Aula d’acollida

Instal·lació de cadires i taules intervingudes amb la inserció d’una brúixola

El procés de creació, recerca i reflexió ha girat al voltant de diversos eixos presents a l’obra de l’artista: el silenci, la incomunicació i la pèrdua, sempre a partir de la utilització i la intervenció sobre objectes quotidians i en desús. L’obra Aula d’acollida està configurada a partir de la instal·lació de vint pupitres intervinguts al pati del Centre d’Art Tecla Sala. La peça és el resultat del procés de treball en què un petit gest de desplaçament porta una situació ordinària cap al terreny simbòlic i interrogador. Totes les taules que configuren aquesta aula d’acollida, desprotegida i descontextualitzada, conformen una retícula perfectament estructurada mirant cap al nord. El petit desplaçament d’una de les taules posa el focus en un alumne que mira en una direcció diferent, fent una possible al·lusió al seu extraviament, un possible acte de rebel·lió, potser en la direcció d’allò que conforma la seva història recent.

Presentació

La presentació de la instal·lació es va fer el 25 de maig a les 18.30 h al pati del Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat. A l’acte, els alumnes i Jaume Pitarch van explicar el procés de treball i la peça realitzada acompanyats per la professora Fanny Figueras. El director del Centre d’Art, Antoni Perna, i Carles Giner, de l’Institut de Cultura, prèviament havien donat la benvinguda als assistents i havien situat el projecte.Hi van assistir alumnes i familiars, professors del centre, com també representants del Consorci d’Educació i l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, i també persones vinculades al món cultural. Al final de la presentació els alumnes i en Jaume Pitarch van inserir una brúixola com a acte simbòlic de reconeixement a tots els alumnes nouvinguts que arriben als instituts de la ciutat.

Presentació dels alumnes

Hola, bona tarda. Em dic Iman. Sóc alumne de 4t d’ESO de l’Institut Moisès Broggi. Parlaré en nom del grup de 23 alumnes que aquest any hem fet En Residència. També parlaran en nom del grup la Sara, la Laia i l’Erick.

Jo us explicaré el nostre procés, el que hem treballat aquest curs amb el Jaume.

Primer: vam treballar el silenci i vam observar i dibuixar mans. Després ho vam relacionar amb el llenguatge de signes. Perquè les mans comuniquen. El nostre principal referent va ser Eduardo Chillida. De tot aquest procés vam crear l’obra Maniobra: llibre de gravats de linòleum, i vam fotografiar les mans de tot l’institut. Tot ho hem exposat al Broggi.

Després també vam conèixer l’obra del Jaume i un dels aspectes rellevants que es repeteix són els títols. Vam practicar i vam aprendre a posar títols a les obres de Joan Brossa. També vam visitar el MACBA, i també vam sortir al carrer per fixar-nos en el que ens envolta.

Durant el segon trimestre vam desmuntar objectes quotidians de casa, apropant-nos al concepte d’objecte més enllà de la seva utilitat. Amb les peces dels objectes vam fer diferents agrupacions per mides, formes i colors. Vam fer paraules, tipus de metàfores visuals. Vam aprendre que de diferents objectes es poden treure idees que mai no hauríem pensat.

Finalment vam desmuntar taules i cadires verdes i vam començar a explorar el significat d’aquests materials que tenim en el dia a dia. També vam experimentar amb els equilibris.

Un dia vam tenir una gran conversa amb el Jaume sobre els nouvinguts, una preocupació del nostre artista en veure que a classe hi havia alumnes de fora que no entenien res. Del debat dels nouvinguts vam parlar molt a classe i fora de classe. ¿Què fem nosaltres, els que som aquí, per ajudar els que venen nous? Alguns alumnes ens semblen invisibles i resulta que els tenim a classe cada dia. A partir d’aquí vam construir la peça que estrenem avui.

Sobre l’art contemporani

Entre tota la classe opinem que el concepte de l’art contemporani és un concepte molt interessant. Ens agrada la idea de veure més enllà de l’obra i l’objecte pel qual està formada, entendre la idea que l’artista vol transmetre i reflexionar-hi.

Pensem que l’art contemporani és una manera molt maca de reivindicar les idees que tens, i de criticar el sistema capitalista en el qual vivim. És una manera molt expressiva i original de dir el que penses amb un llenguatge i on l’espectador té un paper actiu.

