Enric Farrés Duran EN RESiDÈNCiA a l'Institut Doctor Puigvert

CREADOR RESIDENT

Introducció

La seva pràctica artística ens ha interessat per les relacions que crea entre objectes, per la dimensió performativa que atorga als documents, perquè és un narrador d’històries en què realitat i ficció s’acaben trobant, i per la seva aproximació poètica a la quotidianitat.

Enric Farrés Duran convida a trobar coincidències insòlites, connexions inesperades, a explorar el revers del que ens és conegut per descobrir significats nous en què res no és el que sembla. Proposa construccions i ficcions que es materialitzen en recorreguts, instal·lacions, literatura i col·leccionisme. Exercicis col·lectius d'experiència directa per estimular les idees de joc, sorpresa, troballa, atzar, com a temptatives per reorganitzar el món que ens envolta de manera subjectiva.

CALENDARI DE LES SESSIONS

Presentació
5 d’octubre: breu presentació d’Enric Farrés. Demana als alumnes una visita guiada a l’Institut.
19 d’octubre: l’Enric presenta diversos projectes propis.

Sondeig. Acostament i experimentació d’un procés creatiu
26 d’octubre: primera visita al MACBA: exploració dels budells del museu.
2 de novembre: cartes a Ariadna Miquel (coordinadora d’Educació) i Pablo Martínez (cap de Programes).
9 i 16 de novembre: pràctica a l’aula: classificació d’objectes personals.

Desenvolupament del procés creatiu
23 de novembre: primera pluja d’idees per a l’obra final.
30 de novembre: sessió sense l’artista. Visita a l’aula d’altres alumnes que han seguit el projecte.
14 de desembre: tria d’idees.
11 de gener: defensa d’idees i votació.
18 de gener: definició de les idees triades.
25 de gener: desenvolupament de les idees. Creació individual de tríptics.

Preproducció
1 de febrer: examen i presentació de projectes.
15 de febrer: segona visita al MACBA: la Col·lecció. Intervenció en els fulls de sala a partir de l’obra Gran error, d’Ignasi Aballí. Interacció amb el públic a partir de l’acció.
22 de febrer: sessió conduïda per Mercè Gaja, sense l’artista. Proposem al grup visionar el documental Rere el MACBA. Retrat d’un museu, realitzat pels alumnes de l’IES Moisès Broggi.
2 de març: sessió a la sala d’actes de l’institut: desenvolupament d’idees.
8 de març: incorporació al projecte de Pau Esqué, docent. Desenvolupament d’idees.
15 de març: preparació de la reunió al MACBA amb Ferran Barenblit (director) i Pablo Martínez (cap de Programes) per presentar l’obra.
21 de març: presentació del projecte al claustre de professors.
22 de març: tercera visita al MACBA: reunió dels alumnes amb Ferran Barenblit, Pablo Martínez i Ariadna Miquel. Converses i negociacions per exposar l’obra dins del MACBA.

Producció
5 d’abril: activacions / llistat d’accions que es volen dur a terme des de l’obra.
12 d’abril: articulació del calendari de producció.
20 d’abril: es convida la pintora Gina Giménez a l’aula. Producció dels llenços. Experimentació individual amb la tècnica que es vol utilitzar per a la realització dels quadres.
3 de maig: visita al Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals Hangar. Producció del dispositiu sonor. 
10 de maig: organització, calendari, títol i preparació de la cartel·la.
17 de maig: enregistrament de les accions sonores.
24 de maig: assaig al MACBA i trobada amb el departament de comunicació per parlar de l’estratègia de difusió a les xarxes. També arriba l’obra al museu: es fa el certificat d’assegurança i el comunicat in/out per garantir-ne la seguretat durant els dies que estigui als magatzems i sales del MACBA. Quan arriben els quadres es detecten problemes amb la fixació de la tela i es demana al departament de restauració que els reparin als tallers.
25 de maig: Mercè Gaja i Ariadna Miquel revisen les accions a la biblioteca de l’institut, com un últim assaig. 

Acció i presentación de l’obra
26 de maig: presentació de No només és això al públic del museu.
8 de juny: presentació de No només és això als pares i el professorat del centre. Tancament del projecte.

DE L’AULA AL MUSEU I DEL MUSEU A L’AULA
En el transcurs del projecte, el grup ha fet un total de tres visites al MACBA, sense comptar els dos dies d'assaig i de realització de les accions al museu. En aquest sentit, han estat fonamentals la flexibilitat dels professors i la direcció del centre, atès que el desplaçament de l'institut al museu implica una hora de viatge, i això té com a conseqüència ampliar la franja horària de l'assignatura optativa. Molts dels alumnes s'acosten al MACBA per primer cop.

