Julia Spínola va néixer el 1979 a Madrid i actualment viu i treballa a Barcelona.

Ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives com ara “Rojamente”, Espai Artiatx (Bilbao, 2020, “Pavimento infinito. Mapa. Sala. Arpa. Alba”, Centro Federico García Lorca, Granada, 2020); “V”, Galería Heinrich Ehrhardt (Madrid, 2019); “Las escenas. 25 años después”, La Capella (Barcelona, 2019); “Querer parecer noche”, CA2M (Madrid, 2018); “Lubricán”, CA2M (Madrid, 2018); “Cien rostros iguales”, etHALL (Barcelona, 2016/2017); “Roca”, con David Bestué, Halfhouse (Barcelona, 2016); “Âo túnel-cabo pelo braço”, Kunsthalle São Paulo (São Paulo, 2015); “Hablo, sabiendo que no se trata de eso”, CaixaForum (Barcelona, 2015-2016); “Stiff hip gait”, amb Alex Reynolds, Komplot (Brussel·les, 2015); “Uno zurdo y uno diestro, y uno zurdo y uno diestro”, Galería Heinrich Ehrhardt (Madrid, 2014); “Aprender a caer”, Inéditos, La Casa Encendida (Madrid, 2014); “The drum in the mouth”, Galería Tatjana Pieters (Gant, 2013), etc. The Mews (Londres, 2013); “El martell sense mestre”, Can Felipa (Barcelona, 2014); “Sin motivo aparente”, CA2M Centro de Arte Dos de Mayo (Madrid, 2013); “Visible, móvil, vidente”, Centro Párraga (Múrcia, 2013); “Into the point (vibration)”, galeria Tatjana Pieters (Gant, 2011); “Oreja. Naufragio” amb Mauro Cerqueira, galeria Heinrich Ehrhardt (Madrid, 2012); “Resonance and repetition”, EFA Project Space (Nova York, 2012); “Antes que todo”, CA2M (Madrid, 2011).

Entre les beques i els reconeixements rebuts hi ha la beca d’arts plàstiques Marcelino Botín, el premi El Ojo Crítico de Artes Plásticas, de Ràdio Nacional d’Espanya, tots dos el 2013, Generaciones 2013, Fundación Montemadrid, el premi Arco 2017 de la Comunitat de Madrid, i durant l’any 2018 va ser artista en residència al programa DAAD a Berlín. Actualment prepara una exposició individual per al cicle “Gira, Tot gira” a l’Espai 13 de la Fundació Miró de Barcelona.

Presentació actualitzada el setembre del 2020