Presencias y más acás

Sempre s'ha traduït l'arxi-famós monòleg de Hamlet com a ser o no ser, però el to be de l'anglès es refereix al ser i a l'estar, així que podríem donar-li un aire i posar-nos amb la cosa de l'estar o no estar. Estem o no estem, on estem, com estem, cóm estem en estar juntes, en quants temps i espais estem, quantes dimensions ens componen, quants cossos estan en nosaltres, quantes presències ens habiten, fins on són els nostres cossos, fins on s'expandeix el nostre estar vives? Indagarem en aquesta cosa de la presència, tan misteriosa ella, tan essencial a l'hora de pensar i practicar allò escènic. Ficarem les mans a la massa de l'espai i del temps, per aconseguir modificar atmosferes, crear situacions inversemblants, incorporar caràcters i crear ficcions que suggereixin altres realitats, altres estars.

Tot això sona una mica imprecís, i és així perquè estem en la fase de demanar un desig; però després cal anar a l'Institut Escola Turó de Roquetes, trobar-nos amb aquelles que hi estarem, estar juntes i provocar i entrenar diferents presències corporals i sonores per crear espais vius i fluids. L’estar no és cosa fàcil...és cosa múltiple, mutant i en moviment, però molt més difícil ara mateix, amb les nostres vides digitals, immediates, empaquetades en clips. Aquesta exuberant complexitat és la que explorarem a través de la paraula, del cos, de l'escriptura i del ball. Una celebració de la simultaneïtat del micro i el macro, de com les arts vives, les arts performatives, transformen i fan complexa la noció de temps present, d'estar vives.