• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

LA RESIDÈNCIA

La companyia La Calòrica es va proposar a l’inici del projecte compartir amb els alumnes el procés de creació d’una obra de teatre. Es tractava de fer-los partícips de les seves decisions per tal que visquessin tot el procés com a propi. La Calòrica va decidir que Israel Solà, director d’escena, en seria la cara més visible i qui aniria a l’institut amb més assiduïtat, mentre que els altres membres hi anirien ocasionalment, quan es tractés la disciplina corresponent: Joan Yago per a dramatúrgia, Albert Pascual per a escenografia i vestuari, etc.

El primer trimestre, d’octubre a desembre, va ser un període de coneixença i tempteig. Els diferents membres de La Calòrica es van anar presentant sessió rere sessió, van explicar als estudiants la seva manera de treballar i van mostrar-los exemples de la seva feina (amb vídeos, fotos i fins i tot maquetes i figurins d’espectacles emblemàtics de la companyia, com L’editto bulgaro o La nau dels bojos). A més, durant aquesta primera part els van anar ensenyant (i fent-los experimentar) les diferents disciplines que prenen part en la creació d’una obra de teatre: des de l’escriptura del text —amb Joan Yago— fins a la interpretació —amb Esther López i Xavi Francés—, passant per la construcció d’escenografia o el disseny de vestuari —amb Albert Pascual per a totes dues coses—. Es tractava, en definitiva, que tots tastessin les disciplines que convergeixen en el fet escènic.

Passades les festes de Nadal va arribar el moment de començar a definir el projecte. La Calòrica tenia una idea: al març havien d’estrenar Fairfly, un espectacle per a adults sobre l’èxit i les seves conseqüències, que estaria en cartell del 2 al 26 de març al Teatre Tantarantana. Aleshores va sorgir la idea de fer un espectacle sobre l’èxit a partir de les opinions i els interessos dels joves. És a dir, què és l’èxit per a ells? I què és un fracàs? Tot s’hi val per aconseguir l’èxit? Quin paper té l’èxit en la consecució de la felicitat? L’Israel Solà va plantejar totes aquestes qüestions als alumnes, que les van treballar a través d’exercicis d’escriptura i improvisació. Així, es va descobrir que un dels alumnes, en Jose, és un crack fent cubs de Rubik (els sap resoldre en qüestió de segons) i van optar per fer servir aquests cubs com a metàfora de l’èxit i el fracàs entre els joves.

A poc a poc es van anar definint les tres parts de l’espectacle que va acabar sent Rubik. En primer lloc, una part introductòria formada per una llista de desigs i somnis, de coses formulades des del jo que els estudiants voldrien que passessin i que, per a ells, constituirien un pas més en el camí cap a l’èxit. En segon lloc, una sèrie d’escenes centrades en el 13è Concurs Anual de Cubs de Rubik, en què els estudiants interpreten uns personatges de la seva edat i d’origen divers que prenen part en aquest concurs i que volen guanyar a qualsevol preu. Finalment, una tercera part més evocativa en què una veu en off tanca l’obra enumerant els possibles finals d’aquesta història.

L’Israel Solà va donar forma final i definitiva a cadascuna d’aquestes tres parts (fixant les paraules en un full de paper, netejant i escollint unes paraules i no unes altres), però totes elles van sorgir d’exercicis proposats per ell o per altres membres de la companyia als estudiants: des de demanar-los que fessin una llista d’allò que els agradaria que canviés al món o que passés, fins a fer-los fer una improvisació relacionada amb el concurs de cubs de Rubik, a partir d’una idea llançada per La Calòrica. L’Israel, en aquest cas, aniria encaminant la improvisació cap a una banda o cap a una altra i, posteriorment, a casa, la fixaria en un full de paper.

Els dos últims mesos, quan l’Israel ja tenia l’obra més o menys escrita, es va començar a muntar la peça amb els actors. A poc a poc els intèrprets van anar adquirint consciència de les dificultats que suposa actuar: aprendre’s el text, actuar amb naturalitat, projectar la veu, etc.
 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

ASSAIG

L’últim mes del projecte va resultar d’allò més intens. Hi va haver sessions d’assaig extres i un parell de cops van dedicar tot un matí (de 10 a 14.30 h) a acabar de polir la part d’interpretació i muntatge. A poc a poc, el projecte va anar prenent forma.

 

• 
• 
• 
• 
• 

ACCIONS VINCULADES A LA RESIDÈNCIA

Al llarg de la residència es van organitzar diverses activitats que van involucrar diferents companyies i teatres:

26 d’octubre de 2016: visita a la Sala Beckett i assistència a un assaig de l’obra La desaparició de Wendy, de Josep M. Benet i Jornet, dirigida per Oriol Broggi, a la Sala de Baix.

24 de novembre de 2016: assistència en horari nocturn a una funció de l’obra La desaparició de Wendy, de Josep M. Benet i Jornet, dirigida per Oriol Broggi, a la Sala de Baix.

2 de març de 2017: assistència a una funció matinal de Wasted, de Kate Tempest, dirigida per Iván Morales. Es tracta d’una producció d’Íntims Produccions que es va poder veure a la Sala de Dalt de la Sala Beckett.

8 de març de 2017: assistència a una funció en horari nocturn de Fairfly, escrita per Joan Yago i dirigida per Israel Solà. Es tracta d’una producció de La Calòrica que es va poder veure al Teatre Tantarantana.