- 16a EDICIÓ 2024 / 2025
- 15a EDICIÓ 2023 / 2024
- 14a EDICIÓ 2022 / 2023
- 13a EDICIÓ 2021 / 2022
- 12a EDICIÓ 2020 / 2021
- 11a EDICIÓ 2019 / 2020
- 10a EDICIÓ 2018 / 2019
- 9a EDICIÓ 2017 / 2018
- 8a EDICIÓ 2016 / 2017
- 7a EDICIÓ 2015 / 2016
- 6a EDICIÓ 2014 / 2015
- 5a EDICIÓ 2013 / 2014
- 4a EDICIÓ 2012 / 2013
- 3a EDICIÓ 2011 / 2012
- 2a EDICIÓ 2010 / 2011
- 1a EDICIÓ 2009 / 2010
Ana Garcia-Pineda EN RESiDÈNCiA a l'Institut Doctor Puigvert
Coneixença del món d'Ana García-Pineda: visita a La ficción es una realidad por suceder
Per conèixer de primera mà el món d'Ana García-Pineda s’organitza una visita a la Fundació Joan Miró, on l'artista té una exposició individual. La visita té dos moments: un primer de descoberta de les peces exposades (els dibuixos i els àudios) i un segon moment de reflexió compartida i diàleg al voltant de les idees, sensacions i descobertes originades per la visita.
A partir d'aquí hi ha reflexió inicial sobre la importància dels diferents usos del llenguatge (la ironia, la sinestèsia, i s’esmenta la distància entre el sentit literal i el sentit figurat) i el vincle amb allò visual.
Creació textual: mons de ficció
A partir de la visita a l’exposició es desenvolupa un treball de creació de textos a la manera d’Ana García-Pineda: textos que, a partir de la supressió d’una norma o llei, recreen mons possibles. L’escriptura d’aquests textos va precedida per diverses setmanes d’anàlisi dels textos de l’artista.
L’absurd, el surrealisme, la ironia... referents! Quins són els referents d’Ana García-Pineda? Les sessions de treball s’inicien amb un comentari o el visionat d’una tria d’autors afins. Així es descobreix el surrealisme i l’absurd com una possibilitat expressiva.
L’absurd i les preguntes sense resposta
Descoberta i anàlisi dels chindongus, elements absurds creats per resoldre necessitats quotidianes... La descoberta continua amb una recreació del procés: detectar necessitats, dificultats o qüestions per resoldre, i inventar aparells absurds que, aparentment, en siguin la solució. En aquest procés s’inicia un mode de treball col·lectiu, la pluja d’idees i la cadena d’idees.
Apareixen les preguntes sense resposta. A partir de “problemes” detectats, la proposta de treball gira al voltant de la interrogació. Podem amb una pregunta obrir encara més els sentits possibles? Hi ha la possibilitat de multiplicar les possibilitats de significat? Quin seria l’ús del llenguatge en aquest cas? Aquest treball s’inicia en aquest moment del curs però esdevé una constant fins al final del curs.
Una de les preguntes va agafant força...
Concepció de l’acció No te laves las manos. S’analitza el sentit de la frase feta i es concep una acció per posar en relleu la distància entre el sentit literal i el sentit figurat... S’inicia la producció dels materials per desenvolupar una acció en dos temps que ho posi de manifest i en el marc de l’institut.
Acció i reflexió
Acció i reflexió
L’acció es du a terme en dos dies consecutius: es fa una acció al pati de l’institut en què el grup d’alumnes es manifesta amb el lema. Seguidament es pengen els cartells per l’institut i es reparteixen les octavetes. A la tarda, quan no hi ha alumnes al centre, es penja al vestíbul d’entrada la pancarta amb la frase “Si todos nos lavamos las manos, ¿el mundo será un mar de problemas?” per observar la reacció i les reflexions dels companys.
Un text circular a partir d’una de les preguntes sense resposta
Les preguntes sense resposta són molt presents a l’aula i en el procés de treball. De fet, es continua treballant sobre elles per tal de fer un text circular. Es parteix d’una de les preguntes, “¿Dónde va la luz cuando se va?”, que finalment acabarà donant nom a una de les tres peces finals. Els alumnes llegeixen en veu alta el text que s’enregistra per fer un àudio.
Pensar una exposició
Formalitzar una exposició implica una anàlisi de l’espai expositiu. Es fa una visita al Centre Cívic Baró de Viver per tal de conèixer els espais i prendre mides. A partir d’aquesta visita es construeix una maqueta per treballar-la a l’aula i decidir de quina manera es distribueixen les tres peces que es presentaran conformant una unitat.
Muntatge i presentació
El dia 6 de juny a les 19.30 h es presenta al Centre Cívic Baró de Viver l’exposició No necesitas una apisonadora si tu lógica es aplastante. Els alumnes, juntament amb la professora Mercè Gaja i l’Ana García-Pineda, presenten les peces i el procés de treball. Hi assisteixen companys i familiars, professors de l’institut i també representants de l’Institut de Cultura i del Consorci d’Educació de Barcelona, a més de persones vinculades al món cultural.
Visites comentades
Petits grups d’alumnes organitzen visites comentades per als companys del mateix curs de l’institut. S’hi descobreixen les peces exposades i es comenta el procés de creació.
Accions vinculades
- Visita a l’exposició La ficción es una realidad por suceder a la Fundació Joan Miró (18/10/2016)
S’organitza una sessió a l’exposició individual que Ana García-Pineda té a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró. La sessió s’organitza de manera que els alumnes tenen temps per veure i escoltar totes les peces i després desenvolupar un llarg i intens diàleg amb l’artista i les professores sobre les primeres sensacions i les idees generades amb aquest primer contacte directe amb l’obra.
- Visites al Centre Cívic Baró de Viver (diverses sessions)
Per tal de concebre la disposició de les peces a l’espai expositiu, es visita el Centre Cívic Baró de Viver per fer els amidaments corresponents que permetin un treball precís sobre la maqueta. A part d’aquesta primera visita, es dedica també una sessió de tota la jornada al muntatge de l’exposició. Finalment, i en petits grups, es mostrarà la feina exposada a altres companys de curs en petites visites comentades.