Com a mare d’una nena de 12 anys i docent a l’ESAD Eòlia, estic cada dia en contacte amb joves en plena adolescència, i he pogut constatar una tendència a l’alça pel que fa a l’aparició de problemes de salut mental de manera cada vegada més precoç.  Pandèmies a banda, potser cal preguntar-se què estem fent com a societat per tal que els nostres joves semblin cada vegada més vulnerables a patir un ampli ventall de trastorns mentals, alguns d’ells molt preocupants.

Malgrat que conceptes com la neurodivergència estan cada vegada més normalitzats, i que tenim nens hiperdiagnosticats i terapeutitzats, el cert és que per alguna cosa estan tan pressionats. L’espiral de capitalisme desfermat ens ha dut a allunyar-nos de les nostres llars en pro d’una vida laboral més productiva. Això, sumat a l’aparició de l’eficient eina de distracció massiva que són els “smartphones” i les xarxes socials, han generat un caldo de cultiu que ara costa d’empassar. Però potser som a temps de canviar algunes de les derives que ens han dut on som per tal de corregir el rumb de cara a les properes generacions. Això sí, caldrà arremangar-se i pensar solucions tots plegats!