Pere Noguera, nascut a la Bisbal d’Empordà el 1941, va iniciar la seva trajectòria en el marc de les noves poètiques pobres, efímeres i conceptuals de la dècada de 1970, practicant una escultura de procés amb un plantejament estètic i energètic de desconstrucció i fragmentació proper a l’arte povera. Ha desenvolupat treballs sobre els processos conceptuals de la fotografia i l’electrografia, i va ser un dels pioners dels treballs en fotocòpies a la dècada de 1970, així com del concepte d’arxiu com a ready-made a partir de fotografies i films trobats. La ironia, la desviació del sentit o la descontextualització són estratègies habituals per subvertir la mirada i crear una nova semàntica de la realitat. Treballa amb la instal·lació, l’acció i l’escenografia teatral. 

El 2011 la Fundació Antoni Tàpies li dedica l’exposició Pere Noguera. Històries d’arxiu (1974-2011). També ha estat present a L’avantguarda de l’escultura catalana, Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona, 1989), Idees i actituds. Entorn de l’art conceptual a Catalunya, 1964-1980, Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona, 1989) i Cornerhouse (Manchester, 1994) - University of Southampton (Southampton, 1994). 

De les seves instal·lacions destaquen, entre d’altres, Serrallo. Surar és l’acte. Física de lloc, Tinglado 2 (Tarragona, 2002), Memòria del so a “Canten les pedres”, sales municipals de Girona (Girona, 2001), Eur a “Homo ecologicus”, Fundació Joan Miró (Barcelona, 1996), Llacs, illes, pedrals i morts, Palau de la Virreina (Barcelona, 1996), Com si, Carambolage, Biennale der Partnerregionen, Kunsthalle (Baden-Baden, 1992), Flux, Fundació Joan Miró (Barcelona, 1986), Torens van Babel (Montevideo, Anvers, 1984), Fe2O3, Metrònom (Barcelona, 1983), Terres, Centre Pompidou (París, 1983) i Museu-Ficció (Olot, 1982). 

La seva obra es troba representada majoritàriament a la Col·lecció Rafael Tous d’Art Contemporani, la Fundació Vila Casas, el MACBA i Artium.

Biografia escrita l'any 2013