Entendre l'espai no només com un lloc on habitar o transitar, sinó també com una extensió del propi cos i com un lloc amb possibilitats infinites. Sota aquesta premissa, Àngels Margarit va desenvolupar una sèrie d'activitats amb un grup d'alumnes de quart d'ESO. Amb la participació d'aquests i la realització d'exercicis específics en espais de l'institut, l'artista posa l'accent en la necessitat de subvertir les regles de l'espai/lloc. Tenint en compte el context educatiu en què es va desenvolupar el projecte, el pati d'esbarjo es va convertir en una mena d'escenari/laboratori en el qual es van descobrir noves formes d'habitar i -com ho defineix Margarit- d'«encorporitzar» espais. Durant el procés van sorgir maneres de jugar amb els buits i els espais «no habitables» de l'institut.

Com a extensió d'aquestes pràctiques, Àngels Margarit porta a terme una acció d'«encorporització» de l'espai expositiu de La Capella al costat d'alumnes de l'Institut Joan Coromines. L'artista ha gravat una sèrie d'accions en què els alumnes fan seves les superfícies de l'edifici, transcendint així la seva finalitat expositiva i esdevenint un metaespai que convida a la reflexió sobre el cos, el lloc i la seva identitat.