«Com a regal per al ritual d’iniciació dels seus 15 anys, Camille 2 va decidir demanar implants de barbeta fets amb antenes de papallona; una espècie de barba tentacular que permetria estendre les seves capacitats perceptives humanes i incloure la sensibilitat degustativa viscuda dels mons dels insectes, (...)»

Les històries de Camille: els nens del compost, Donna Haraway.

El projecte vol prendre com a punt de partida la vida quotidiana de l’alumnat per traslladar-la a una ficció especulativa materialitzada mitjançant les arts visuals i plàstiques en un procés de treball cooperatiu. Formulant a l’alumnat la pregunta Què et preocupa? buscaré la generació d’alternatives, fent ús de la ficció especulativa.

La vida quotidiana de l’alumnat i la seva diversitat és el primer centre d’interès. Com és el seu dia a dia? Quines són les seves rutines? Què senten? Què els preocupa? Què veuen des de la finestra de casa? Què veuen en el seu mòbil? Quina música escolten? Com veuen el món? Tot això descriu com viuen i qui són, la seva identitat, però també aporta una narrativa de la vida diferent de la institucional, a la dels mitjans i a la de les xarxes socials. Aquesta narrativa és rellevant per a la seva subjectivitat, només des d’ella pot articular-se allò comú. Aquesta subjectivitat en relació amb altres subjectivitats de la resta de l’alumnat, dels docents i de l’entorn és allò susceptible de produir un procés d’aprenentatge per a tots, un procés dialèctic des del qual construir noves realitats. La ficció especulativa és una eina que ens serveix per imaginar realitats alternatives.

A través d’ella, podem fer l’exercici de dissuasió de la ficció d’una sola narrativa del passat, del present i del futur. Ens pot servir per imaginar així possibles mons alternatius en els quals les problemàtiques del present s’hagin convertit en runes sobre les quals construir noves realitats.