UN MÓN METAFÍSICAMENT ABANDONAT

En el darrer llibre escrit pel Nobel Hongarès Imre Kerstêz just abans de morir, i que portava per títol “L’última posada” trobem una sentència que gairebé podria ser interpretada com un toc d'atenció a tota la humanitat i que més o menys (cito de memòria) deia així:

"El món es troba metafísicament abandonat i aquesta és una situació perillosa per a l'ésser humà."

Tota fe avui dia experimenta convulsions estranyes; bé sigui per desmesura o per deflació. És evident que els/les joves alumnes de l'institut Jaume Balmes amb els quals interactuarem en el programa EN RESiDÈNCiA estan detectant aquesta "por difusa" que ens envolta, i per això analitzarem si el món té mala salut metafísica. Disposem de tot un curs escolar per a entendre que vol dir "metafísica", també per a pensar possibles substituts si efectivament aquesta es troba en retirada.

El nostre còmplice necessari per a EN RESiDÈNCiA és el MNAC i és aquí on farem les primeres prospeccions. ¿De quines prospeccions parlo?

Primer voldria que analitzéssim tots plegats quin paper ha jugat la religió en la història de la humanitat i fer-ho sense biaixos ni proselitismes de religions determinades. Observar les peces del Museu serà el primer pas. Vull que les noies i nois aprenguin a mirar. I no tan sols les peces preseleccionades pel MNAC, i que estan a les sales, sinó aquelles que es troben oblidades en els seus magatzems.

També parlarem molt a l’aula amb la col·laboració de la tutora del grup; projectarem diapositives; enllaços suggerits pels mateixos alumnes i haurem de trobar junts explicacions al plantejament inicial o refutacions arribat el cas. ¿Potser el món no es troba tan perdut com Kertêz pensava?

Formalització:

No hi ha res que surti tan fàcilment de dins de les persones com allò que es té necessitat de dir. I ells i elles sospito que tenen MOLT a dir. Treballem primer la necessitat de dir. Després ja picarem la porta del MNAC perquè ens deixi un espai.

El format que he pensat dur a terme en les sessions al centre educatiu és el de xerrades amb imatges, intercalades amb visites al MNAC. I la dinàmica, la d'un taller Socràtic a base de preguntes i respostes, que òbviament comptarà amb la meva ajuda i la de la tutora del grup perquè tot plegat pugui arribar a algun port.