Mariona Moncunill EN RESiDÈNCiA a l'Institut Juan Manuel Zafra

PRIMER CONTACTE AMB LA CREADORA I EL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA (4/10/17 i 11/10/17)

L'alumnat investiga una mica el treball de la Mariona Moncunill abans de conèixer-la i es planteja unes preguntes per fer-li el seu primer dia a l’institut.

Durant la segona setmana de residència, i compartida ja amb els alumnes la idea de fer recerca sobre el museu, s’organitza una primera visita. El grup és rebut per l’equip d'educació, el cap de l’àrea de mediació, Lluís Alabern, i el director del museu, Pepe Serra. En aquesta primera conversa ja sorgeixen molts dubtes i preguntes dels alumnes entorn de temes com la conservació de les obres, el manteniment de l’edifici, etc. Després, la creadora proposa que en petits grups facin una primera exploració lliure per les sales, fixant-se en allò que els cridi l’atenció, no només referent a les obres d’art.

A partir de la visita i sobre plànols del museu els nois i noies intenten recordar els espais recorreguts i dibuixen els itineraris que han fet. 

 

REFERENTS D’ARTISTES QUE HAN TREBALLAT SOBRE EL TEMA DEL MUSEU

La Mariona presenta al grup referents d’artistes contemporanis que han treballat algun tema relacionat amb els museus. Posa com a exemples els fotògrafs Thomas Streuth o Stefan Draschan, que tenen sèries fotogràfiques sobre els visitants i les seves actituds en aquests entorns i davant les obres d’art, Anthony Gormley, amb algunes instal·lacions que alteren els itineraris d’un museu, o la reflexió sobre la materialitat dels espais que fa l’artista Lara Almarcegui, que converteix tots els materials en pols. 

CANVI DE ROLS, VISITA GUIADA A L’INSTITUT (15/11/2017)

Com a resposta a la seva primera visita al museu, els alumnes preparen una visita guiada per als equips del museu a l’institut. Davant el repte que els planteja la Mariona d’organitzar una visita que posi al límit la idea de visita guiada, preparen una visita performativa, un relat sobre l’institut que pacten amb alguns dels professors que hi participen. 

UN DIA AL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA, MUSEOGRAFIA I RESERVES (22/11/2917)

En aquesta segona visita s'aprofita que el museu està en ple muntatge de la nova presentació de les sales de Renaixement i Barroc per parlar del que implica un muntatge: la disposició de les obres, les decisions en els àmbits del disseny i el discurs museogràfic, etc. de la mà del responsable de la museografia al museu, Lluís Alabern. També es visiten les reserves de pintura de gran format i de pedra amb en Jordi Casanovas, i de dibuixos i gravats amb la Mercè Saura. Un dels objectius de les visites també és conèixer el màxim de professionals implicats en el funcionament de la institució. 

EL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA VIST PER L'ART CONTEMPORANI:

FRANCESC TORRES: “LA CAPSA ENTRÒPICA” (13/12/17)
MONTSE CARREÑO I RAQUEL MUÑOZ: “LAS CAJAS CHINAS” (24/1/17)

Coincidint amb la residència el museu acull una exposició comissariada per l’artista Francesc Torres (La capsa entròpica. El museu d’objectes perduts, 20/10/17-14/1/18), que reflexionava sobre la intersecció entre la història i la cultura, entre la conservació i la destrucció de l’art i sobre la naturalesa dels museus. La perspectiva més reflexiva i crítica envers la institució i els objectes és un punt de partida molt adient per a la Mariona Moncunill i un bon exemple per iniciar un procés de reflexió sobre el museu. La visita és conduïda per l’educadora Júlia Llull.

En aquest mateix sentit es va decidir que seria interessant presentar als alumnes el projecte “Las cajas chinas”, amb el qual la Montse Carreño i la Raquel Muñoz posaven en joc el museu en relació amb la còpia d’obra d’art. Una caixa amb quatre falses obres perdudes durant la Guerra Civil Espanyola i copiades en un poble de Xina dedicat plenament a aquesta pràctica, va servir per presentar als alumnes un projecte que es vinculava al museu des d’una altra perspectiva i fins i tot el posava en qüestió. 

