• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

EL PROJECTE

El director i dramaturg Iván Morales va proposar-se al principi del projecte compartir amb els alumnes el procés de creació d’una obra de teatre. Es tractava de fer-los partícips de les seves decisions per tal que visquessin tot el procés com a propi. A més a més, l’Iván Morales va decidir que durant tot el procés tractaria aquests adolescents com a membres de la seva companyia, és a dir, com a intèrprets que anaven a muntar un text seu que ell mateix s’encarregaria de dirigir.

El primer trimestre, d’octubre a desembre, va ser un període de coneixença i de tempteig. D’una banda, l’Iván Morales es va presentar, ell mateix i la seva feina, parlant del que havia fet fins aleshores i mostrant fragments d’alguns dels espectacles que havia dut a escena i d’algunes sèries de televisió en què havia participat. A més a més, va convidar els alumnes a veure La calavera de Connemara de Martin McDonagh, una obra que acabava d’estrenar a La Villarroel com a director. D’altra banda, durant aquesta primera part els va anar ensenyant (i fent-los experimentar) les diferents disciplines que prenen part en la creació d’una obra de teatre: des de l’escriptura del text fins a la interpretació, passant per la construcció d’escenografia o el disseny de vestuari. Es tractava, en definitiva, que d’una manera o altra tots prenguessin consciència de les disciplines que convergeixen en el fet escènic.

Passades les festes de Nadal, va arribar el moment de començar a definir el projecte. L’Iván havia pres una decisió: volia fer una versió per a i amb adolescents de La tempesta de Shakespeare. Creia que, a través d’aquesta obra, aparentment tan allunyada d’aquests adolescents, podia parlar d’ells, de les seves pors, inquietuds i anhels. I a més a més, passar-s’ho molt bé!

El primer trimestre l’Iván havia proposat als estudiants diversos exercicis d’interpretació, dos dels quals tindrien una especial rellevància per a la feina que farien a partir d’ara. D’una banda, els havia demanat que cadascun d’ells creés tres personatges diferents i que els presentessin davant de classe, passant de l’un a l’altre de manera molt ràpida i dinàmica. D’altra banda, els havia demanat que escollissin una emoció i que fossin capaços de canviar-ne la intensitat (d’1 a 10) de manera molt ràpida. L’Iván va escollir un personatge dels tres que cadascú havia creat i els va col·locar a la seva versió de La tempesta, que ell va titular L’illa de la felicitat.

El procediment per arribar al text escrit es va gestar durant el segon trimestre. L’Iván els va explicar l’argument de La tempesta i els en va fer llegir algunes escenes a classe. Tot seguit, tal com acabem de dir, va escollir de cadascú un dels personatges que havien creat durant el primer trimestre i va fer que els anessin concretant: d’on provenien, quins tics els identificaven, com es movien, com responien, etc. Va agafar aquests personatges i els va col·locar en la seva versió de La tempesta: era una versió-resum de l’obra que explicava l’acció bàsica que havia de transcórrer. El punt de partida d’aquest argument podria ser aquest:

Després d’haver perdut, de manera tramposa i injusta, un concurs de tele-realitat ubicat dins una illa deserta, la Manuela va decidir quedar-se a viure allà amb la seva germana i el seu entourage, per fugir de la superficialitat i la injustícia del món exterior. Però l’equilibri de la seva Illa de la felicitat particular es veurà en perill en el moment en què un naufragi accidental faci arribar al seu refugi el causant de les seves desgràcies, l’Àxel, el guanyador del concurs, acompanyat del seu equip.

Va dividir l’argument en 17 escenes que va demanar que escrivissin els propis alumnes participants a cadascuna: es tractava que cadascun d’ells escrivís allò que creien que diria el seu personatge en aquella situació. Després de llegir aquest material en veu alta, fer improvisacions a partir d’allà i reescriure’l, l’Iván va recollir tot aquest material i el va readaptar, retallant, unificant criteris, unificant escenes, etc. És a dir, fent-se seu aquell material.

Els dos últims mesos (bàsicament després de les vacances de Setmana Santa), un cop l’Iván ja va tenir l’obra més o menys escrita, va començar a muntar la peça amb els alumnes. A poc a poc, els intèrprets van anar adquirint consciència de les dificultats que suposa actuar: aprendre’s el text, actuar amb naturalitat, projectar la veu, etc. A cada sessió es treballaven dues o tres escenes noves que anaven engruixint les que ja duien treballades, mentre que s’aprofitava la tercera hora per tornar a passar escenes ja assajades, repassar text, practicar allò que no havia sortit i afegir algun petit canvi de text. A poc a poc, la mostra anava prenent forma.

• 
• 
• 
• 

PRESENTACIÓ A LA SALA BECKETT/OBRADOR INTERNACIONAL DE DRAMATÚRGIA

El procés d’assaigs de l’obra va tenir lloc pràcticament en la seva totalitat al gimnàs de l’Institut Joan Fuster, un espai enorme en el qual, tot i la llibertat que et proporcionava, era difícil concentrar-s’hi per l’entrada i sortida constants d’alumnes i nombrosos problemes acústics.

La presentació de l’En Residència, però, es va fer a la Sala de Dalt de la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia el 23 de maig. Tots els alumnes participants en el projecte ja van venir al teatre el dia anterior per fer un passi tècnic i familiaritzar-se amb l’espai. El dia de la funció, d’altra banda, van passar tot el dia al teatre, assajant i acabant de resoldre qualsevol problema que pogués sorgir. Van fer un primer passi a les 12h per a companys i companyes de l’Institut, i un segon passi a les 19h per a la comunitat educativa en general, o sigui, familiars, amics i professors.

• 
• 

ACCIONS VINCULADES A LA RESIDÈNCIA

Al llarg de la residència es van organitzar diverses activitats que van involucrar diferents teatres i institucions:

- 27 de setembre de 2017: visita guiada a la Sala Beckett per conèixer els diferents espais i els elements que prenen part en el procés de creació d’un espectacle.
- 2 de novembre de 2017: assistència en horari nocturn a una funció de l’obra La calavera de Connemara, del dramaturg irlandès Martin McDonagh, dirigida per Iván Morales a La Villarroel.
- L’espai escènic i la il·luminació de L’illa de la felicitat van anar a càrrec de Lluc Lóbez i Daniel Flamarique, alumnes de l’ESCAC.