La reunió dels alumnes per exposar el seu projecte al director del museu, Ferran Barenblit, i al cap de Programes, Pablo Martínez, ha esdevingut un dels moments crucials del projecte i d'apoderament dels alumnes. La seva preparació i la presentació del projecte han introduït la variant més reflexiva, ja que han hagut d'argumentar-ne els punts forts, justificar la seva presència en un museu com el MACBA i, a més, en aquest procés han fet més seva l'obra.

Inicialment l’obra ha estat pensada com un espai d'interacció entre el públic, els artistes i l'arquitectura del museu. Aquest serà un dels temes que es debatran, ja que Ferran Barenblit i Pablo Martínez han intervingut amb una sèrie de qüestions que han suscitat un debat molt interessant sobre temes com el dret d'imatge del públic o els referents de l’obra a realitzar. També en aquest torn de preguntes i comentaris ha sorgit la proposta per part del Ferran Barenblit que la interacció sigui directa, que els creadors es barregin amb els visitants del museu, en lloc d'idear un dispositiu, com proposaven els alumnes, on el dins i el fora de l'obra siguin clarament separats i on aquests realitzin una sèrie d'intervencions restant ocults al públic del museu. En tot moment els alumnes han mantingut un diàleg convençut i compromès amb els representants de la institució i això ha fet palès que preparar i realitzar la reunió els ha fet conscients de com de consolidada estava la idea de l'"obra" que volien crear.

Durant la reunió es fa ben present una reflexió de l'Enric Farrés sobre la maduresa dels alumnes, i que en el procés creatiu ha influït poc la seva edat: “Pensant en l'experiència, veig que precisament l'edat dels alumnes va ser irrellevant com a tema, és a dir, un dels punts principals era desenvolupar un projecte professional en la seva totalitat (producció, mediació, difusió) aplicant irrellevància al fet que tinguessin dotze anys —evitant els processos de traducció/adequació—. Aquest era un punt de partida experimental —almenys per a mi— que jo vaig viure molt bé, ja que com que no tenien experiència prèvia no hi havia expectativa, i en conseqüència tot resultat era benvingut.” A partir d'aquesta reunió, i treballant els matisos i canvis que han sorgit en diàleg amb Ferran Barenblit, s'iniciarà el procés final de producció de l'obra, com veurem a continuació.

IDEACIÓ I PRODUCCIÓ
Ideació i producció són part d'un mateix procés d'aprenentatge. Així doncs, en lloc de formular-nos la qüestió “què fem?” o “què farem?”, ens plantegem “què estem fent?”. Potser aquesta reformulació posa en dubte un fet present en alguns currículums de secundària: la idea de crear quelcom, de fer alguna cosa, quan la cosa mateixa és estar fent-la.

L'artista ha plantejat el procés de producció com un moment en què és clau comptar amb la complicitat de diferents agents per dur a bon terme la tasca a realitzar. D'aquesta manera es fan presents tant la seva pròpia metodologia com la idea que l'artista contemporani no sempre és un artesà, és a dir, no sempre elabora la seva obra amb les seves pròpies mans. En aquest punt és molt interessant conèixer com treballarà l'Enric Farrés amb els alumnes. Tot i que sens dubte és un guia i un adult que els acompanya en el procés creatiu, esdevindrà també i abans que res un agent experimentat d'un col·lectiu artístic en què no hi ha una relació jeràrquica.

El procés creatiu ha comptat amb la col·laboració de l'artista Regina Giménez, que el 20 d'abril visita l'aula per proposar una sèrie d'experiments als alumnes amb teles, vernís i pintura a l'oli. El següent agent del procés de producció és el Pense, l'encarregat del procés de producció a Hangar. El 3 de maig visitem Hangar, per conèixer el que és un centre de producció artística i també veure quina és la proposta tècnica del Pense per instal·lar dos altaveus bluetooth darrere les teles, que transmetran tots els sons dels alumnes enviats des de dos telèfons mòbils.

També ha estat imprescindible la col·laboració de tot l’equip del museu, ja que s’hi han involucrat diversos departaments: producció, registre, restauració, comunicació, col·lecció, audiovisuals i educació, juntament amb l’equip directiu.

PRESENTACIÓ / MACBA