Traspassar, transformar, mudar... tot ens porta cap a una línea que s’ha de creuar. Ens agrada pensar que l’adolescència n’es una mes. Com és aquesta transformació recíproca entre nosaltres i l’entorn? Com ens canvia i ens fa evolucionar aquest diàleg constant entre el cos i l’espai? Durant tot el procés creatiu artistes i alumnes hem treballat a través de la imaginació i l’abstracció, amb el desig de resignificar espais i vivències conegudes en noves possibilitats imaginatives. El dispositiu que hem concebut es un híbrid entre espectacle i intal.lació artística. El públic pot traspassar l’espai escènic per habitar les diverses “estacions”.

Es fa una única funció. Els nervis es perceben en el darrer assaig i els minuts previs a l’actuació amb el públic ja a les portes. El públic entra a la sala i transita per les diverses estacions. Després del vídeo sobre el procés de creació, comença l’acció performàtica.

Al final de la funció, es convida a establir un diàleg amb el públic. Pregunten per què no s’ha posat matalassos per fer trapezi. La Carla comenta que ella sempre treballa d’aquesta manera, fa que estiguis més concentrat en el treball que estàs fent, no et confies, el circ té un component de risc i per això no et pots permetre un error. També es te una conversa especial amb l’avi d’un alumne qui havia practicat gimnàstica esportiva, i comparteix algunes de les seves vivències.

Encara queden ganes de practicar amb el trapezi. S’aprofita el temps mentre part del públic fa una visita a l’equipament.