A través de l’acció performativa entrem des del cos en un procés d’investigació-creació situada i col·lectiva. Pretenem desenvolupar una reflexió crítica des de la pràctica sobre com transitem i habitem els llocs on ens trobem, i com ens relacionem amb tot allò que els/ens conforma.

En el context escolar i generacional que ofereix EN RESiDÈNCiA, aquests interessos qüestionen temes que el grup explorarà i desenvoluparà des de les seves pròpies inquietuds: la identitat individual i col·lectiva, la convivència i la comunitat, la mirada ecològica cap als sistemes dels quals formem part, el com compartir desitjos i dur a terme idees mitjançant la potència col·lectiva.

Partint d’experiments i jocs corporals, sensorials i somàtics, entrem en relació amb l’espai. Escoltant les relacions que hi conviuen apareix el potencial (co)creador. A partir d’aquí, es constitueix un llenguatge físic compartit, quelcom que comença a cobrar sentit: els cossos se sincronitzen en unes maneres d’estar, van entenent on i com es poden moure, descobreixen com comunicar-se de l’acció i convidar a la col·laboració d’altres cossos. Les matèries – coses, persones, històries, desferres- comencen a revelar els seus potencials d’expressió. Apareixen instal·lacions efímeres, des de gestos mínims fins a grans transformacions arquitectòniques; del silenci al joc, a la construcció amb les matèries, a  la interacció amb altres persones.

Durant aquesta exploració-creació –i seguint els desitjos del grup- investigarem en diferents llocs del centre educatiu i voltants, buscant espais d’intervenció. Aquests, seran susceptibles als canvis proposats pel col·lectiu: els seus cossos modificaran les maneres d’estar i transitar, les històries cauran de l’àmbit virtual al pla físic fent parlar a l’espai; les instal·lacions proposaran als transeünts altres maneres de mirar al seu entorn, de relacionar-se, d’atendre els seus propis cossos, d’adonar-se allò que els acompanya o els xiuxiueja.