Des de la instal·lació, de d’allò escultòric i des d’allò sonor, la pràctica artística de Natalia Domínguez aprofundeix en les relacions materials i afectives dels paisatges contemporanis post industrials, desgranant sistemes de significació i xarxes relacionals entre subjecte i objecte.

Partint d’un posicionament especulatiu que posa el focus en les relacions de poder que travessen els nostres cossos, les seves obres construeixen espais i estats transitoris des d’on explorar les relacions subtils, contradictòries i vulnerables que es generen entre allò humà i allò inanimat.

Actualment, estudia com ens travessen les materialitats contemporànies de l’aire, partint de la idea que l’aire que respirem ja no és un element natural, informe i natural de la biosfera, sinó el resultat d’una sèrie de condicions opressives i extractives produïdes per l’acció humana.