• 
• 

Aterratge

Els/les alumnes preparen la trobada amb Max Besora investigant-ne l’obra, els registres dels seus recitals i plantejant-se una sèrie de preguntes per fer-li el primer dia. En Max els lliura un “objecte de poder”, amb què treballaran al llarg de la residència.

Els mesos d’octubre, novembre i desembre són de tempteig i d’experimentació. En Max treballa per establir un marc d’escriptura col·lectiva a partir d’una sèrie de propostes concretes que fan, de vegades, que els/les alumnes escriguin, i d’altres, que es debati sobre l’escriptura, la lectura i la paraula. El grup comença per desactivar inèrcies i prejudicis que envolten l’escriptura —del que entenen que és, o que pot ser, l’escriptura—. És allò que ja està escrit? És un diari personal? És el que, senzillament, té forma de llibre? D’aquestes primeres sessions de debat, se’n desprenen dues idees fonamentals que seran presents durant tota la residència: 1) que l’escriptura és un espai de llibertat, de falta absoluta de restricció, de fabulació imaginativa, i 2) que escriure és un acte d’amor, que no espera —necessàriament— cap resposta.

A més de la reflexió i el debat, són mesos d’incentivació a l’escriptura. El Max va partir del plantejament que escriure consisteix a inventar mons, que funcionen d’acord amb les mateixes lleis que funcionen en el nostre món (cosa que va generar debats interessantíssims sobre quines són aquestes lleis) o que poden funcionar d’acord amb lleis pròpies. Al llarg de les sessions es treballa sobre gèneres literaris, sobre allò que constitueix una anècdota. S’experimenta amb cadàvers exquisits i amb l’escriptura automàtica. A partir de l’entrevista d’una de les candidates de la NASA per comandar la primera expedició pilotada a Mart, es planteja un treball d’escriptura del dietari d’aquesta expedició.

En Max també es va presentant a partir del que ha escrit, recita fragments de Vulcano, explica part del seu procés de creació. En tot moment, la prioritat principal és la de desmuntar la idea que l’escriptura passa per la redacció. El que es busca realment és situar la imaginació en un primer pla per veure quina mena de censures, de pors o de límits apareixen. Un cop apareguts, la feina d’en Max consisteix a desmuntar-los.  Cap al final d’aquests mesos, la reflexió se centra en la relació entre literatura i món, i entre literatura i nosaltres mateixos.
 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Desplegament

Després de les vacances de Nadal, tots els materials que s’havien escrit al llarg del primer trimestre i la trena de reflexions que els havia acompanyat es van començar a orientar cap a la definició d’un projecte de creació. En lloc d’enfocar aquesta fase de la residència cap a una obra final, en Max va plantejar la possibilitat de crear un món ficcional, i deixar per a més endavant (per a la fase final de la residència) la pregunta per la presentació/explicació d’aquest món. Per tal d’arribar al món, es va decidir començar pels personatges que l’habiten i es va demanar a cada alumne que inventés un personatge. En què consisteix, però, un personatge? És un seguit d’anècdotes biogràfiques? Un aspecte físic? Una vocació, uns gustos? A l’hora d’inventar-los, es va demanar que precisessin tot allò que, en el debat, s’havia acordat que era constitutiu de qualsevol personatge.

El principi motor d’aquesta segona fase de la residència és el treball amb els heterònims. La idea és que l’alumnat no només inventi una altra personalitat, sinó que treballi des d’aquesta altra personalitat, que escrigui sobre ella i des d’ella. Idealment, que en les dues hores de creació es relacioni també des d’aquesta altra identitat amb la resta d’identitats. Se’ls demana, a més, que dibuixin els personatges.

Un cop se n’ha definit un, el treball d’escriptura s’organitza al seu voltant: se li imaginen dietaris, que s’escriuen; secrets, que es confessen; problemes, dels quals es parla. Als personatges, a més, se’ls ha de localitzar, cosa que duu el grup a imaginar-los contextos: cases, carrers, ciutats, regions, països. En aquest procés, es reflexiona sobre la relació entre interior/exterior (sobre les maneres com un malestar o una confidència es manifesten, per exemple) o sobre la importància del context a l’hora d’entendre un personatge. Podem pensar-nos al marge de la relació amb l’entorn? I en què consisteix aquest entorn? El podem limitar a la família, als amics, a la rutina? O hem d’incorporar perspectives més àmplies? Un cop s’han creat tots aquests contextos, que agrupen personatges i que es detallen tant com és possible, es decideix ajuntar-los tots en un mateix món —tret d’un, que és un país-meteorit que viatja a través de l’espai i que, naturalment, acaba impactant en el planeta de la resta—, cosa que facilita la interacció entre personatges, línies narratives i problemàtiques establertes prèviament.

