La meva proposta per a l’Institut Narcís Monturiol gira entorn d’un tema artístic bàsic: la idea de “paisatge”. Aquest concepte, que ens pot semblar senzill i familiar, és el punt de partida en la reflexió sobre el llenguatge i les seves formes orals i escrites. Això ens condueix a l’origen de la representació dels signes escrits, observant en paral·lel la imatge i el text. Després d’un procés d’experimentació lliure amb lletres, paraules i versos per descobrir la poesia com una eina per a l’expressió, tornarem a la idea de paisatge per eixamplar els seus límits de representació. Aleshores crearem un treball artístic per considerar una reinterpretació d’aquest tema observant textos com a pinzellades conceptuals. En aquest procés transformarem representacions literals de la realitat en una projecció literària per entendre millor el concepte de metàfora com a part intrínseca del nostre treball creatiu.

Mar Arza

/

Tríptic: paper d'abacà, aigua de mar, paraules retallades, xarxa, sorra, tot encolat sobre fusta, 300 x 120 cm

Peixos d’estima és un tríptic escultoricopictòric que reflexiona sobre la relació entre el paisatge i l’escriptura a partir de pinzellades de paraules retallades de llibres de vell que componen poèticament frases en què es relaciona l’emoció amb el món del mar i la pesca. Les paraules neden sobre un fons de paper tractat amb aigua de mar.

El tríptic Peixos d’estima retrata l’onatge sinuós del vaivé, del sentiment en tres temps diferenciats en intensitat.

La polpa blanca de fibres d'abacà teixeix un mar blanc i texturat amb l'empremta de la xarxa i el record de la bromera. La polpa torrada de la resta de pàgines –retallades dels llibres de vell– dibuixa una illa de calma al bell mig d'aquest paisatge imaginari esquitxat de petits poemes. Una silueta, un banc de peix-amor en potència cercant el tamís de la lectura que ho abasti i ho situï en ordre.

Un contrast de tonalitats que troba l'equilibri en els retalls disseminats arreu composant les més belles frases fruit del relat laboriós, fortuït i, en tot cas, pacient, de totes aquelles mans i ments col·laboradores.

L’elaboració artesanal del paper va donar la clau per preparar aquesta escenografia d'atzar on rescatar les frases de la immensitat del vocabulari, on l'escriptura representa la selecció d'un mar de paraules a l'abast. La xarxa (literal i metafòrica) comporta el rescat de la polpa de paper dispersa a l'aigua de mar juntament amb la tria de paraules, com un sedàs que les extreu de l'oblit.

La frase clau, peixos d'estima, se situa en la tercera peça, com un recordatori de tot allò que com un ham ens enganxa a la vida.

El procés de treball es pot seguir a l'apartat procés de creació i al blog de la residència.