‘Quan sortim de l’institut s’encenen els llums’

El Teatre Lliure de Montjuïc acull la presentació de la creació de Marc Villanueva EN RESiDÈNCiA a l’Institut Maria Espinalt

L’Espai Lliure, al Teatre Lliure de Montjuïc, va ser el marc de la presentació de Quan sortim de l’institut s’encenen els llums, creació sorgida de la residència de Marc Villanueva a l’Institut Maria Espinalt amb un grup d’alumnes de 1r i 2n d’ESO. Una proposta multidisciplinària en què conflueixen realitat i ficció, la rutina diària (estudiar, treballar) i la fantasia desbordant dels videojocs, constructors de mons paral·lels en què els gamers adopten noves identitats.

Estructurat en diferents escenes, Quan sortim de l’institut s’encenen els llums utilitza el text, les maquetes, l’enregistrament i projecció d’imatges en directe i la música en viu per reflexionar al voltant dels videojocs, una opció d’esbarjo que, sovint, transcendeix el simple entreteniment per convertir-se en un espai de llibertat per als jugadors i jugadores més joves. Un lloc on reinventar-se i relacionar-se amb els altres de manera imaginativa i segura. Per a molts adolescents, una forma d’evasió durant el llarg confinament del 2020.    

Ja a l’escena inicial, en què unes alumnes manipulen la maqueta d’un bloc de pisos per descobrir-nos el dia a dia del veïnat, una noia explica que durant els mesos de reclusió domèstica sortia a la finestra i jugava al Fortnite amb un veí. És la primera referència als videojocs que, progressivament, aniran agafant més protagonisme en la funció. El salt de la vida real a la imaginada es produeix en el següent acte, quan el grup desfila davant d’una càmera de vídeo per explicar què fa cada dia. La primera a parlar diu que al matí, de 8 a 15.30 h, és a l’institut, i que en sortir fa de cuinera en un restaurant; una altra ocupa les hores lliures en la construcció de la seva pròpia casa, mentre que un company assegura que viu en una mina i, d’altres, lluiten contra zombies, es guanyen la vida repartint pizzes o com astronautes que han de veure-se-les amb la màfia. Més oficis: un assassí a sou, un heroi que es dedica a protegir el seu regne d’un monstre... En realitat, cada alumne es relaciona amb un videojoc (The Cook, Bloxburg i Minecraft, entre d’altres) i, també, amb el món laboral, el punt de partida de tot el procés de creació. No per casualitat, en un altre moment de la creació un alumne dona consells per guanyar més diners (a partir d’un joc interactiu) i hi haurà una segona ronda d’entrevistes davant la càmera en què els avatars dels nois i noies explicaran com van viure el confinament: per exemple, l’astronauta va aprofitar el temps per fer tutorials.

Una altra manera de fer teatre

En el col·loqui que va seguir a la presentació, l’alumnat va reconèixer que, de bon començament, no entenia que el procés de creació donaria lloc a una peça teatral. ‘Jo no em pensava que això fos teatre’, va dir una noia. ‘Però més endavant vaig entendre que el teatre és treballar molt i que hi ha molts tipus de teatre, més enllà del de text’. Aquest és un dels assumptes que va centrar també la sessió de Contaminació que el grup va oferir al Lliure el març passat: una mostra del treball que el grup estava desenvolupant en el marc d’EN RESiDÈNCiA seguida d’explicacions sobre el seu procés de creació.

La mostra, igual que la presentació, va posar de manifest les possibilitats de la tecnologia per a la construcció d’una dramatúrgia teatral, així com les de la creació entesa com a joc, com a assaig-error. La capacitat creativa de noies i nois per construir una ficció a partir de l’experiència pròpia i la d’altres persones amb les quals van conversar sobre la seva relació amb la feina. Trobareu més detalls del procés al blog de la residència.

El Teatre Lliure ha coordinat i comissariat el procés de creació de Marc Villanueva a l’Institut Maria Espinalt.