Al llarg dels mesos que van fins a Setmana Santa, el grup es dedica a inventar el món, és a dir, a poblar-lo d’històries que convoquen dos o més personatges de dos o més països. Sovint, es treballa a partir d’una premissa que proposa en Max Besora: que als països d’origen s’hi produeix alguna mena de cataclisme o de conflicte, i que els personatges s’han de traslladar a alguna de les regions que han inventat els altres companys, per exemple. Es treballa, sobretot, al voltant de les nocions de conflicte i de trajecte.

En una de les revisions del material que s’ha anat escrivint al llarg d’aquest procés, s’estableixen tres línies de treball: el secret, la migració i la identitat política (que acaba quallant en una reflexió sobre el feminisme). I es comença a plantejar la pregunta de com es pot exposar aquest món, i quin seria el format ideal per fer-ho.

 

 

Tancament

Els dos últims mesos de residència són mesos d’un treball intensiu, que s’orienta en dues direccions: d’una banda, la reflexió sobre el format amb què es presentarà aquest món; de l’altra, la selecció, la revisió i la reescriptura dels textos. El debat sobre el format ha resultat en la idea de muntar un llibre-antologia dels millors textos generats sobre i des d’aquest món. La pregunta “per què vol dir ‘millor’?” és motiu de reflexions diverses i, al final, cada alumne i cada grup d’alumnes (responsables de textos col·laboratius) tria el text que creu que encaixa millor en l’antologia, i del qual està més satisfet. Aquesta decisió, que es revisarà posteriorment, ajuda a definir un primer corpus sobre el qual es treballarà. També es decideix signar l’obra sota un nom col·lectiu: “disset + u”.

La idea rectora d’aquesta última fase és la de fer passar el text que es vulgui prendre com a definitiu per les fases per les quals passaria un text en un circuit professional: edició de taula, correcció, maquetació, disseny de portada, disseny de llibre, impressió, distribució i presentació comercial. Aprofitant que Max Besora participa en la Fira Internacional de Buenos Aires com a autor convidat, i que, per tant, no podrà assistir a dues de les sessions de creació, es programen una sèrie de sessions amb convidats provinents del món professional: Miquel Adam (editor d’Ara Llibres), Víctor García Tur (escriptor i dissenyador, que col·labora habitualment amb Empúries, Arcàdia, etcètera) i Borja Bagunyà, que fa les funcions de segon editor de taula.

En cadascuna d’aquestes sessions es treballa sobre un problema específic del text: en el cas de Miquel Adam, se li envia el manuscrit com s’enviaria a un editor; atès que no és possible fer la sessió a la mateixa editorial —aquesta sortida s’havia programat amb antelació, però la proximitat amb Sant Jordi la impedeix—, es dedica la sessió tant a treballar el manuscrit des d’un punt de vista professional com, alhora, a oferir una visió del que es demana, el que s’espera i el que es rebutja en el camp de l’edició real. El treball amb Borja Bagunyà s’orienta cap a la revisió de text, a partir de preguntes concretes (sobre inicis i finals, títols, ordenacions, fraseig, etcètera). Amb García Tur, es dediquen un parell de sessions a parlar de l’objecte llibre, dels seus components, del procés de disseny i del de producció. S’introdueixen aquí tant consideracions fonamentals sobre la coberta —als creadors se’ls demana que escriguin un brífing, que en Víctor utilitzarà per fer-los propostes de portada sobre les quals es decidirà, finalment, la definitiva— com apunts sobre els costos de producció en un tiratge autoeditat. Aquests apunts —la producció d’un pressupost— es debatran també amb els creadors.

Al llarg d’aquest procés, es qüestionen moltes decisions preses amb anterioritat: sobre els títols de les seccions, i els temes que s’hi plantegen, i, en particular, el títol de l’obra, que ara passa a ser Posa tu el títol, entenent que no té sentit que al lector se li digui de què tracta una obra fins que no l’hagi llegida. En segon lloc, es pren consciència que el procés d’escriptura no és lineal, i que faria falta molt de temps per continuar treballant el llibre.

 

 

Accions vinculades amb la residència

25 d’abril: reunió amb Miquel Adam, editor d’Ara Llibres, on es debat sobre la viabilitat del manuscrit, s’hi suggereixen correccions i reordenacions i es presenta l’opció de publicació a través d’una editorial comercial.

2 de maig: treball d’edició de taula amb Borja Bagunyà, com a continuació de les notes apuntades per Adam.

9 i 16 de maig: visita de Víctor García Tur, amb qui es treballen conceptes de disseny, la concepció d’objecte i s’explora l’opció d’una autopublicació. Brífing i proposta de cobertes.

Aprofitant la tercera hora, el dimarts 4 de juny es visita la Llibreria Calders.