Punt de partida

Què és l'invisible?

És només allò que no veiem o que materialment no té massa? O pot ser alguna cosa a la que no fem atenció? La marginalitat, una persona, un espai?

A través d'aquest plantejament, proposo d'inici una cosa ben senzilla: observar, escoltar i sentir detingudament (amb atenció, amb temps, sense distracció), el nostre entorn i sense intermediaris a través dels nostres cinc sentits. Donem prioritat a la nostra vista habitualment. Però, mirem bé? Amb calma?

No cal anar gaire lluny: els llocs pels quals transitem cada dia, fins i tot els nostres espais propis, amaguen informació, contenen històries "invisibles".

A partir d'una sèrie d'exercicis senzills i d'observar l'entorn més proper, l’institut, el carrer, la nostra casa, nosaltres mateixos, els nostres amics, la nostra família, etc., proposo abordar qüestions com la memòria, el rastre i el buit que tenen en comú el fet d'ésser invisibles.