• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

PROCÉS DE TREBALL I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Les sessions que vam dur a terme durant la primera fase del projecte, corresponent potser als tres primers mesos d’EN RESiDÈNCiA,  van servir perquè tots els participants (alumnes, artista, mediadores, professors) ens anéssim coneixent a poc a poc, i també varen permetre començar a explorar en l’àmbit conceptual i formal possibilitats de cara al projecte artístic que posteriorment es duria a terme. Durant aquestes sessions es va contextualitzar el projecte EN RESiDÈNCiA en el marc de la proposta curatorial de l’Espai 13, i el Cristian Herrera va donar a conèixer la seva pràctica artística i els seus processos de treball als alumnes i al professorat.

A través d’alguns exercicis i presentacions es va explorar l’imaginari associat a les illes, i posteriorment es va aprofundir en la identificació de dos conceptes que culturalment han estat relacionats amb l’imaginari d’aquest espai geogràfic: el binomi salvatge/domèstic. Aquests conceptes van donar lloc a una reflexió i a un debat ric sobre com canalitzem de manera acceptable els nostres instints, i sobre com els combats regulats, alguns jocs i també l’esport de competició sovint han servit per vehicular en la societat l’esperit de competitivitat i d’enfrontament present en el caràcter humà. També es va treballar entorn de la idea de l’enemic, i també de l’enfrontament o de la rivalitat amb l’amic. El concepte d’agonisme es va anar configurant com una idea clau del projecte artístic que s’acabaria duent a terme.

Pel que fa al treball formal, Cristian va explicar com bona part de les seves obres tenien sovint un component performatiu i d’acció, i com en l’espai expositiu es presentaven normalment com a videoinstal·lacions. Va proposar que el treball artístic que es duria a terme en el marc d’EN RESiDÈNCiA respongués també a aquest plantejament. Seria una acció que s’enregistraria i que acabaria donant lloc a una peça videogràfica, potser acompanyada d’algun altre element o material amb el qual conformés una videoinstal·lació.

Ja identificada la idea clau entorn de la qual s’articularia el projecte i també el format que tindria, vam iniciar una segona fase del projecte, marcada també per un canvi d’ubicació, ja que a partir del mes de gener vàrem realitzar gairebé totes les sessions a l’Espai Taller de la Fundació Miró. Aquesta segona fase de treball va estar més orientada a la producció material dels elements que necessitaríem per dur a terme el projecte artístic, que eren principalment les armadures que els alumnes havien de dur. La idea inicial de l’artista va ser fer-les amb fang, i per això vam dedicar diferents sessions a preparar uns patrons de paper kraft i paper Manila a partir dels quals cada alumne produiria les seves peces, i també a aprendre a modelar fang amb la col·laboració de Mar Blanco. El Cristian i els alumnes van dissenyar i produir uns prototips amb aquest material, però amb el temps vam comprovar que no eren prou resistents, i que s’esberlaven i es trencaven abans de posar-les en ús. Aquest va ser un aprenentatge interessant per als alumnes, ja que van ser conscients que el treball artístic sovint comporta un procés d’assaig i error, una experimentació formal amb els materials per testejar com aquests reaccionen i es comporten, i que és part del treball de l’artista cercar altres opcions quan aquella que ha provat inicialment no ha generat un resultat satisfactori.

Aleshores vàrem iniciar un nou procés de producció de les peces, aquest cop amb escaiola, i fent ús d’uns motlles que l’artista va produir amb la col·laboració de l’artista Marc Badia. Paral·lelament a aquest procés de producció de les armadures els alumnes van fer alguna prova de cursa de llançadora o course navette per familiaritzar-se amb el ritme de la pista auditiva que utilitzaríem en la performance, i també vàrem elaborar conjuntament el conjunt de reglaments i normatives del combat.

