- 15a EDICIÓ 2023 / 2024
- 14a EDICIÓ 2022 / 2023
- 13a EDICIÓ 2021 / 2022
- 12a EDICIÓ 2020 / 2021
- 11a EDICIÓ 2019 / 2020
- 10a EDICIÓ 2018 / 2019
- 9a EDICIÓ 2017 / 2018
- 8a EDICIÓ 2016 / 2017
- 7a EDICIÓ 2015 / 2016
- 6a EDICIÓ 2014 / 2015
- 5a EDICIÓ 2013 / 2014
- 4a EDICIÓ 2012 / 2013
- 3a EDICIÓ 2011 / 2012
- 2a EDICIÓ 2010 / 2011
- 1a EDICIÓ 2009 / 2010
Carla Farreny i Marta Vilardell EN RESiDÈNCiA a l'Institut Joan Fuster
ATERRATGE / CONEIXEMENT MUTU
El procés s’inicia el 16 de setembre amb una visita de les creadores i la mediadora al Joan Fuster. Es fa una explicació del que es farà i una primera presentació amb el grup. Es fa un petit repàs de les tècniques que s’utilitzaran: el circ (trapezi), la fotografia analògica i la ceràmica i es posa èmfasi en la materialitat dels tres procediments. Costa una mica d’entendre la hibridació entre els tres llenguatges, però en uns dies es te l’oportunitat de veure una adaptació de la peça Tour, de la companyia de la Carla, al Museu Marés dins el cicle Creació i Museus del Festival Grec.
En la conversa posterior es va parlar sobre què és una instal·lació, els elements de circ que es perceben a l’obra com el risc, la suspensió, la forma del cos... i que fa que els elements audiovisuals, sonors i corporals siguin identificats com a circ i no com un altre art escènica.
REGISTRE DEL PROCÉS
Per fer un registre del procés, dels desitjos, expectatives inicials i de com es van transformant, es crea una llibreta-diari on, de forma individual es registrarà allò que vagi succeint durant les diverses sessions, però també les idees que vagin apareixent d’una trobada a una altra. Alhora, es crea una classe al Classroom per poder compartir materials i mantenir la comunicació en cas de confinaments.
A les sessions es va revisant el material de les llibretes per anar nodrint el procés i que el grup el senti seu amb influències de cantants, escriptors, artistes, instagramers...
LLENGUATGES
La Carla inicia els entrenaments corporals per conèixer les potencialitats, posar el cos a to, i iniciar la pràctica de la suspensió per iniciar-se en el Trapezi així com els acroportés per fer figures d’equilibri en grup.
Després de fer exercicis de suspensió a les porteries del pati, la Carla es pregunta “Que senten? Tenen por? Se senten orgullosos del que han aconseguit fer, del seu cos? Senten sensacions físiques diferents? Mal a les mans o agulletes?”
- Fent fotos mentre estan suspesos
- Durant els exercicis físics partir en meitats de grup. Una meitat fa l’exercici i l’altre els retrata.
- Hacer fotos de una persona balanceándose.
- Fer fotos des d’una “perspectiva física” Per exemple mentre fem estirament fer fotos del que veiem des de el punt de vista del nostre propi cos estirant-se.
- Fotografies de gent saltant ( idea Carla: fotografies de gent flotant).
- Treballar la suspensió amb la llum i la foscor. Provant imatges del que “ensenyes” i el que “no ensenyes”.
- Prendre una fotografia d’una persona suspesa vist des del reflex d’una bassal d’aigua del pati.
- Jugar amb llum/contrallum i siluetes.
CONSCIÈNCIA DE GRUP
Part important del procés és el de generar una consciència de grup des del que articular una narrativa compartida. Simbòlicament, un moment clau és quan el grup pren nom i esdevé un col·lectiu. El procés d’elecció de nom, posa en evidència conflictes i diferències, però finalment es decideix un nom que te a veure tant amb el sentiment de pertinença com amb la temàtica que ja es comença a entre-veure: la transformació.
Després de vàries assemblees es decideix que el grup es digui TRANSFORMS ART TEAM, i una de les companyes en fa un logo.
CREACIÓ
En aquesta fase del procés, es van prenent les decisions per tancar el procés i obrir-lo en una mostra.
Es pensen els temes i la forma en què es volen materialitzar, el motiu principal és el de la transició. Per molts del grup es refereix a l’adolescència com una època de traspàs de la infantesa a la joventut. Aquesta idea, sura en la diversitat d’accions i es captura de diverses maneres. Amb el cos es qüestiona la Transició com allò que fem entre un moviment i un altre. Una gestualitat que s’impregna de ritme, intensitat, intenció i qualitat.
Amb la fotografia es plasmen diverses sensacions recolzats pel grup: flotar, suspendre’s i caure. Alhora, el vestuari de nois es transforma en un laboratori fotogràfic i s’experimenta amb els cianotips.
Paral·lelament es treballa la ceràmica, amb l’ajuda de la Natàlia s’experimenta amb l’alginato per fer escultures de mans, amb les que es captura un gest, un moment de la vida marcat pel canvi.
QUE FEM I QUE VOLEM DIR?
Amb tot el que s’ha generat durant la recerca es fa una posada en comú per abordar l’objecte final del procés:
Treballem sobre la paraula TRANSFORMAR
Perquè hem escollit aquest concepte?
Pensàvem que aquest concepte de la transformació ens ressonava amb el grup de Creadors, ja que vivim tots en un moment de transformació social molt important, creiem al mateix temps que és un tema que toca directament el període vital del grup d’adolescents amb què treballem, que afronten aquest delicat passatge entre l’adolescència i l’edat adulta.
Quines reflexions sorgeixen arran d’aquest concepte?
