El punt de partida són els alumnes, ells mateixos, els seus desitjos, el que ells vulguin dir, mostrar, expressar, compartir. Des de els seus pensaments i els seus gustos musicals i estètics, passant per les seves aficions, passions, pors, odis i allò que millor saben fer i el que pitjor saben fer, fins a objectes personals plens de significat.

És a dir, la temàtica de l’obra que crearem amb ells, conjuntament, no està preconcebuda, sinó que depèn totalment d’ ells.

Volem començar fent un exercici molt simple: es tracta de compartir, cada un d’ells, un desig personal i, entre tots, fer-lo realitat. Fer possible l’aparentment impossible, des del desig més íntim fins al més universal. D’aquí sortiran inevitablement accions i escenes que es poden anar acumulant i fusionant.

D’altra banda, veiem la música com el fil conductor, com l’acompanyament de tot, com un punt en comú. Seria música en directe i multidisciplinària, feta per ells.