‘Murmuris per a extraterrestres’

L’any 1977, la sonda espacial Voyager 1 va ser llançada a l’espai exterior amb la missió d’explorar els límits del sistema solar. Avui en dia, quaranta-quatre anys després del seu llançament, segueix en funcionament i és l’objecte humà més allunyat de la Terra. El seu és un viatge sense retorn: el Voyager 1 s’allunyarà de nosaltres per sempre, navegant el buit de l’univers fins a perdre senyal amb el nostre món.

De fet, ningú no sap fins on arribarà, i aquesta incertesa es va tenir en compte a l’hora de dissenyar la sonda. Un grup de científics va crear el Voyager Golden Record (The Sounds of Earth), un disc de vinil banyat en or que es va col·locar a l’estructura de la nau. Aquest disc conté sons i imatges de la Terra (una selecció que inclou des d’una peça de Mozart al so que fan les balenes, entre molt més material), amb la intenció que, si algun dia alguna forma de vida extraterrestre troba la nau, potser podrà desxifrar el contingut del vinil i sabrà com som els humans i el nostre planeta.

Al llarg del curs, m’agradaria investigar i analitzar el contingut d’aquest disc, entenent-lo com un intent rellevant de comunicar-nos amb allò desconegut i de representar-nos com a espècie. En segon lloc, m’agradaria plantejar que el nostre grup-classe també té l’oportunitat de llençar una sonda a l’espai: voldríem incloure un disc amb nou material? Quines imatges i sons ens representarien? Quins llenguatges hauríem d’escollir per comunicar-nos amb formes de vida que desconeixem?

Aquest seria el punt de partida de la proposta, amb el qual podrem treballar la investigació artística per reflexionar sobre com els humans ens relacionem amb l’espai exterior, la fricció entre allò que ens sembla proper i llunyà, i els límits de la representació.