Una frase/idea que ens serveix de guia per imaginar la coherència global d’aquesta creació és: COM ALLÒ VOLÀTIL TRANSFORMA ALLÒ PERMANENT I COM ALLÒ PERMANENT TRANSFORMA ALLÒ VOLÀTIL.
Un exemple il·lustrador d’aquesta idea seria el següent: La mà com a transformadora d’allò exterior, i l’exterior transformador d’aquesta mà. Tal i com fa la mà d’un escultor, d’un artesà (o d’una trapezista).
Sota tots els exercicis que fem, treballem sota la idea d’aquesta transformació recíproca entre el nosaltres i l’entorn, entre el cos i l’espai. Sobre aquest diàleg constant, que ens canvia i ens fa evolucionar als dos.
A través de la imaginació i l’abstracció treballem amb el desig de resignificar/transformar/traspassar espais i vivències conegudes en noves possibilitats imaginatives.
FORMAT:
Dispositiu expositiu i acció performàtica.
Tot passa dins el mateix espai/escena. El públic s’introdueix a l’espai i viatja entre les diverses estacions proposades, en un moment donat comença l’acció dels joves, i dirigeixen el públic cap a les grades.
ESTACIONS:
1) “fixació dels gestos efímers”
- cianotips/transparències: Espais imaginaris: a través d’una sensació nova podem re-fer un espai conegut. Reflexió sobre el que ens transforma i el que transformem.
- mans: fixació del gest individual, d’una mà que anirà transformant-se. També pot fer pensar en la llengua de signes.
2) Procés de creació en vídeo. Vídeo relat dels moments “pepitas d’or” que hem anat trobant al llarg del camí recorregut amb els adolescents. Retrat del procés de creació. Aquest vídeo es projecta durant l’estona de deambulació del públic, aquest pot veure’l assentat enmig de l’escena o des de les grades.
3) Relats de certeses canviants. Pancartes on exposen les seves certeses que tenien quan eren petits, al moment actual i les que imaginen per un futur. Relats de certeses canviants. Pancartes negres pintades amb brotxa “pintura de guix o blanca”.
4) Acció performàtica: tenim un fons d’imatge fixa i una acció grupal física efímera. En aquesta estació seria on s’ajunta lo estàtic, i lo efímer. Amb aquestes idees es continua l’entrenament per preparar les escenes de la preformance. Com al gimnàs no hi ha trapezi, s’improvisa una estructura amb la que es possible experimentar i practicar.
La Carla mostra l’espai de La Central del Circ per tal d’ubicar les improvisacions i la instal·lació.
RESIDÈNCIA DE CREACIÓ
Durant 3 dies el grup fa una residència de creació a la Sala de Posada en Escena de La Central del Circ. Durant aquests dies el grup decideix sobre els aspectes escènics (llums, efecte de fum, entrada i sortida de públic...) i s’acaben de tancar les escenes. Cada persona tria aquell espai que li és proper i confortable, aportant els coneixements i entusiasme, millorant dia a dia i sentint que el grup sosté i acompanya.
Tancament
La Carla i la Marta comparteixen el que ha sigut per elles aquesta experiència i allò que més els ha arribat de cadascú del grup. El grup regala unes postals d’agraïment. Per acabar, un petit esmorzar.
SORTIDA - Fins i tot la Foscor, 25è CIRC D’HIVERN A L’ATENEU POPULAR NOU BARRIS
La sortida al Circ d’Hivern es va pensar com un espai de coneixement i reflexió sobre el circ, però també com una sessió més de treball amb els grups i, sobretot, un lloc per a la interacció i l’intercanvi d’experiències.
L’espectacle que vam anar a veure es deia Even the Darkness hi havia diverses disciplines com acrobàcia, trapezi, música, … i tractava de diferents etapes de la història de la humanitat; el gènesi, l’època medieval, l’edat moderna, el futur…
SORTIDA - LA CENTRAL DEL CIRC
La visita a La Central del Circ és un moment molt especial pels grups perquè els ajuda a endinsar-se en l’àmbit professional del circ. Després d’una visita a les instal·lacions, es cedeix la Sala de Posada en Escena perquè puguin fer una sessió de treball.
SORTIDA - QUINZENA METROPOLITANA DE LA DANSA
Com el curs anterior, aquest any també vam voler assistir a una mostra oberta de Quinzena Metropolitana de la dansa. Després de diversos canvis de dia i ubicació, vam anar a Fort Pienc amb els dos grups
EL grup del Comas i Solà va aprofitar per fer una creació audiovisual
CONTAMINACIONS
Degut a la incidència de la Covid-19 i els límits a les trobades presencials, es van adaptar les contaminacions a format virtual. El Comas i Solà va optar per fer una presentació per videoconferència al claustre, amb l’alumnat connectat i fent l’explicació i mostra en directe.
Al Joan Fuster, les artistes van explicar el procés de creació i van mostrar un vídeo amb reflexions del grup de joves.
RESSONÀNCIES: COMUNITAT
Amb els projects de Circ i Educació es promou el treball territorial i en xarxa.
En quant a la vinculació amb el territori pròxim a La Central, es va treballar conjuntament amb Barcelona Districte Cultural, Centre Cívic i INS Barri Besòs per fer una activitat de programació pedagògica conjuntament amb el grup de Caixa d’Eines de l’INS Barri Besòs al voltant de l’espectacle Lazuz, amb els artistes Ron Beeri et Itamar Glucksmann.
El grup també es va vincular al seu territori proper, la Trinitat Vella, a través del Centre Cívic. No només van fer part de les sessions a les instal·lacions, sinó que, com a retorn al barri, es va fer un taller de Diàbolo pel veïnat.
