creació resultant de la residència de Martín Vitaliti a l’Institut Viladomat. Una reflexió al voltant dels conceptes ordre i desordre que va estimular el debat entre l’alumnat participant i li va fer prendre consciència que, potser, aquestes dues idees aparentment oposades formen part d’una mateixa realitat.
Els audiovisuals realitzats per Vitaliti per a la presentació virtual de l’obra el passat 16 de juny es van projectar a Fabra i Coats en dues pantalles que mostraven simultàniament dos plans fixos, el d’un pati d’escola a l’hora del descans, ple de vida, i el del mateix espai pràcticament buit. Els paral·lelismes anaven més enllà de la posició de la càmera o de l’escenari de l’acció: en un dels audiovisuals, al centre del pati va situar-se un grup d’alumnes drets, immòbils, formant una quadrícula inalterable durant els 30 minuts d’esbarjo dels estudiants, malgrat els intents dels companys i companyes per trencar el seu ordre. El mateix lloc, el centre del pati escolar, estava ocupat a l’altre vídeo per cadires arrenglerades (una nova quadrícula) que els i les alumnes movien o endreçaven, segons la indicació que havien rebut. El contrast entre la inacció i el caos en el primer audiovisual, i entre uns subjectes inanimats (les cadires) i les noies i nois que les agafaven, movien o tombaven, van suggerir múltiples lectures entre els participants en l’exercici i el públic assistent.
Instal·lació, text i debat
La presentació a la Fabra i Coats, però, no es va limitar a l’observació i interpretació d’aquestes imatges, sinó que es va completar amb la lectura dels textos sorgits dels debats a l’aula, que Martín Vitaliti va recollir en la forma de vàries escenes teatrals. ‘Els vaig preguntar sobre allò que necessitaven i no tenien a l’institut o sobre l’autoritat i les normes que han d’obeir un cop entren en el centre, i van arribar a la conclusió que necessitaven espais per desfogar-se’, va explicar Vitaliti. Espais lliures, sense normes, en què ordre i desordre fossin una mateixa cosa. La irrupció de la crisi de la covid-19 a mig procés de creació va alterar les dinàmiques de treball i el plantejament de la residència. ‘La situació em va fer canviar moltes certeses que tenia abans, em va provocar un conflicte i vaig haver de desaprendre el que tenia après. Em va fer pensar que cal desaprendre per aprendre’, va continuar el creador. D’aquí va néixer la idea de transformar els llargs debats que s’havien produït a l’aula entre els dies 5 i 9 de desembre de 2019 en un breu text teatral fragmentat en cinc escenes: la manera correcta o no de seure en una cadira, la discussió sobre si l’hora del pati és ordre o desordre o la sortida en grup al carrer en horari lectiu són alguns dels materials recollits a l’obra.
‘El punt de partida va ser pensar l’aula com a lloc en el qual permanentment transformem i reinventem els nostres propis postulats. On breguem constantment amb les nostres certeses immediates. I això genera conflicte’, apunta Martín Vitaliti a la introducció de l’edició d’El calaix, títol de la peça. Un títol que fa referència a un dels exercicis desenvolupats ales aules, quan per il·lustrar que ordre i desordre poden conviure un alumne va al·ludir al calaix del seu escriptori, que alguns considerarien desendreçat però que per a ell estava ordenat, pel fet que sabia on era cada un dels estris que hi guardava. Marcel Bischof, Shimin Chen, Arola Ferrer, Ainara Gómez, Erika Manchado, Erik Odena, Laia Pi i Neus Seguí, el grup d’alumnes que va participar a la performance a Fabra i Coats, va interpretar els textos, els va dramatitzar mentre els llegia, i va suggerir entre els assistents les mateixes reflexions que van conduir tot el procés de creació d’Ordre i desordre, una mateixa cosa. Des d’aquí us convidem a revisar aquests pensaments al blog de la residència i a comprovar com l’aprenentatge a les aules desborda els límits del format “assignatura”.