El mont Testaccio és un pujol artificial format, exclusivament, per les restes de milions d’àmfores. Està situat en la zona portuària de l’antiga Roma. En l’actualitat té un perímetre de gairebé un quilòmetre i una altura pròxima als 50 metres sobre el nivell del mar. Des de sempre, va cridar l’atenció tant als habitants de Roma com als seus visitants, i una de les hipòtesi més reiterada per a explicar l’origen de la seva existència és la idea, proposada ja a l’Edat mitjana, que la muntanya és un abocador estatal únicament constituït per àmfores que van portar a la ciutat oli des d’Andalusia (85%), l'Àfrica del nord (10%) i altres províncies del Mediterrani (5%). Una excavació que des de 1989 realitza un equip espanyol dirigit pels professors Blàzquez i Remesal ha permès comprendre aquesta teoria.

D'on procedeix l'argila que es va emprar per a fabricar les àmfores? Quins processos de transformació va sofrir l'argila per a convertir-se en matèria primera de fabricació de les àmfores? Quins procediments terrissaires es van utilitzar? D'on provenien les terrissaires que les van fabricar? Quins processos de transformació es van aplicar a les àmfores perquè esdevinguessin utilitàries? Com es va realitzar el trasllat de les àmfores fins a Roma? Per on van viatjar? Quin era el seu preu un cop arribaven a Roma? Qui utilitzava les àmfores en la vida quotidiana? Quin ús es feia d'elles? Com es van destruir les àmfores una vegada despullades de la seva utilitat? Com es van traslladar els trossos fins al Testaccio? Com es va anar construint la muntanya? Qui la va construir?

Són moltes les preguntes que ens llença un tros d’atuell trencat, tantes com les possibilitats que ens ofereix per a imaginar una altra lectura sobre la seva existència.