Tots aquests processos de treball —que ara descrivim de manera generalista i a grans trets— van anar acompanyats d’exercicis, debats, visionaments i activitats especials. En algun moment, el procés de treball va permetre que alguns conceptes es treballessin en altres classes, fora de les hores dedicades a EN RESiDÈNCiA. Un exemple seria una sèrie de càlculs que es van dur a terme a la classe de matemàtiques, i que van servir per dissenyar les peces protectores, o les explicacions que un dels alumnes i el professor Rafa Rodríguez van fer sobre la proporció àuria, en la qual està basat el disseny d’aquestes peces, també a la classe de matemàtiques. Durant tota aquesta segona fase del projecte, que culminaria amb la presentació final, els mateixos alumnes van estar enregistrant les sessions de treball amb una càmera de vídeo, fet que els va permetre familiaritzar-se amb l’ús d’aquest equip tècnic i també prendre decisions sobre allò que calia documentar i com fer-ho.

1. La possibilitat d'una illa

2. Primeres peces lliures amb fang. Com es cataloga una obra art

3. primeres planxes de l'armadura en fang 

4. Elaboració de patrons per fer les peces en fang

5. Treballem conceptes sobre agonisme. Qui és el nostre millor amic

6. Disseny peces per a trencar les armadures

7. Peces definitives de fang

8. Aprenem de l'error. Fem les peces amb motlles de silicona i guix

9. Refem els patrons pels nous models de cuirassa i entrenem

10 Provant peces de guix

11 Gravem

12. Disseny programa de ma

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

TREBALLS DELS ALUMNES

Calculem el radi i altres mesures de les peces cuirassa
Dissenyem un estri per a combatre i no fer mal a l’enemic
Patrons
Que és un amic

SELECCIÓ DE VISIONAMENTS, LECTURES I ACTIVITATS

Alguns dels visionaments que es van fer durant el procés de treball a l’aula:

- Fantastic Mr. Fox, Wes Anderson, 2010
Pel·lícula d’animació basada en el llibre de Roald Dahl
- Experiment de Milgram, sobre l’obediència a l’autoritat
https://www.youtube.com/watch?v=8rocRcUOwFw&feature=youtu.be
- Experiment  de la presó de Stanford, sobre l’adopció de rols assignats a individus i a grups
https://www.youtube.com/watch?v=Uo0bN28rfRA
- El Pato Donald y la proporción áurea
https://www.youtube.com/watch?v=7h8dNH9Xnfg
- El señor de las moscas, Peter Brook, 1963
Adaptació cinematogràfica de la novel·la de William Golding.
- Vídeos del procés de construcció dels motlles que es van fer servir per elaborar les peces amb escaiola

• 
• 

LECTURES

A proposta de la Núria Llopis, per treballar la idea de l’amic/enemic, els alumnes van llegir i comentar plegats el llibre Adreça desconeguda, de Katherine Kressmann Taylor, de 1938. També es van dur a terme alguns exercicis inspirats en propostes de la Gramàtica de la fantasia, de Gianni Rodari.

• 
• 
• 
• 

EXPOSICIONS

Durant el desenvolupament del projecte, aprofitant la proximitat amb la Fundació Miró i atesa la relació d’EN RESiDÈNCiA amb el cicle expositiu de l’Espai 13, vam organitzar visites a aquestes exposicions del cicle:
- Reserva, Gerard Ortín
- Non-Slave Tenderness, Lucía C. Pino
- L’Odissea, Bárbara Sánchez Barroso
- Tot i que no formava part del cicle de l’Espai 13, els alumnes també van visitar l’exposició Beehave.

• 
• 

ACTIVITATS ESPECIALS

Àngel Garau, d’Experimentem amb l’Art, va impartir el taller “Una escultura ho pots ser tu”. Amb la intenció d’ampliar la nostra concepció d’allò que s’entén per escultura, el taller convida els alumnes a pensar en el propi cos com a material escultòric, a través de referències al treball d’artistes com Ana Mendieta, Doris Salcedo, Erwin Wurm o Gabriel Orozco, i també a través d’exercicis pràctics.

BLOG

Al llarg de tot el procés d’EN RESiDÈNCiA, els alumnes i la profesora Núria Llopis van anar escrivint el blog del projecte, consultable en aquest enllaç: http://blocsenresidencia.bcn.cat/boscdemontjuic1718/