EL FUTUR, laboratoris de construcció de mons millors

L'arribada - Amb què ens trobem?

Un institut és un edifici amb una arquitectura que presenta unes regles implícites. No estan escrites, no cal, el costum fa que dins d'aquestes parets ens comportem de manera concreta, diferent del carrer, la casa o el parc.

És possible que es faci l’encreuament entre art/expressió i educació en unes parets que ja tenen inscrites unes lleis?

Aquí apareix un repte interessant...

L'estada – Proposta d´intervenció

Aquesta proposta de trobada s'articula al voltant d'algunes preguntes: com t'imagines la vida humana a la Terra d'aquí a 100 anys? com t'imaginaves la vida futura quan tenies 10 anys? Ha canviat la teva relació amb el futur? Com t'agradaria que fos la vida d'aquí a 100 anys? Quines diferències hi ha entre la teva projecció i el teu desig? Ets capaç d'imaginar la fi del neoliberalisme, de l'heteropatriarcat, de la idea de progrés creixent fins a l'infinit?

Hi ha un espai que es desplega entre la imaginació i el desig, és on vull posar llum. D'altra banda, crec que el futur és necessàriament una obra de creació col·lectiva, m'agrada la idea de poder gestar el futur en un taller.

El desig – apunts metodològics

Pretenc bolcar totes les estratègies amb què treballo a escena en aquestes trobades: improvisació, apropiació de materials preexistents, relació amb els continguts d'internet, doblatge...

L'objectiu d'aquestes trobades és la imaginació i la posterior producció de mons millors, i a més:

• Proposar l'evocació d'una cosa que no has viscut, que no pots recordar tant enrere (passat) com endavant (futur). Relacionar memòria amb imaginació i portar aquesta relació a escena.
• Privilegiar el text de creació pròpia. Partir del que és autobiogràfic per generar ficció.
• Treballar amb col·lectius relacionats o no amb les arts escèniques amb la intenció de construir diversos relats de futur, entenent per futur un temps/lloc on es pot viure i comunitari.
• Insistir en el treball col·lectiu, la creació comunitària, l'humor com a eixos d'aquest treball.
• Reflexionar activament sobre el fet teatral, què cal perquè sigui teatre?

Tenim uns mesos per provocar el món que coneixem, per sembrar alguna cosa que potser creixi i es faci gran.