ENFILALLS
Instal·lació de tres elements:
Retolador i collage sobre vint papers fixats als bastidors de fusta (sismògraf), objectes diversos enfilats sobre taula i textos de vinil sobre paret.

Descripció de l'obra
Enfilalls és una peça formada per tres conjunts d'elements que s'entrellacen i dialoguen entre ells. D'una banda, un mosaic de papers que recreen un itinerari sísmic; de l'altra, una taula plena d'objectes personals recoberts de fils o "enfilats" i, finalment, uns textos a la paret que són poemes breus. Tot plegat, per parlar del lloc a partir dels llocs personals de cadascú, per construir-ne un de compartit i comú: un lloc que parla de la intimitat, la memòria, el no-res, l'evanescència.

"Un lloc és una confluència de molts llocs: personals, íntims, de memòria, simbòlics, de record, intangibles, que entre tots configuren un espai imaginat on refugiar-se."

Alhora, la correspondència ha estat un dels eixos del procés de treball. A partir d'exercicis, reflexions, emocions, dubtes..., ha permès anar dels uns als altres i finalment relacionar els llocs i pensaments com un element cabdal en tot el procés creatiu. En aquest sentit, i per tal de donar compte d'aquest element tan cabdal del procés, el dia de la presentació es mostren també les llibretes personals dels alumnes perquè els assistents les puguin consultar.

Presentació
La presentació té lloc el dia 28 de maig a les 19.30 h, a la Casa Elizalde. Els alumnes, conjuntament amb Alícia Casadesús, Antoni Clapés i el professor Jonathan Palacín, expliquen el procés de treball i les peces presentades. La directora de la Casa Elizalde obre la presentació donant la benvinguda als assistents.
Hi assisteixen alumnes, famílies, professors del centre i també representants del Consorci d’Educació de Barcelona i l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
L'exposició resta oberta tot un mes, fins al 24 de juny.

Algunes de les reflexions dels alumnes al llarg del procés queden reflectides en el full de sala editat amb motiu de l'exposició:
Reflexiono, creo i miro el món d’una altra manera. (Nora Ferrer)

Parlar de la natura, del gaudi de cada instant, de cada treball. L’admiració per cada moviment de la natura. (Roger Bonet)

M’agradaria que amb les meves intervencions les persones coneguessin més sobre el món; m’agradaria fer-les canviar d’opinió i ensenyar-les com és d'important l’art. (Mia de Freitas)

M’agradaria compartir el que sento i que la gent s’animés a crear, a expressar el que té a dins. Tothom porta un artista a dins. Només fa falta creure en un mateix, en les pròpies possibilitats. (Eira Jaumejuan)

El meu lloc és el no-res. Aquí hi ha un espai de memòria que surt quan tanquem els ulls. (Pau Manjón)

Qualsevol cosa es pot expressar: des d’un punt negre fins a una setmana de treball. (Maria Milošević)

Cada instant és un moment màgic. (Marina Junquera)

Una obra d’art. Mirar-la, reflexionar-hi, imaginar el procés de treball, pensar en els materials... (Martina Cerdà)

Ara em miro l’art durant més estona, puc estar durant deu minuts davant una obra. Pensar el significat, fixar-me en els detalls, el seu tacte... La meva percepció davant d’una obra ha canviat. (Aina Torra)

Com una cosa que sempre has volgut fer però mai havies pogut fer... (Yasmin Belart)

Cal temps per fer les coses... (Maria Guerrero)

Els materials poden tenir cicatrius dels diferents tractes rebuts. També, alguns, porten sentiments o emocions dins el seu esperit. (Mariana Picola)

El bloc ens connecta amb la resta del món. (Julián Puig)

Abans només em fixava en la superfície de les obres; ara hi veig el procés per arribar al que tinc al davant. (Claudia Harris)

M’agradaria que la persona que veiés la meva obra no se n’oblidés. M’agraden les obres que impacten o que tenen una bellesa superior. (Guillem Onrubia)

Veure treballs d’altres artistes, conèixer qui som i què volem de nosaltres, què ens agrada... Això ens inspira a crear obres d’art. (Sofia Caner)

M’agradaria poder explicar més enllà del que es veu a simple vista. Intentar que els joves s’interessin pel meu treball. (Nando Tellechea)

Crear a partir de les experiències pròpies. Les lectures, les exposicions ajuden en la recerca de nous conceptes, a trobar nous punts de vista. (Patrícia Gadea)

Ara hi veig diferent. Veig l’art de manera diferent. Hi ha significats darrere les obres. (Pau Manjón)

En qualsevol obra d’art s’hi pot trobar una història que ens parli del món. (Mia de Freitas)

Observar el camí creatiu fins a arribar al resultat. M’interessa més el procés que el resultat. (Roger Bonet)

Treballar en correspondència procura nous conceptes que potser d’entrada no t'haguessin interessat, i això et porta a investigar més. Compartir la mirada. (Nora Ferrer)

M’he sentit lliure... (Guillem Onrubia)

El meu lloc són els meus ulls. Un lloc des d’on miro, cap enfora, però també són les finestres de la meva ànima, i una capsa de memòria. (Claudia Harris)

El nostre lloc no l’acabem de dir mai, perquè és molt profund; hi ha un munt d’idees per explicar. (Maria Milošević)

La correspondència serveix per nodrir el cap amb noves idees, propostes i punts de vista. (Sofia Caner)

Els materials són diferents recursos per estimar l’art, passatges per arribar a una nova fita. (Nora Ferrer)

