Proposta

Quan em van convidar a crear un projecte artístic amb un grup d’estudiants que no tenien res a veure amb l’art o la música, vaig pensar que hi havia una sèrie d’experiències que podíem compartir: 

• Modificar els nostres sentits per “sentir” sons i imatges des d’estrats diferents dels habituals.

• Dur a terme un procés d’aprenentatge i reflexió a través dels conceptes de so, música i estètica.

• Rescatar i seleccionar productes de rebuig quotidians o bé industrials per donar-hi un ús nou. 

• Crear una instal·lació de so que inclogui elements visuals, sonors i temporals.

• Finalment, desenvolupar una performance en què els estudiants i jo esdevinguem actors i subjectes dels sentiments experimentats en aquest projecte.

Aquest treball artístic pot produir so accidentalment i deliberadament (que els estudiants o jo haguem provocat) quan posteriorment es presenti al públic. El resultat final, com tot el procés, hauria de ser artístic, funcional, interactiu i catàrtic.

Josep-Maria Balanyà

/

Instal·lació escultòrica i sonora interactiva (250 x 250 x 230 cm) i performance

So-roll, metall, ànima és una escultura sonora consistent en una peça de ferro de forma cúbica (2,5 metres d’alt per 2,3 metres d’ample) que conté elements visuals i sonors recol·lectats al llarg dels mesos de la residència. La majoria de les peces són de metalls diversos i de formes i qualitats diferents. Totes les peces estan suspeses amb fil de niló: les pot moure el vent (si la instal·lació se situa a l’exterior), i també les persones que hi hagi al cub les poden bellugar accidentalment o voluntàriament; en primera instància són els intèrprets de la performance els que percudeixen les peces i posteriorment el públic.

Durant vuit mesos intensos, des del setembre de 2010 fins a l’abril de 2011, el projecte es va desenvolupar en quatre capítols diferenciats. La primera part de la residència es va dedicar a reflexionar sobre els conceptes de so, música i estètica. Els estudiants van modificar la sensibilitat dels seus sentits, van percebre l’entorn des d’estrats diferents als habituals i van aprendre a produir sons i fer música amb objectes no musicals.

La següent fase es va centrar en la recerca i la producció d'objectes artístics sonors, amb un treball de rescat de materials quotidians i/o industrials ja usats i rebutjats. En aquest capítol es van reciclar objectes apartats de la seva funció inicial, “morts”, i se’ls va retornar la vida mitjançant una funció artística i sonora.

A continuació es va crear la instal·lació sonora. A la base del cub, dins dels perfils, es va col·locar una planxa de ferro elevada a 10 mm del terra. A sota de la planxa, uns micròfons de contacte amplificaven els sons produïts per les persones que es movien sobre la planxa quan entraven al cub.

Finalment, el 15 d’abril de 2011 es va fer una performance. La peça executada va seguir des de l’inici un curs variable, engendrat per la interacció en temps real entre la direcció de Josep-Maria Balanyà i els estudiants participants en la residència: una creació única i viva.

/

Instal.lació sonora interactiva

Un procés d'aprenentatge i reflexió a través dels conceptes de so, música i estètica.

Modificar la sensibilitat dels nostres sentits. Percebre l'entorn sonor des d'estats diferents dels habituals. Aprendre a produir sons, a fer música amb objectes no musicals. Aquest paisatge sonor és un recorregut per diferents moments del procés de creació del projecte: l'arribada a l'institut, la rebuda dels alumnes, els seus sons favorits, estats?

els assaigs, les visites a llocs on es va fer la recerca d'objectes sonors, els comentaris dels participants sobre les seves impressions, les seves preferències musicals i sonores...