Desalumnologia
2013 Instal.lació_Pupitre i cadira escolars

La presa de consciència atenta i crítica del propi entorn és el germen del tipus d’actitud que requereixen tant la creació com l’experimentació de l’art. Analitzarem l’espai que ocupem i la situació que ens envolta considerant-los com si fossin els colors amb els quals pintarem un quadre. A partir d’aquesta perspectiva del que conforma la nostra paleta, definirem el marc de la nostra actuació, entenent el context com la matèria primera de la realització i com una part irremeiablement integrada en la nostra proposta, és a dir, que allò que envolta l’obra és al mateix temps continent i contingut. Intentarem comprendre les regles del joc que imposa cada lloc i cada situació específics, i elaborarem propostes assequibles amb la vocació de situar-nos a la vora del llindar d’allò realitzable. L’elaboració de propostes en el mode adequat per a ser presentades a qui correspongui serà una eina molt útil per aconseguir que la idea pugui arribar a materialitzar-se. Així, treballarem sobre la capacitat de tots nosaltres per modelar el nostre propi entorn, partint de la idea que l’art és una eina tan útil com qualsevol altra per aconseguir-ho.

Què hem après? 
Hem après moltes coses, han estat molts mesos! Hem conegut les obres del Luis Bisbe. Hem après que l'art no és només pintura i escultura. Que les obres d'art es poden fer amb tot, amb tota mena d'objectes. A canviar de context els objectes. A definir conceptes abstractes. El valor de l'art. A treballar amb programes d'ordinador. A elaborar projectes amb maquetes per després fer una obra a mida real. A ubicar un projecte en el lloc adequat. Hem après a viure en el món de l'art. A transportar la ment a un altre món. A no ser normals. A fer art contemporani. A pensar. A pensar diferent. A treballar en grup. A tenir paciència. A treballar amb un artista. A treballar com un artista. A sentir-nos artistes!

Catàleg desplegable
A partir de totes les propostes sorgides al llarg de la residència -moltes de les quals no es van materialitzar- es va crear un catàleg que es va distribuir entre tots els assistents el dia de la presentació de Desalumnologia. Al catàleg es mostren, mitjançant dibuixos i fotografies, les maquetes, els dibuixos i materials de documentació diversos d'algunes de les idees no realitzades.

Habitacle
Una de les primeres idees -que en aquest cas sí que es va materialitzar a l'aula- va ser la de l'Habitacle del relax i la calma, ideat pels mateixos alumnes per poder-s'hi aïllar quan estan nerviosos i no es poden mantenir asseguts al pupitre escoltant els professors. Per al disseny es van fer diverses maquetes i entre tots es va valorar quins avantatges i inconvenients tenia cadascuna, a fi de construir l'habitacle amb les millors idees que havien tingut entre tots. L'habitacle es va pintar per dins de color blau cel amb núvols blancs. Tenia una obertura, com una finestra, que donava a l'exterior. I també es va fer un llibre amb imatges, textos i pintures relaxants. Dins l'habitacle es va col·locar la cadira de la professora, la més còmoda de l'aula.

Presentació pública a l'institut
L'11 de juny es va fer la presentació pública de l'acció a l'institut. Hi van assistir alumnes, docents, amics i familiars que van omplir l'escala des d'on es podia contemplar l'obra. També hi havia representants de l'ICUB, el Consorci d'Educació de Barcelona, el MACBA, la Fundació Joan Miró i diverses persones del món de l'art i la cultura.

Els alumnes van llegir entre tots el text amb què presentaven Desalumnologia i on explicaven el que havia suposat per a ells l'experiència de la residència amb Luis Bisbe.

Continuïtat 
Desalumnologia és una obra específicament pensada per a l'espai de l'institut on ha estat instal·lada i, per tant, es preveu que romangui al centre educatiu. D'alguna manera, doncs, es tracta d'un patrimoni generat a l'institut i al qual cal atorgar valor i transmetre'l als alumnes (presents i futurs). 

Text de presentació dels alumnes
Versió íntegra del text amb què els alumnes van presentar Desalumnologia a l'Institut Doctor Puigvert, en presència de docents, altres alumnes, famílies, representants de l'ICUB i el Consorci d'Educació de Barcelona, i persones de l'àmbit de l'art i la cultura externes a la institució educativa.