Respecte al Jaume, creiem que té un còctel dins del cap. Milers d’idees. Té una perspectiva, una manera de veure les coses que ens sorprèn i ens fa obrir els ulls, i ens ha fet veure una situació des de diferents punts de vista. D’allò més senzill treu tota una reflexió molt interessant.

Ens agrada la seva filosofia de reutilitzar els objectes i de no desaprofitar mai els excedents, “el sobrant”. Ens sobta, en el bon sentit, que treballi amb objectes en desús de les escombraries.

També ens agraden les seves obres amb equilibris. Aquests detalls són una mica com la seva signatura, la seva marca.

Una de les obres que ens ha impactat ha estat la del sabó d’Alep, que transmet molt bé la situació de desgast de la guerra de Síria amb una metàfora molt ben trobada. Es tracta d’un vídeo on es veu un sabó d’Alep que es va desgastant a mesura que les persones que passen es van rentant les mans. Alep té fama de fer un dels millors sabons; la ironia, la metàfora que conté l’obra és la relació entre el desgast del sabó i el desgast de la guerra.

Una altra obra que també ens ha agradat perquè pensem que és molt original és la de la teoria de l’evolució, en la qual, utilitzant productes de neteja que tenen nom d’animal, de plantes, de fenòmens que han tingut lloc en algun moment de la història de la Terra, els organitza cronològicament fent una espiral. D’aquesta manera uneix dos mons diferents com són la ciència i les arts però que en realitat no són tan llunyans.

Pensem que l’experiència d’haver treballat amb un artista d’art contemporani ens apropa a una altra manera d’entendre l’art. I a una manera diferent d’expressar idees.

Sobre l’obra final Aula d’acollida

La peça tracta d’una sèrie de taules ordenades perfectament en forma d’aula, mil·limètricament col·locades, amb una taula que està desorientada. Totes les taules centrals  tenen una brúixola que assenyala el nord, menys la taula desorientada, que té el seu propi nord. En el moment d’escollir el títol vam debatre molt sobre què significava el nord per a nosaltres. Van sortir moltíssimes idees, vam dir que tots anàvem en una mateixa direcció i que hi havia gent perduda, buscant el nord; també vam dir que “perdre el nord” passa quan hi ha un canvi radical com pot ser el canvi del país on es viu o l’idioma que es parla. 

El que volem fer veure amb l’obra és que, segons el sistema educatiu, dins de l’aula tots els alumnes tenim les mateixes condicions, els mateixos coneixements i les mateixes capacitats d’aprenentatge, tot i que realment no és així. Taules verdes i cadires verdes iguals però nosaltres som diferents. Cada alumne és en un món diferent i les seves capacitats també són diferents.

Aquí és on entra l’aula d’acollida. Aquesta aula és un recurs per a tots els alumnes nouvinguts als instituts. Durant algunes hores aquests alumnes van a l’aula d’acollida, però en altres hores entren a l’aula amb trenta alumnes més i de sobte han de trobar el seu nord, perquè estan immersos en un sistema que desconeixen i de cop i volta s’hi han d’adaptar. Què fem nosaltres per ajudar-los a trobar el nord?

L’experiència de ser un alumne nouvingut

Hola, em dic Erick i sóc d’Hondures. Tinc quinze anys i faig quart d’ESO. Us parlaré una mica de la meva experiència com a alumne que ve de l’estranger. Quan vaig arribar el primer dia a l’institut em vaig sentir estrany, tothom parlant català i jo no entenia res. De seguida un dels meus companys es va posar a parlar amb mi, em va preguntar d’on venia i com em deia. Després de la novetat la gent no et fa gaire cas. Molts cops m’he sentit com un fantasma, ningú et parla i estàs sol.

L’aula d’acollida ens ha servit perquè tots hi som en les mateixes condicions. Encara que aquest any a l’institut ens la van treure, ara ja la tornem a tenir. L’aula d’acollida m’ha ajudat amb l’idioma i a tenir les mateixes circumstàncies que els altres.

M’ha agradat molt aquest projecte perquè el Jaume és un artista que el que promet ho compleix. Ha estat molt pròxim a nosaltres, ja que ell també ha passat pel mateix. Ens ha donat bons consells i quan no hem entès alguna cosa ens l’ha tornat a explicar. Li desitgem sort i li donem les gràcies pel seu suport i comprensió. Gràcies a ell es fa visible allò que, sovint, és invisible per a molts.