Tot el procés de treball que van dur a terme els artistes a l’aula va tenir un motiu d’indagació clar, interrogar el model de crononormativitat en el que vivim. Aquest anàlisis va ser a partir d’experiències on vam reflexionar sobre la nostre relació amb el temps i on vam vivenciar altres formes d’entrar-hi en relació, obrint el seu significats i adonant-nos del seu impacte en les nostres formes de viure. En aquest procés ens van acompanyar textos, curtmetratges, obres d’artistes contemporanis, exposicions etc. a partir dels quals vam anar obrint converses al mateix temps que obríem espai per la cronodiversitat.

• 
• 
• 

El temps a l’escola i perdre el temps

La manera de presentar-se els artistas va ser amb una acció molt senzilla, proposant-los fer una activitat i quedar-se totalment en silenci, que no es va trencar fins que una alumna no va preguntar.

Què significa perdre el temps? Obrim una conversa a partir del visionat de “Sobre perdre el temps” de la Raquel Friera.

• 
• 
• 

El rellotge

Seguim obrint converses a partir d’experiències concretes que ens aportint interrogants sobre allò que donem per fet i que no ens hem aturat a pensar. La mesura del temps és una convenció?

Per obrir encara més el pensament, visualitzem obres d’art contemporani que han reflexionat sobre el rellotge i en fem una versió d’una d’elles.

• 
• 
• 
• 

La màquina del temps

Unes sessions on es vam apropar a la ciència ficció com un espai que ens aporta noves dimensions des de les que pensar la nostre realitat. En aquest cas, a partir de curtmetratges, fragments del cinema de ciència ficció i de la literatura, vam analitzar quins imaginaris hi havia al voltant de la idea de viatjar en el temps i de la màquina del temps.

• 
• 
• 
• 

Sessió de contaminació: L’activisme del temps

Fem un repàs i recull de frase fetes que parlin del temps. Què ens volen dir aquests refranys? A partir del seu anàlisis, vam començar a pensar-ne de noves per tal de fer una intervenció a la façana de l’institut.

També vam participar al claustre online del 2n trimestre de l’Institut on l’alumnat va compartir allò més significatiu de l’experiència de Creadors En Residència.

• 
• 
• 
• 

Visitem exposicions que ens parlin del temps

Durant la part final del curs, vam visitar dues exposicions per a seguir parlant i interrogant-nos sobre el temps a partir del treball d’artistes contemporanis. “So lazi. Elogi del malbaratament” a Caixa

Fòrum Barcelona i “Felix Gonzalez-Torres. Política de la relació.” Al MACBA.

• 
• 
• 
• 
• 

Manual sobre cronodiversitat

Un cop vam decidir que la nostre màquina del temps seria una publicació, vam posar-nos en contacte amb Todojunto qui van fer el disseny editorial de la publicació. En paral·lel, vam fer un recull de tot el procés del curs per veure els continguts i l’alumnat amb la docent van recollir materials produïts durant tot el curs per tal de triar aquells que anirien al manual.

• 
• 
• 

La presentació del manual

La presentació del manual la vam fer el dijous 10 de juny a la tarda a l’auditori convent del MACBA. La sessió va voler ser un nou acte d’activisme del temps i compartir els interrogants que ens han acompanyat aquest curs amb totes les assistents.

• 
• 
• 
• 

Sessió de tancament.

Per tancar, vam buscar una data fora del programa per poder-nos trobar totes. En aquesta sessió, vam fer una acció que teníem pendent, fer un recull de temes musicals.

A la mateixa sessió, els artistes van portar un cartell de l’exposició de Félix Gonzalez-

Torres on hi havia una frase que diu: WIRERINNERN UNS NICHT, que vol dir NO ENS RECORDEM.
Al voltant d’aquest cartell, van demanar que l’alumnat, de manera individual, anés passant pel cartell per escriure de manera anònima i sincera el que havia significat aquest curs.