Lúa Coderch, nascuda a Iquitos (Perú) el 1982, viu i treballa a Barcelona. La forma de treballar del mag és l’exemple extrem d’una manera de pensar el món en termes estètics: tot allò que el mag diu i fa, els objectes que utilitza i organitza al seu voltant, com col·loca l’atenció del públic en un lloc o un altre, tot té l’objectiu únic de produir una imatge. Aquesta manera d’operar entén que tot és un mitjà, tot és susceptible d’esdevenir el suport d’un signe, com ho és el llenç per a una pintura, i el museu, al seu torn, per al llenç, o com ho és el conjunt de gestos que assenyala el protocol respecte de l’acte oficial, per exemple. En treballar, s’ocupa de les maneres d’aparèixer, de la constitució de quelcom com a mitjà, com a pantalla, de la relació que els mitjans tenen amb els relats que sostenen i el fet que aquest sigui, precisament, el lloc on hom va a l’encontre de l’altre: el lloc de la comunicació i l’empatia i també de l’engany, si es vol. Atén els formats, allò que permeten dir i fer, i les narratives grans i petites, com ara la història, l’economia, la política, la biografia, amb els seus rudiments formals, els seus dispositius i suports, els seus accidents... 

Ha mostrat el seu treball en exposicions individuals com La muntanya màgica (Espai 13, Fundació Joan Miró, Barcelona), Recopilar les fotografies sense memòria de l'arxiu familiar (EspaiDos, Terrassa) i Estratègies per desaparèixer (La Capella, espai Cub, Barcelona. BCN Producció ‘11), i en col·lectives com The World of Interiors (The Green Parrot, Barcelona), El espacio cósmico estaba ahí, en dos o tres centímetros (Galeria Bacelos, Madrid i Vigo), Le Périmetre Interne (Institut Français, Barcelona), Critical Botox in times of 2.0 Feudalism (Pavilion, Bucarest) i Pogo (Arts Santa Mònica, Barcelona).

Biografia escrita l'any 2014