- 16a EDICIÓ 2024 / 2025
- 15a EDICIÓ 2023 / 2024
- 14a EDICIÓ 2022 / 2023
- 13a EDICIÓ 2021 / 2022
- 12a EDICIÓ 2020 / 2021
- 11a EDICIÓ 2019 / 2020
- 10a EDICIÓ 2018 / 2019
- 9a EDICIÓ 2017 / 2018
- 8a EDICIÓ 2016 / 2017
- 7a EDICIÓ 2015 / 2016
- 6a EDICIÓ 2014 / 2015
- 5a EDICIÓ 2013 / 2014
- 4a EDICIÓ 2012 / 2013
- 3a EDICIÓ 2011 / 2012
- 2a EDICIÓ 2010 / 2011
- 1a EDICIÓ 2009 / 2010
Alfredo Costa-Monteiro EN RESiDÈNCiA a l'Institut Joan Salvat-Papasseit
El meu projecte per EN RESiDÈNCiA es desenvoluparà principalment entorn de l'escolta activa i la seva recepció. Escolta activa del fet sonor, que implica el cos però també la ment, en un procés de captació de sensacions i per extensió, de pensaments.
En unes primeres sessions, ens aproparem a certes formes d'art experimental on el so està molt present. En moltes situacions a l'art contemporani, s'utilitza entorns visuals perquè el so encara pateix d'un dèficit a la nostra percepció i innegablement hem d'arribar a la constatació que el so tot sol crea indiferència, incomoditat o fins i tot pot arribar a espantar.
Ens endinsarem en un món de formes que segurament per la majoria seran inaudites i estranyes, però precisament l'objectiu d'aquestes escoltes és d'apropar-nos a aquesta estranyesa.
Després d'unes quantes sessions i depenent de la recepció dels alumnes, passarem a una part més pràctica, que serà la producció sonora. Aquesta escolta activa de la qual parlàvem abans es farà molt més efectiva si cadascú produeix allò que hauria d'escoltar. I, en un context de col·lectivitat, si s’escolta allò que produeixin els i les altres. Es farà una presentació d'un dispositiu de producció sonora que consistirà en objectes amplificats (objectes quotidians als quals s'afegeixen micros de contacte, tota mena de molles, petits motors que exciten objectes, etc.).
L'estratègia de fons és fer que cada participant tingui consciència del seu entorn més immediat (sonor, però també visual), fent treballar la seva imaginació perquè identifiquin petits objectes quotidians com a objectes potencialment sonors que ells i elles mateixes hauran de fer sonar. Aprendre de nou a escoltar i mirar el que ens envolta és recrear una altra dimensió a dins d'una realitat a vegades massa condicionada per eines tecnològiques que no afavoreixen o que empobreixen la creativitat. Intentarem entendre les coses mateixes, és a dir, entendre sense prejudicis, en forma de teoria i coneixement previs que puguin influir en la seva interpretació.
A través del so, valorarem més l’experiència viscuda que no pas l'explicació, desenvoluparem la subjectivitat i la convivència en el grup, gràcies a converses en profunditat. Analitzarem la part més essencial de cada objecte donant-li un nou estatus i una nova funció: tot això ens portarà cap al descobriment, desenvolupat per una mena de fenomenologia sonora del quotidià.