M’agradaria poder arribar a canviar la visió de les persones, sensibilitzar-les, fer que s’aturessin i contemplessin. (Sofia Caner)

La curiositat per preguntar-se per què existeix el món, d’on venim... (Nora Ferrer)

Amb el meu treball voldria parar la gent, que es parin i mirin on són i el que els envolta. Que deixin el pessimisme  negatiu de la societat i trobin la bellesa, la poètica d’una tarda emboirada a la ciutat. (Roger Bonet)

M’interessen els diàlegs entre els materials. El foc crema la palla i creix. La palla s’alimenta del foc i li dóna vida. (Nando Tellechea)

Pensar un lloc físic, del cos, de la ment, amb el qual t’identifiquis. (Maria Guerrero)

M’agradaria que la gent reflexionés a partir dels meus treballs, que valorés les coses bones de la vida. (Aina Torra)

Un lloc per ser conscient del moment que estàs vivint i extreure’n el màxim rendiment. (Roger Bonet)

El 14 x 14 em fa pensar en tot el que m’ha passat durant la setmana i em permet experimentar amb diferents materials. (Aina Torra)

Jo volia expressar el silenci, la concentració. La sensació de tancament, d’obscuritat (Guillem Onrubia)

L’art té tot un procés de reflexió i un procés de preparació. (Patrícia Gadea)

Ara sé veure històries, emocions i sentiments darrere l’art. (Claudia Harris)

M’agrada el diàleg entre els materials, entre la tinta i el típex, per exemple. (Roger Bonet)

Ara tinc més esperit crític (crec), tendeixo a mirar, a estar molt més atent als conceptes bonics que passen pel nostre entorn. (Roger Bonet)

El lloc és un espai des d’on pots mirar, pensar, reflexionar... (Nora Ferrer)

El silenci és la cura de tots els mals. (Marina Junquera)

M’agradaria fer experimentar als altres sensacions noves, emocions diferents..., i que a partir del meu treball anessin a parar al seu. (Maria C)

No m’agradaria que la gent mirés un treball meu només en tres segons, com molta gent fa en alguns museus. I sobretot m’agradaria ser feliç fent les meves intervencions. (Nora Ferrer)

Hi ha records que mai no s’esborren de la memòria. (Marina Junquera)

El meu lloc és color, soroll d’aigua, fredor, humitat... El meu lloc també té un valor sentimental i una memòria. (Aina Torra)

M’agradaria que la gent entengués per què el nostre projecte és així i el perquè de fer-lo. (Eira Jaumejuan)

Compartir les nostres vivències per tenir diferents punts de vista. (Maria Guerrero)

Amb el bloc es pot anar seguint l’evolució del projecte. (Maria C)

El lloc és allí on volem exposar l’obra, o també pot ser que el lloc estigui en l’obra mateixa. (Guillem Onrubia)

Mirar el món des d’un altre punt de vista. (Nora Ferrer)

He representat el concepte d’entropia. (Mariana Picola)

L’art no és només llapis i full, a vegades és millor sortir del paper. Ho he fet en aquest projecte, i m’ha donat molt bon resultat. (Eira Jaumejuan)

Per inspirar-te has de treballar. (Mariana Picola)

Rebre estímuls, transformar-los en art. (Claudia Harris)

Els materials desprenen sensacions, sentiments, textures... que ens serveixen per expressar. (Claudia Harris)

M’agradaria que la gent entengués el que vull explicar. (Yasmin Belart)

Voldria donar alegria a la gent. (Julian Puig)

Personalment soc com una bomba a punt d’explotar. El 14 x 14 m’encanta perquè és un lloc on puc explotar. (Guillem Onrubia)

Utilitzar materials que em facin pensar en les sensacions del meu lloc, la música. (Maria Milošević)

Quan parlem de lloc no ens referim només a un lloc físic, sinó que també pot ser un lloc de la memòria, un lloc del cos... (Eira Jaumejuan)
 

Recital poètic
El dia 13 de juny a les 19 h, a la mateixa sala d'exposicions de la Casa Elizalde, es du a terme la lectura d'una tria de textos. L'Alícia Casadesús i l'Antoni Clapés llegeixen alguns Microgrames, el projecte que ha estat referent al llarg de tot el procés. Els alumnes llegeixen els seus textos i seguidament diuen en veu alta algunes de les reflexions que hi ha al full de sala. Assisteixen al recital familiars i companys, professors i persones relacionades amb el món de la cultura.

Tanco els ulls i penso, no veig res, tot és fosc

i recordo experiències especials mentre soc al no-res.

...

Cala Macarella

Les ones vénen, bramen.

Es trenquen i s’amaguen.

...

En su copa: dulces palabras. A sus pies:

un refugio de madera, un árbol portador

de todas mis palabras.

...

La muntanya:

un refugi immens

on la calma i el temps són llum.

I mai no s’acaben.

...

Com un globus que s’escapa pel cel, com un gra de sorra enmig del desert, la sensació d’immensitat:

la meva llibertat.

...

L’aigua goteja per la pedra i humiteja tota l’herba.

Una sensació de fredor m’atrapa el cos.

...

Com per un passadís infinit ple de portes que et traslladen al teu món: la memòria.

...

Record: una paraula expressada en mil imatges. Silenci.

...

L’albada i els seus colors d’infern fan que el cansament sigui humit. I el soroll dels meus amics comparable al crit del silenci.

...

Sons espirituals que em permeten la llibertat absoluta

en els meus pensaments, sentiments i reflexions.

...

La justícia abraça la meva ànima lliure, infinits cicles passen com núvols al cel.

Governar disset universos és acceptar noves races.

...