MICROPROJECTE “MARC I CARTEL·LES”

Després de diverses visites al museu, la Mariona Moncunill va proposar a l'alumnat de portar a terme un petit projecte relacionat amb aspectes de la museografia que s’havien anat descobrint en les visites anteriors. La proposta era fer una recerca dins l'institut mateix d'aquells racons, esquerdes, dibuixos a la paret, imperfeccions, etc., elements que per algun motiu volguessin destacar i que haurien d’emmarcar i senyalitzar amb una cartel·la com les que havien vist al museu. Per ajudar-los en aquesta tasca se’ls va presentar la dissenyadora responsable de les cartel·les del museu, la Mireia Planas (13/12/17), que els va explicar quins n’eren elements bàsics, en què consistia la seva feina i els va mostrar exemples.

Després es van muntar, en espais interiors i exteriors de l’institut, els marcs i les cartel·les comentades que els acompanyaven. Aquesta visibilitat dins l’institut envers la resta d’alumnes i professorat va posar en relleu la residència de la Mariona Moncunill i això es va aprofitar per fer itineraris guiats per part dels alumnes el dia de claustre en què s’explicava el projecte EN RESiDÈNCiA a tot el professorat (6/2/18). 

RECTA FINAL, TRIA DEL TEMA, PROPOSTA I PREPARATIUS PER A LA NIT

En la recta final del projecte, l'alumnat coneix l’equip de seguretat del museu i entra per primera vegada a la Sala de Control, des d’on es controlen totes les càmeres de seguretat del museu (7/3/2017).

A partir del març el grup i la creadora disposen de l’Espai EducArt, on se’ls ha proposat d’exposar el projecte final. Com expliquen els mateixos alumnes al blog, desplegar tots els materials i posar-los en un espai blanc ha de servir per “ordenar tot el que hem fet fins ara, organitzar les nostres idees i saber de què disposem”.

A partir d’aquest desplegament i de la revisió de les idees que havien anat sorgint durant el curs, revifa la idea de passar una nit al museu i es defineix com una estratègia per descobrir aquells professionals que hi treballen. Sol·liciten permís al museu per fer-ho i inicien l’esbós de les accions que es duran a terme durant la nit.

MUNTATGE I PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE SIS A SIS

Després de l’experiència viscuda, es recullen tots els materials generats: fotografies de les accions, vídeos i àudios per començar a fer una tria i pendre decisions sobre com s’explicaran les accions i quins elements físics s’hi posaran.

Finalment, De sis a sis es materialitza en una selecció d’imatges de la nit, tres vídeos que resumien el seguiment de tres rondes dels equips de seguretat, un dispositiu per escoltar les gravacions fetes durant la nit i un carro de transport d’obra d’art acompanyat de la imatge d’un carro de neteja.

El projecte es presenta al públic el 22 de maig amb tot l'alumnat, les professores i la direcció de l’institut. Introdueix la presentació el director del museu, Pepe Serra. 

AVALUACIÓ DELS ALUMNES

Transcripció de la conversa amb l'alumnat durant la darrera sessió:

Com a matèria us ha sorprès?
Ha estat molt més dinàmic que altres assignatures.

Mariona: La diferència és que quan formes part d’un procés i el procés és teu, ets a dins, vas veient totes les decisions que es prenen, per què es prenen, tot té un sentit diferent... De fet, aquest és un dels problemes que tenim en el món de l’art: de vegades fas un projecte i molta gent no l’entén i potser pensen que és una tonteria perquè no hi veuen aquest procés tan llarg. De vegades s’intenta explicar perquè l’altre ho entengui.

[...] El que és important és saber que quan algú fa una cosa que a tu et sembla absurda, molts cops és perquè no estàs entenent que per a l’altra persona allò és important i quin procés l’ha portat a fer allò.

Milena: La importància d’endinsar-se en un tema per entendre’l.

Quina visió tindran del vostre projecte les persones que entrin a l’Espai EducArt?
Natàlia: Penso que depèn de la persona. Si és conscient que els projectes d’art tenen una trajectòria i un procés al darrere es posarà a pensar quin sentit té allò que ha fet, però si és una persona més distant a l’art i més superficial pensarà “quina xorrada”.

Sou més sensibles a l’art ara? Estaríeu més oberts ara en veure una exposició?
Estaríem més oberts, tot i que també molt crítics.

Com va ser l’experiència de la presentació en públic del projecte?
Clara García: Presentar l’exposició al museu amb públic ha estat una experiència molt bona.
Sandra Gimeno: A la presentació es va posar de manifest que estàveu molt dins del projecte, sabíeu de què parlàveu.
Aisha Gutiérrez: La diferència és que nosaltres hem fet el projecte, no ens han donat un tema com passa en altres exposicions a l’escola. Era una cosa nostra i per tant encara estàvem més nerviosos.

