• 

PRIMER DE TOT… PRESENTEM-NOS!

 

La Clara es presenta amb un seguit de fotografies personals per explicar  els seus interessos, el joc, la col·lecció, la vegetació urbana, caminar i contemplar, compartir el pa i els detalls invisibles que tenim al nostre voltant, que són el punt de partida del seu treball.

Durant les primeres sessions proposa a l’alumnat, docents i mediació fer el mateix exercici amb la finalitat de relacionar «llocs» amb experiències personals i així definir de manera col·lectiva l’objectiu del projecte motiu de la residència. Aquest exercici determina finalment, que els parcs i jardins de La Marina seran el punt de partida de la recerca.

• 

METODOLOGIES. MANERES DE FER

Des de la primera sessió s’incideix en la importància del procés de treball. La Clara explica la metodologia que utilitza en els seus projectes i es decideix aplicar-la. El quadern de treball i

Es personalitzen els estoigs de treball de l’alumnat amb material adequat i es dediquen algunes sessions en confeccionar els quaderns de camp que acompanyaran tota la residència. El quadern de treball és una eina imprescindible per a la Clara. De manera habitual mostra a l’alumnat exemples de llibretes d’artistes que són referents per a ella i així remarcar la importància del registre i la reflexió en els seus projectes.

SORTIM A CAMINAR: PROSPECCIÓ DE L’ENTORN

Paral·lelament, s’inicien un seguit de sortides a l’entorn de l’institut per descobrir els espais verds salvatges, enjardinats, abandonats o autogestionats pel veïnatge. En aquestes sortides es fotografia, dibuixa del natural, practica la tècnica del frottage, s’anoten sensacions olfactives i visuals i es recullen elements naturals que es duen a l’aula per assecar en herbaris confeccionats amb material de rebuig o s’emmagatzemen per a futurs usos plàstics.

• 
• 

INSTAL·LACIÓ, ACCIÓ, PERFORMANCE

El grup coneix les línies de treball de la creadora però no han vist la seva obra. La Clara explica que el seu treball va més enllà de fotografiar i exposar de manera tradicional. Sovint treballa de manera col·lectiva i les fotografies s’acompanyen d’objectes o elements naturals que es transformen en escultures creant espais instal·latius o accions, on convida els espectadors a jugar, interactuar o participar. Per fer més entenedor el concepte es prepara una sessió teòrica il·lustrada amb exemples d’artistes contemporanis que treballen des d’aquestes pràctiques.

Per aprofundir en el tema, s’apliquen dues dinàmiques a l’aula per millorar la comprensió.  La primera proposta consisteix en buscar objectes de l’aula per interactuar amb ells i realitzar accions performatives per fotografiar-les posteriorment. La segona pràctica es planteja com un joc instal·latiu seguint les línies lúdiques de la creadora, on l’alumnat haurà de fotografiar un element de l’espai que consideri invisible. Posteriorment, amb cinta plàstica, s’ uneixen de manera lliure els objectes fotografiats transformant l’aula en un laberint de punts d’unió.

• 

TRANSFORMEM EL LLOC. UNA CÀMERA FOSCA A L’AULA

Després de les vacances de Nadal hi ha un canvi d’objectiu en el projecte. El grup no es sent còmode en l’espai exterior i manifesten que consideren que el seu “lloc” és l’aula de l’institut, espai on es senten segurs. Des de la finestra es contempla un espai verd del barri: el pati i l’hort del centre. La Clara els proposa convertir l’espai en una càmera fosca amb la intenció d’observar l’exterior des de l’interior. A partir d’aquí els alumnes s’organitzen i enfosqueixen completament l’aula transformant-la en un laboratori i observatori fotogràfic.

Per entendre com funciona una càmera fosca en Ramon Casanova, professor de fotografia de l’IEFC, imparteix un taller pràctic on l’alumnat descobreix la mecànica de l’òptica i s’inicia un període de treball experimental per conèixer la química de la fotografia analògica.

• 
• 

SESSIÓ DE CONTAMINACIÓ A L’INSTITUT

Per la sessió de contaminació del projecte a la resta de centre, dimecres 17 de febrer, es decideix fer una petita exposició al menjador de l’institut amb una mostra del procés de treball d’investigació que s’ha dut a terme i una classe pràctica a la càmera fosca on la màgia de l’estenop és la protagonista. A causa de les mesures sanitàries per la Covid-19, la sessió s’organitza en torns estrictes i, per qüestions de capacitat, es convida només els alumnes de segon, que seguint les indicacions de l’alumnat faran pràctiques de fotografia estenopeica.

• 

ANTES DE QUE TODOS LO SEPAN

Per donar a conèixer a l’alumnat altres vies d’expressió artística, s’assisteix com a convidats, a una sessió d’assaig de la peça coreogràfica Antes de que todos lo sepan dirigida per Paula Serrano, dins del marc Dansa Quinzena Metropolitana al Centre Cívic Fort Pienc.

Les reflexions del grup, després de veure l’assaig, van ser molt positives per entendre un procés de treball artístic. Des de la investigació de la Paula Serrano en la mobilitat de les persones invidents, a la improvisació en certs moments de la coreografia, passant per la coordinació dels moviments dels ballarins, l’alumnat considera que hi ha un estret lligam entre la peça que han vist i el propi procés amb la Clara.

• 
• 

DECIDIM CAP A ON ANEM

La reflexió conjunta de la percepció sobre la realitat, després d’assistir a Antes que todos lo sepan, és el punt de partida de l’objectiu final del projecte. El coneixement i la comprensió de la tècnica de la càmera fosca i les seves possibilitats, permeten dibuixar un horitzó. El grup decideix que jugarà a combinar la realitat exterior, el pati i l’hort, amb la interior, la pròpia imatge, per crear un relat, mitjançant l’experimentació fotogràfica.

• 
• 

COM TANQUEM TOT AIXÒ?

Arriba el moment de tancar el projecte i pensar com es presenta el material resultant de la prospecció.  

S’organitza una visita guiada a l’exposició d’en Jordi Guillumet i la Mònica Rosselló, La vista renuncia, dins del marc del Lumínic Festival i una sortida a Can Manyé d’Alella, per visitar l’exposició conjunta de la Clara Gassull i l’Israel Ariño, Variacions sobre la gravetat del lloc, per conèixer diferents maneres d’exposar.

La incertesa de la pandèmia, els límits que imposen les mesures sanitàries, la gran quantitat de material produït i el caràcter interdisciplinari dels projectes de la Clara Gassull porten a plantejar un format versàtil i adaptable a qualsevol incidència o situació.

En primer lloc, es decideix reunir la producció fotogràfica en una publicació física, en forma de diari, en previsió d’un possible confinament del grup que provoqui la cancel·lació de la presentació presencial del projecte.

Es dediquen dues sessions en decidir el contingut i la distribució del material que posteriorment maquetarà la creadora amb la col·laboració de la Berta Fontboté.

En segon lloc, es decideix obrir la sessió de presentació amb una acció col·lectiva en el “lloc” que s’ha explorat des de diferents perspectives durant un semestre, amb la participació dels actors involuntaris (l’alumnat de l’optativa “hort).

En tercer lloc, es proposa exposar els quaderns de treball a manera d’instal·lació en el pati de l’institut.

Per últim, per crear un registre de l’acció performativa efímera, es decideix gravar l’acció.