- 15a EDICIÓ 2023 / 2024
- 14a EDICIÓ 2022 / 2023
- 13a EDICIÓ 2021 / 2022
- 12a EDICIÓ 2020 / 2021
- 11a EDICIÓ 2019 / 2020
- 10a EDICIÓ 2018 / 2019
- 9a EDICIÓ 2017 / 2018
- 8a EDICIÓ 2016 / 2017
- 7a EDICIÓ 2015 / 2016
- 6a EDICIÓ 2014 / 2015
- 5a EDICIÓ 2013 / 2014
- 4a EDICIÓ 2012 / 2013
- 3a EDICIÓ 2011 / 2012
- 2a EDICIÓ 2010 / 2011
- 1a EDICIÓ 2009 / 2010
Luz Broto EN RESiDÈNCiA a l'Institut Doctor Puigvert
On vivim, com ens movem
L'inici de la residència se centra a treballar sobre l'entorn immediat dels alumnes. S'ubiquen sobre plànol diferents indrets: l'institut, el lloc on viuen els alumnes i el lloc més llunyà fins on han arribat caminant o en bicicleta. D'aquesta manera es delimita un radi d'acció sobre el qual iniciar diverses exploracions.
Sis sortides pels voltants de l'institut
Es proposa dedicar una sessió a explorar els voltants de l'institut, cada dia en una direcció determinada. La primera sortida porta el grup fins a Baró de Viver; la segona, a l'estació de Renfe que hi ha darrere l'institut; la tercera, a les rondes i el parc de la Trinitat; la quarta, a creuar la Meridiana fins al barri de la Prosperitat; la cinquena, a la zona de polígons que envolta el centre comercial La Maquinista, i l'última, als voltants del riu Besòs en direcció a Montcada i Reixac. En totes aquestes sortides es prenen notes i es fa un registre fotogràfic dels espais i els límits que es van trobant, i es recullen les sensacions i les breus reflexions que cada nou indret genera en els alumnes.
SORTIDES
http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1516/?p=86
http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1516/?p=98
http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1516/?p=117
http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1516/?p=129
http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1516/?p=145
http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1516/?p=147
Recapitulem: revisem les notes i les fotografies
En acabar les sortides es decideix imprimir una tria d'unes dues-centes fotografies realitzades pels alumnes. També es fa un buidat de les notes que cada participant ha anat prenent. D'aquesta manera es proposen dibuixar el marc de treball, per definir conjuntament un o diversos espais per treballar-hi.
Coneixem el treball de la Luz Broto: les accions
Abans de decidir sobre quins espais treballar, la Luz Broto mostra algunes de les seves peces. Totes elles són accions que s'han registrat a través d'una filmació, ja sigui el procés o l'acció mateixa. Després de cada visionament es generen moments de comentari i diàleg per aproximar-se a la manera de treballar de l'artista, els seus interessos i processos de treball.
Fer una acció a l'institut: Sortir de l'aula?
El visionament de peces de l'artista porta a prendre algunes decisions. En aquest cas, que la peça serà una acció. Però abans de concebre quina acció i en quin dels espais treballats es farà, es decideix emprendre una petita acció en el marc de l'institut: sortir de l'aula. Es dediquen diverses sessions a formalitzar aquesta petita intervenció, a decidir qui en formarà part, així com analitzar les motivacions que l'han generada i les conseqüències que pot tenir. Es comparteix en una sessió de claustre amb tot el professorat, a la qual assisteixen alguns dels alumnes per explicar-la.
MACBA: un forat en una paret
Amb motiu de la peça que Luz Broto té a l'exposició Espècies d'espais, s'hi organitza una visita comentada de manera conjunta amb el comissari de la mostra, Frederic Montornès. El comissari i Luz Broto expliquen alguns dels conceptes clau de l'exposició i es vinculen amb el treball desenvolupat en el procés de creació de la residència: la reflexió sobre els espais.
Finalment es comenta el forat a la paret que Luz Broto ha fet com a peça per a aquesta mostra.
http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1516/?p=286
Definir una acció per als espais del barri
A fi de definir l'acció o accions que es duran a terme al barri, es generen diferents equips de treball que pensaran quines accions tindria sentit desenvolupar als espais que s'han investigat. També es reflexiona sobre la intenció, allò que cadascuna de les accions pot generar en el grup però alhora també en la resta de persones. Després de diverses sessions es decideix que l'espai per actuar no ha de ser fora de l'institut, sinó precisament dins de l'institut.
Replantejament del procés: una segona acció a l'institut
Es dediquen diverses sessions a concebre aquesta acció i definir tot el procés. La pregunta que es llança és “Som capaços d'estar un dia sense professors a l'institut?”. Aquesta pregunta es vol traslladar a tota la comunitat educativa del centre per tal de dur a terme precisament aquesta acció: un dia sense professors. Aquest gir del procés activa tota una sèrie de reunions, trobades, documents, reflexions i sessions de debat intern, que s'organitzen de manera que l'acció es pugui dur a terme abans de finalitzar el curs. Es decideix que tot el procés serà enregistrat pels mateixos alumnes, per tal de conformar una pel·lícula.
Inici d'un procés
El procés s'inicia amb una primera reunió a l'aula amb la directora del centre per valorar conjuntament la proposta. La directora els emplaça a fer tot el procés per valorar la possibilitat final de realitzar-la, i d'aquesta manera s'inicien les converses amb els alumnes, en primer lloc amb un representant del Consell d'Alumnes, després s'explica la proposta als alumnes de les edicions anteriors d'EN RESiDÈNCiA i posteriorment a tot el Consell d'Alumnes. El procés s'intensifica quan els alumnes participants en la residència comencen a passar per totes les classes i també quan en parlen amb els professors.
La proposta de l'equip directiu
Al final d'aquest procés l'equip directiu avalua la proposta i la viabilitat de dur-la a terme, i estableix algunes condicions: que la durada sigui de dues hores i que s'organitzin activitats durant aquesta franja horària. En aquest moment, els alumnes decideixen fer una consulta a tot l'alumnat per saber si la resta d'alumnes del centre consideren que és interessant participar-hi. Després d'aquesta assemblea es fa una aturada en el procés.
La proposta de direcció i la carta
La dificultat de comunicar-se amb els altres alumnes del centre, la proposta de l'equip directiu i la manca de temps porten els alumnes a fer una darrera carta a l'equip directiu per tal d'explicitar clarament quina és la seva proposta. En aquest procés de diàleg final es decideix que l'acció tindrà lloc durant dues hores i que no s'organitzaran activitats. S'activa tot el protocol dissenyat pels alumnes per desenvolupar l'acció. Es comunica la proposta als alumnes, el professorat i el personal no docent, i a les famílies.
L'acció
El dimarts 7 de juny, de 8 a 10 h, es desenvolupa l'acció Un dia sense profes. Cent vint-i-cinc alumnes participen en l'acció assistint a l'institut. Els alumnes decideixen que, tot i que han estat enregistrant tot el procés, no filmaran l'acció. Al llarg de dues hores els alumnes del centre s'autoorganitzen i autogestionen el temps i l'ús dels espais de l'institut. En els dies posteriors es visiona el film, que està en procés d'edició, per tal de compartir i prendre decisions.
La presentació al Centre d'Art Fabra i Coats
Abans de la projecció alguns alumnes expliquen el marc del procés en què han estat treballant. Després de la projecció es proposa un diàleg amb el públic assistent. Famílies, companys, professors i persones vinculades al món de la cultura participen en aquest diàleg intens i emocionat.