Amb totes les idees que han sorgit i que potser no eren les que més us agradaven a cadascun, us sentiu representats pel projecte?
Aisha: Sí, perquè al final el treball és com un conjunt de totes les idees que hem tingut. Abans de començar a fer el treball al museu vam fer unes llistes i ens vam posar d’acord amb les que portaríem a terme. La negociació ha estat important.

Com us vau repartir les tasques de la nit, de les tres accions diferents que es van fer?
Ens ho vam repartir segons el que li agradava més a cadascú.
Mahe: Va ser molt bona idea això de les tres intervencions (Sala Oval, rondes de nit i àudios a les sales) perquè així cadascú escollia el que volia.
Es va negociar també si es faria només l’acció a la Sala Oval o altres accions. Al final es va optar per fer-ne tres. La Mariona explica que en aquest sentit es relaxava la complexitat de la recerca que havien fet, tot i que li feia por que fos massa, que s’havia de fer tot en una nit. De fet tot va quadrar molt bé.

Què destaqueu d’aquella nit? Quan vau tornar a casa, amb què us vau quedar? Voleu destacar-ne alguna cosa?
Natàlia: El moment que, després de sopar i abans de portar a terme les accions, vam sortir als terrats del museu a fer un descans i es veia tot Barcelona. El sentiment que tenia era “quina oportunitat que tinc, d’estar aquí, i que el museu era com si fos nostre”.
Milena: A mi el que em va impactar és quan ens vam quedar sols al museu i la sensació que ens quedàvem en un espai tan gran, tot i que es va fer petit.

Quina visió teniu d’un artista ara?
Elena: Pensava que un artista fa una cosa bonica i ja està, però que no li dona tanta importància al procés de creació i al significat. També pensava que li pesaven més les ganes d’exposar alguna cosa, el resultat més que el procés, i ara he vist que no, que l'art pot ser el procés de creació. Ara consideraria art tot el que hem vist, el que hem creat junts.
La Sandra i la Mariona destaquen la capacitat de negociació i diàleg que ha tingut el grup, i que sempre s’ha arribat a acords i s’han respectat les opinions.
Mahe: Vull destacar la cohesió que ha tingut el grup, que s’han entès molt bé.
Ha anat molt fluid perquè us ho heu treballat, no sempre el procés va ser fàcil. Per exemple, en proposar passar una nit al museu, no era tan clar que ho poguéssim fer fins que no vam tenir una proposta concreta i es va acabar defensant. També han sortit les coses perquè han acabat confiant en vosaltres, de vegades.

Com heu viscut la incertesa d’un projecte com aquest? Una assignatura en què no sabíeu exactament què faríeu? Us ha incomodat en algun moment?
Aisha: Sí, perquè érem a principi de març i pensava “encara no tenim res, no tenim projecte, no visualitzo que al maig tinguem alguna cosa feta", i després amb el temps he vist que el projecte ha sortit bé i hem tingut sort amb l’artista (riures generals); podríem haver tingut una artista amb qui no haguéssim connectat i les coses no haurien sortit tan bé com han sortit.
Karla: Penso que si haguéssim fet el projecte des del principi no hauria sortit el mateix que ha sortit. La manera com ho hem fet, dedicar una primera part del curs a entendre l’art, a investigar quins punts de vista hi ha d’un artista i quines possibilitats tenim, i a connectar més entre nosaltres, al final ha sigut molt millor, ens hem anat ubicant, hem tingut el temps per fer-ho.
La Mariona afegeix que ella com artista tendeix a ser molt controladora dels seus projectes, però amb el temps s'ha adonat que els projectes artístics el que li permeten és “descontrolar” una mica, posar-se en problemes en els quals no es posaria d’una altra manera... "Tenir una idea que vull perseguir és com llençar una pedra cap al futur que després has d’anar a buscar i ho has de resoldre, i no saps com ho has de resoldre, tens tot un problema que t’has creat tu mateixa i en el procés penses que no ho tornaràs a fer, però hi tornes.”

Algú s’ha plantejat de seguir fent projectes d’aquestes característiques?
Clara: Em quedo amb la llibertat de preguntar, sempre m’ha agradat molt però ara ho faig més.
Mahe: Se’ns ha encès una bombeta que per a cadascú és diferent.
La Mariona els explica que ella mateixa a la seva edat sentia que preguntant potser molestava i ara en canvi fa moltes preguntes i veu que la gent ho agraeix i obre portes. La Sandra ens recorda que a la primera foto del grup sortien sota la paraula “preguntes”, que han estat molt importants.

Per acabar, tornareu al museu?
Sí!