El futur ha esdevingut un espai per conquerir. Sembla que ja no podem somiar amb escenaris possibles que permeten la vida, però l'esperança és un dret inalienable. Especialment, si tens encara tota la vida al davant. Amb els escenaris climàtics o la pujada de l'extrema dreta es veu  més imprescindible que mai pensar que les coses poden anar bé. Poder pensar futurs vivibles i desitjables és necessari per desitjar la vida, i és el camí per creure que una vida millor és possible. I que, per tant, podem aconseguir-la transformant allò que no ens agrada del que tenim ara. La perspectiva d'un futur millor, d'una utopia, ens converteix en agents de transformació i incidència política. I com que el teatre és un espai utòpic perquè és capaç d'aturar el temps o convertir-lo i doblegar-lo ens és obligatori entomar la tasca de construir nous relats del futur. Conquerir el futur per apropiar-nos-el. L'objectiu és treballar sobre la utopia per crear aquests nous relats.

Ho farem des del debat, des del treball amb materials varis, la documentació i amb la improvisació com a mecanisme.