Paraules clau 2015, Instal·lació / Paraules clau, Edició ( 40 exemplars )

La instal.lació es va presentar conjuntament amb l'edició, del mateix nom. La instal.lació presenta diferents peces realitzades a partir de materials de rebuig, tant del barri com del propi institut, i alhora es proposa una reflexió sobre les paraules i l'aprenentatge i sobre la pròpia història de la institució educativa. L'edició vol ser un recull de tots els moments del projecte, tant de la pròpia experiència del creador i les pròpies reflexions, com també de les diferents creacions realitzades al llarg del curs.
 

Presentació

La culminació del procés de la residència va realitzar-se en l'espai de la capella del propi institut. La presentació la van realitzar tots els alumnes de l'aula d'acollida, que havien estat treballant de manera conjunta en el text. Jordi Mitjà va cloure les presentacions explicant la peça presentada i l'experiència de treballar amb un grup d'estudiants.

A la presentació hi van ser presents familiars i amics dels alumnes, així com part del professorat del centre. També hi van assistir representants de l'ICUB i del Consorci d'Educació de Barcelona, així com altres persones vinculades al món de la cultura.

A continuació, el text íntegre de la presentació que van fer els alumnes:

“Hola, bona tarda. Som alumnes de l'aula d'acollida. Ara explicarem el projecte EN RESIDÈNCIA. 

Els primers dies de classe la nostra professora ens va donar els horaris. Jo vaig mirar i hi havia moltes assignatures, matemàtiques, català, socials, música i una cosa estranya que es deia EN RESIDÈNCIA que faríem cada dimarts durant dues hores.

Recordo que li vaig preguntar a la professora “què és això?” i ella ens va dir que eren classes d'ART, però que no serien classes de dibuix i pintura, sinó que les faríem amb l'artista Jordi Mitjà. 

Amb el Jordi hem fet sortides per veure exposicions.

Primer vam visitar l'exposició Gyotaku al Museu Marítim de Barcelona. Vam veure molts peixos estampats amb tinta negra i paper. 

Un altre dia vam visitar el museu MACBA i vam veure obres de molts artistes que utilitzen materials barats o que s'han trobat al carrer. 

A mi em va agradar una artista Italiana. La seva família tenia una fàbrica de bicicletes i amb rodes de bicicleta feia escultures i quadres.

D'aquesta sortida vam agafar la idea que volíem coses barates per treballar nosaltres.

Un altre dia el Jordi ens va portar a la seva exposició a una galeria.Vam poder veure les seves obres, com, per exemple: o una escombra gegant feta de fusta del arbres o papers cremats que penjaven a la paret o unes peces de fang que semblaven una ciutat, o i pells de serp dins d'un contenidor petit.

Aquell dia vam fer-li moltes preguntes al Jordi i el vam conèixer més bé. 

Jo li vaig preguntar al Jordi “on agafes aquests materials?” i “aquests materials són cars?”. Ell va dir: “són barats, perquè jo els agafo a les muntanyes, als carrers i reciclo coses.”

El Jordi ens va dir que necessitàvem un taller per treballar i poder fer el projecte. A l'institut vam trobar un espai que ningú feia servir, l'antiga ràdio del centre. Vam haver de netejar molt.

Allà vam trobar molts materials vells que l'institut volia llançar. El Jordi es va posar molt content i va dir que tot això ho podríem aprofitar nosaltres.

Vam trobar molts llibres vells. Amb les fotos dels llibres hem fet collage. 

També hi havia moltes diapositives que hem treballat rascant-les amb punxons i tisores.

El primer dia que vaig arribar a l'institut era el 29 de novembre. Aquell dia tenia Projecte en Residència. Amb el Jordi vam baixar al taller a filmar una pel·lícula. El Jordi parlava amb mi català i jo no l'entenia. Ara sí que l'entenc. Jo movia unes titelles i la setmana següent vaig llegir una frase en romanès, el meu idioma. El Jordi la va gravar a l'ordinador, jo explicava que un robot agafava un tresor. La meva veu surt a la pel·lícula.

La nostra pel.lícula es diu La princesa i el robot. Tots els alumnes de l'institut van poder veure la pel·lícula el dia de Sant Jordi i nosaltres ens vam sentir molt orgullosos de la nostra pel.lícula. 

Uns alumnes de 2n d'ESO havien fet uns vídeos d'uns tallers d'oficis del nostre barri, el Raval. Nosaltres vam veure aquests vídeos i durant tres setmanes vam anar a visitar aquests tallers. Aquests “Vídeos” són Minuts Lumière / plans del món... podríem dir-li a la Marta perquè ho diguessin bé? Si ja de pas poguessin dir Cinema en curs seria fantàstic, però ja imaginem que és complicat

Als tallers vam demanar que ens donessin els materials que llancen a les escombraries perquè volíem materials barats per poder fer les nostres obres d'art. 

Primer vam visitar un taller de vidre i una impremta. Al taller de vidre vam aconseguir dues capses de vidres trencats. A la petita impremta ens van donar peces de ferro, fulls i cartrons.

Després vam visitar una sabateria i una botiga de pells. Vam recollir una petita sabata de fusta i molts trossos de pell.

Amb els materials que ens van donar hem treballat molt al taller. Per exemple, hem fet un abecedari amb vidres i hem escrit frases sobre tires de pell. També hem fet dibuixos i escultures de ferro. 

L'última cosa que ha fet el Jordi és treure el títol franquista del l'institut “Instituto Nacional de Bachillerato Milà y Fontanals” i posar-lo en català.

Des de la finestra vam veure com el Jordi treia les lletres des de dalt d'una grua.

Després ens va demanar que a partir de les lletres sobrants busquéssim paraules noves. Nosaltres vam pensar moltes paraules bones com Barcelona, acollida i acció. 

A tota la classe ens agrada molt projecte en Residència. És molt interessant i divertit.

Hem après moltes paraules en català com, per exemple, cartró, projecte, pell, vidre i ferro.

El Jordi és molt bona persona i una mica bromista. Quan no sabem fer una cosa ell ens ajuda. És la primera vegada que hem vist un artista i és molt simpàtic.

D'aquí a poc temps s'acabarà En Residència. Nosaltres estem molt tristos perquè el Jordi no vindrà més. Nosaltres volem que En Residència sigui una assignatura “reglada” com matemàtiques o català, però no pot ser perquè el Jordi és un artista, no un professor de català o socials.

Moltes gràcies!”