Fora de lloc. Plaça de les Glòries: recorregut, gest, objecte
Exposició escultòrica de set escultures, un audiovisual i una sèrie fotogràfica.

Maquinària: tres peces de ceràmica blanca i estructures de fusta
Ensorrat: sorra i tela de silicona
Palmerar: nou tubs d’escuma groga i baietes superabsorbents
Deixar-se emportar: planxa d’acer, dos tubs d’acer i quatre puntals
Calaix de l’ànima: diferents tipus de totxos i maons
Perdre’s: cinc-centes llambordes de ciments, de tres grisos diferents
Gestos: audiovisual

També s’edita una publicació
35 exemplars

Descripció de l'obra
Reproduïm el text de la publicació:

EL LLOC
La plaça és a mig camí entre l’Institut Juan Manuel Zafra i el Museu del Disseny. Alguns alumnes hi tenen una vinculació molt forta perquè són veïns del barri de tota la vida. Hi passen sovint per anar al centre comercial, a la platja o al Poblenou. Molts d’ells encara recorden com era abans de les obres. D’altres, en canvi, han vingut a viure fa poc al barri o viuen lluny i, per tant, només han conegut la plaça en obres.

EL RECORREGUT
Un matí del passat mes de febrer vam visitar la plaça en obres amb unes càmeres de carret rebutjables i vam passejar fotografiant els elements que ens cridaven l’atenció. A les obres, vam poder conèixer el material en diferents estats: en algunes parts encara sense forma —en sacs, apilat, humit, en procés de convertir-se en alguna cosa— i, en altres parts, ja transformat en els elements que reconeixem de l’espai públic que habitem durant el nostre dia a dia. En aquell moment, la plaça estava en canvi constant: tot el que passava aquell dia ja no tornaria a passar més, i l’endemà, allò que ens havia interessat ja no existia, s’havia convertit en una altra cosa. Un cop revelades les fotografies, vam escriure uns textos (breus ficcions, records i imatges) sobre els pensaments que havíem tingut durant el passeig.

Lloc + gest + objecte

EL GEST
Cada escultura sorgeix de relacionar els materials de les obres de construcció de la plaça amb objectes del dia a dia —que podem trobar al Museu del Disseny— i que conviden a fer un moviment amb el cos com per exemple agafar, colpejar, recollir, girar, estirar-se, descansar o abocar. És a dir, a través dels objectes de casa amb els quals establim un lligam ràpid, un moviment del cos habitual i, per tant, una experiència coneguda, treballem els materials de la plaça per explicar la nostra experiència viscuda aquell dia.

​EL MATERIAL
Per sentir-nos més a prop dels materials de la plaça de les Glòries Catalanes, els hem fet servir en la realització de les nostres peces de la mateixa manera que es fan servir habitualment en l’àmbit de la construcció però, en aquest cas, a petita escala i en relació amb el nostre cos. Perdre’s, per exemple, és una proposta de catifa feta amb les mateixes llambordes que constitueixen el paviment de la plaça; el Calaix de l’ànima està construït de maons i ciment com un edifici de veritat, i Deixar-se emportar està fet amb les mateixes planxes d’acer i amb els mateixos puntals que es fan servir per fer els motlles per cimentar el terreny. El fet d’interactuar nosaltres mateixos amb aquest material és una manera de donar-los calidesa, proximitat, quotidianitat. Així, les mans ens ajuden a entendre com està feta la ciutat on vivim.
 

Presentació
La presentació de l’exposició va tenir lloc el dijous 24 de maig a les 19.00 hores al Museu del Disseny. Alumnes i creadora van anar relatant el procés de treball i explicant les diferents intervencions.
A la presentació van assistir-hi amics i familiars, professorat, representants de l’ICUB, del Consorci d’Educació de Barcelona i persones del món de la cultura. Pilar Vélez, directora del Museu, va introduir la presentació.