Setmana multidisciplinària d’EN RESiDÈNCiA
El moviment, el so, l’escriptura i les arts plàstiques, protagonistes de les presentacions
La sisena setmana de presentacions públiques d’EN RESiDÈNCiA ha estat la síntesi perfecta de l’esperit del projecte i dels objectius que persegueix: afavorir que l’alumnat de secundària dels instituts públics de la ciutat accedeixi a totes les dimensions de la recerca i la creació contemporània. Perquè aquests dies hem pogut gaudit de propostes de dansa, de música (i no-música, sons estranys, sorolls), d’arts plàstiques o de l’escriptura col·lectiva. Disciplines diverses que, com qualsevol expressió artística i cultural, han permès a nois i noies explorar la seva pròpia creativitat i descobrir que, a través de la creació artística, poden conèixer i entendre millor el seu entorn i, probablement, també a ells mateixos.
WAR, d’Andrés Waksman i alumnes de l’Institut Barri Besòs, va obrir el foc el dia 4 de juny a la renovada sala d'actes de l'institut, que també té usos veïnals i comunitaris. La seva proposta, de moviment i creació contemporània, va oferir imatges colpidores, plenes de vida, emoció i simbolisme. Una al·legoria sobre la guerra que va transformar artista i estudiants. Igualment transformador és el resultat del procés de creació que un grup d’estudiants de l’Institut Martí i Pous van compartir amb Cristina Checa, investigadora de nous llenguatges artístics, artista tecnològica i musical. Es tracta de l’exposició Futurs imaginaris, que restarà oberta al mateix institut, situat dins el recinte de Fabra i Coats, fins al 19 de juny: una instal·lació i un projecte musical que imagina com serà el món d’aquí a 30 anys, un món hereu de la crisi ecològica actual.
Instal·lacions i experimentació
L’endemà, dimecres 5 de juny, va ser el torn de Nacer de un trámite, creació de Bruno Ollé i l’alumnat participant a la residència de l’artista a l’Institut Narcís Monturiol. Un treball plàstic presentat a la Fundació Antoni Tàpies i que va transmetre un aprenentatge fonamental: la creació artística no busca la perfecció, sinó sentit, significat, memòria o reflexió. Pel que fa a Posa tu el títol, presentació del treball realitzat per Max Besora i alumnes de l’Institut Doctor Puigvert a la Llibreria Calders, partia d’una doble pregunta: Quina mena de mons inventem quan escrivim? I com incideixen en el nostre? Els nois i noies participants van presentar el resultat d’aquest procés de creació literari com ho fan els escriptors i escriptores de renom, parlant de la relació entre les paraules i l’entorn, i de la de l’artista, amb tot allò que l’envolta.
Va tancar aquest intensiu de presentacions d’EN RESiDÈNCiA una mostra insòlita, un treball que, a partir del tractament i l’amplificació del so, negava la música, tot i que produïa cadències i ritmes que podrien ser musicals. Això no és música, creació d’Agnès Pe i alumnes de l’Institut Vall d’Hebron, va sumir la sala de l’Espai Jove Boca Nord (6 de juny) en la foscor, per crear llum i formes amb el so. Així, el públic assistent va comprovar com els sons greus poden transformar l’estat (sòlid-líquid) d’una pasta feta amb farina i aigua, o com la música pot ballar en una pantalla. Tota una descoberta.