“Durant els primers mesos del curs vam reflexionar, pensar i parlar molt. Vam veure moltes obres de Luis Bisbe i en vam parlar. Vam treballar molt amb les taules i les cadires, comparant-les, analitzant-les, representant l'aula... Un dia, a la Mercè [la professora] se li va acudir fer maquetes de les taules i les cadires. Després el Luis ens va dir que féssim estructures i que penséssim com posaríem les taules i les cadires si estiguessin en un museu. I les vam penjar del sostre. Hem arribat fins aquí mitjançant processos i pensant quina podria ser la millor idea de totes. També vam dedicar unes setmanes perquè tots els alumnes aportéssim idees. Per recordar-les, hem editat un catàleg de les idees no realitzades. Us en donarem un a cadascú de vosaltres.

Sempre hem treballat amb les coses que existeixen, amb materials o objectes que hi ha a l'institut. Però el nostre és un pupitre buit. Fa referència a l'absència de l'alumne, representa el contrari d'un alumne.

Per què “Desalumnologia”? A què us sona aquesta paraula? L'hem compost amb el prefix des-, que significa absència de o contrari de (com per exemple “desfer” o “desviar”) i el sufix -logia, que significa ciència o àmbit d'estudi (com per exemple biologia o tecnologia). La nostra obra, per tant, té a veure amb deixar de ser alumnes, anar més enllà de ser un alumne.

Des d'un pupitre normal veiem la classe, la pissarra, la professora o professor, la taula de la professora o el professor, la pantalla digital, etc. Des del nostre pupitre, des de Desalumnologia, veiem tot el que hi ha fora, el paisatge a través de la finestra, el centre comercial, les muntanyes, les cases, el cel. La realitat exterior. La vida quotidiana. I com que està molt alt, veiem molts llocs que encara no coneixem, on encara no hem estat mai. Hem posat el pupitre al costat de la finestra, mirant cap a l'exterior, perquè representa que mirem cap al futur, cap a la llibertat, sense prohibicions. Un pupitre penjat del sostre i del revés no és una cosa normal; fa pensar i això és el que volem. El nostre no és un pupitre normal, sinó que se surt de la norma. No fa cas de res, perquè està sol i penjat del sostre. Fins i tot infringeix les lleis de la gravetat. Normalment els pupitres estan agrupats i aquest està sol, separat del grup. Només una persona tindria aquest pensament.

A nosaltres l'obra Desalumnologia ens inspira tranquil·litat, confiança, llibertat, solitud, pensaments, por, altura, anormalitat, inseguretat, sensació de volar, no fer res, vertigen. La finestra et permet escapar; a vegades estar a l'institut és una mica com estar en una presó. Imaginem que quan algú hi segués es distrauria, deixaria anar la ment, podria deixar fluir el pensament sense una funció concreta o sense utilitat. Com a obra d'art significa que aquell que seu en aquest pupitre ja no és un alumne, és algú que pot viure a la vida quotidiana. És la llibertat que vol l'alumne; que pot fer allò que vulgui; estar en un altre món; enfrontar-se al món com és. Només qui s'arrisca pot seure-hi. Volíem plasmar un pensament en una obra. Hem fet aquesta obra perquè nosaltres som alumnes i ha estat una manera d'expressar-nos. A nosaltres ens agradaria saltar-nos totes les normes.

La gent pot pensar que és una tonteria o que és una broma; i alguns diran que és una obra d'art i que té un significat. Per a nosaltres és important perquè hi hem estat treballant molt. Els artistes pensen coses diferents, com els inventors o les persones crítiques. És gent que pensa coses que són impossibles i les fan possibles (almenys a la ment). Volem que l'espectador, quan la miri, quedi sorprès i doni moltes voltes a quina funció pot tenir. Per què es diu Desalumnologia? Per què està posada del revés? Volem que les persones es parin a pensar, s'interroguin. Al MACBA vàrem aprendre que l'art contemporani sempre fa pensar i que les obres d'art contemporani necessiten que l'espectador sigui actiu. Per a nosaltres l'espectador també és molt important, perquè si a la gent li agrada l'obra pot ser una gran obra.”