Què és el que tenim als nostres peus? Als nostres costats? Què és el que veiem? Què és el que sentim i com ho representem?

Aquestes són les preguntes que ens guiaran en l'inici i el desenvolupament d'un procés artístic en què la poesia es troba oculta al nostre entorn més proper. La idea és introduir-nos a la dimensió poètica de les coses, des de l'escriptura, el viatge, el joc, la representació visual i sonora. L'objectiu és aprendre a situar-nos a l'espai i extreure'n materials ocults o poc visibles.

El frottage i el paisatge sonor es presenten com les dues tècniques de traducció que farem servir, amb les quals habitarem tot el curs dins l'espai de l'Institut, del Museu Nacional d’Art de Catalunya i en el recorregut que hi ha entre ambdós edificis. Comptarem amb una llibreta de viatge o bitàcoles, i amb maneres de fer com poden ser la classificació d'un arxiu dels terres, la creació d'una col·lecció de sons o la construcció d'un mostrari de textures i objectes fregats.

La finalitat és treballar en un format col·lectiu i d’intercanvi d’experiències i coneixements, i també és una experiència personal i d’obertura envers l’aprenentatge de velles i noves pràctiques artístiques aplicades a l’època actual, les formes de procés, registre i muntatge d’una obra.